El 18 de juny de 2006 la ciutadania catalana aprova en referèndum, després d'un llarg i polèmic procés de redacció i retallades, el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 que actualment, substitueix a l'Estatut de 1979 com a norma institucional bàsica de Catalunya. S'ha de tenir en compte, però, que el Tribunal Constitucional espanyol el va modificar força en una sentència del 2010, de manera que es pot dir que posteriorment Catalunya s'ha regit per un Estatut que no és el que van aprovar en referèndum els ciutadans.
Però no és fins que les primeres eleccions democràtiques a Corts des de 1936, el 15 de juny de 1977, donaren a Catalunya la majoria a les forces polítiques que preconitzaven el restabliment de la Generalitat i de l'autonomia, dissoltes el gener de 1939 per una llei de l'Estat espanyol.
La diada de l'Onze de Setembre d'aquell mateix any, centenars de milers de catalans es manifestaren en aquell mateix sentit a la ciutat de Sant Boi de Llobregat sota el lema Llibertat, amnistia, Estatut d'Autonomia.
A través del seu Estatut d'Autonomia, Catalunya accedeix al seu reconeixement com a poble amb una cultura, una història i una llengua pròpies.
La llei orgànica de l'Estatut d'Autonomia defineix les Institucions Catalanes, agrupades en la Generalitat, les competències i les relacions amb l'Estat espanyol. La institució encarregada d'aprovar, modificar o derogar les lleis és el Parlament de Catalunya. En cada legislatura s'aproven, es projecten, es proposen, es deroguen o es modifiquen les lleis de la legislatura anterior.
L'Estatut va ser aprovat pel poble català en un referèndum i ratificat per les Corts Generals el 25 d'octubre de 1979.
El projecte d'Estatut fou elaborat per diputats i senadors de les Corts espanyoles, la dita Comissió dels Vint, la qual va començar la tasca de redactar l'avantprojecte de l'Estatut el 8 de setembre del 1978. La primera redacció es va enllestir en reunions celebrades a Barcelona i, entre el 12 i 15 de setembre, es reuní al Parador de Turisme de la localitat de Vilanova de Sau per això és anomenat també Estatut de Sau,[2][3] i de nou tornà a reunir-se a Barcelona entre el 26 de setembre i el 17 d'octubre. Així, seguia la tradició d'anomenar les cartes magnes catalanes pel nom del lloc on es van redactar, com ara l'Estatut de Núria de l'any 1932.
El 30 de setembre del 2005 el Parlament de Catalunya va aprovar per 120 vots a favor i 15 en contra el Projecte de llei de nou Estatut d'autonomia de Catalunya.
El 18 de juny del 2006 la ciutadania catalana aprova en referèndum el nou Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 negociat a Madrid, amb el suport del 73,9% dels sufragis. El nou text substitueix l'Estatut de Sau del 1979 com a norma institucional bàsica de Catalunya.
↑Santacana i Torres, Carles «Política y ordenación territorial en Cataluña durante la transición y la autonomía». Anales de Historia Contemporánea, Núm. 20, 2004, pàg. 229. ISSN: 0212-6559 [Consulta: 27 febrer 2016].
