Ermini
Exemplar fotografiat a la Regió de les Ardenes
Un ermini blanc
Un ermini, dret
Il·lustració de l'any 1927
Exemplar fotografiat a Eslovàquia
Un ermini dissecat
Exemplar amb el pelatge d'estiu
La dama de l'ermini de Leonardo da Vinci
Petjades d'ermini a la part belga de la Regió de les Ardenes (50° 15′ 20″ N,5° 59′ 58″ E)
L'ermini (Mustela erminea ) és un gènere de mamífers de l'ordre dels carnívors , de la família dels mustèlids , de pelatge blanc a l'hivern i vermellós groguenc a l'estiu,[ 1] que és oriünda d'Europa , Àsia i Nord-amèrica [ 2] i ha estat introduïda recentment a Nova Zelanda .
Descripció
Dimensions corporals: cap + cos (18-26 cm) i cua (6-10 cm).
Pes: 100-320 g.
El cos i el coll són allargats, les potes curtes i proveïdes d'ungles esmolades, cua mitjanament llarga i orelles petites i arrodonides.
La coloració del pelatge varia amb les estacions. A l'estiu és bru per les parts dorsals i blanc per les ventrals, amb una línia recta i ben marcada que separa els dos colors. La cua és bruna tant per la part de sobre com per la de sota i té l'extrem de color negre. A l'hivern tot el pelatge es torna blanc -de vegades amb tints groguencs-, llevat de la punta de la cua, que continua negra, per això se'n diu aleshores mostela blanca a la Catalunya del Nord.
Presenta dimorfisme sexual : els mascles són, aproximadament, dues vegades més grans que les femelles .[ 3]
Mustela erminea aestiva (Kerr, 1792 ) .[ 5] Alemanya [ 6]
Mustela erminea alascensis (Merriam, 1896 ) .[ 7] Alaska [ 6]
Mustela erminea anguinae (Hall, 1932 ) .[ 8] Illa de Vancouver (Nord-amèrica )[ 6]
Mustela erminea arctica (Merriam, 1896 ) .[ 9] Regions àrtiques d'Alaska i del Canadà [ 6]
Mustela erminea augustidens (Brown, 1908 ) .[ 10]
Mustela erminea bangsi (Hall, 1945 ) .[ 11] Nord-amèrica: Manitoba , Dakota del Nord , Minnesota , Wisconsin , Michigan i Iowa [ 6]
Mustela erminea celenda (Hall, 1944 ) [ 12] Alaska[ 6]
Mustela erminea cigognanii (Bonaparte, 1838 ) .[ 13] Nord-amèrica: Connecticut , Pennsilvània , Ohio , Quebec i Ontario [ 6]
Mustela erminea erminea (Linnaeus , 1758).[ 14] Euràsia [ 6]
Mustela erminea fallenda (Hall, 1945 ) .[ 15] Colúmbia Britànica , Nord-amèrica[ 6]
Mustela erminea ferghanae (Thomas, 1895 ) .[ 16] Turquestan [ 6]
Mustela erminea gulosa (Hall, 1945 ) .[ 17] Serralada de les Cascades (Nord-amèrica)[ 6]
Mustela erminea haidarum (Preble, 1898 ) .[ 18] Illes de la Reina Carlota (Colúmbia Britànica, Canadà)[ 6]
Mustela erminea hibernica (Thomas i Barrett-Hamilton, 1895 ) .[ 19] Irlanda [ 6]
Mustela erminea initis (Hall, 1945 ) .[ 20] Alaska[ 6]
Mustela erminea invicta (Hall, 1945 ) .[ 21] Nord-amèrica: Muntanyes Rocoses (Alberta , Colúmbia Britànica, Washington , Idaho i el nord-oest de Montana )[ 6]
Mustela erminea kadiacensis (Merriam, 1896 ) .[ 22] Illa Kodiak (Alaska)[ 6]
Mustela erminea kaneii (Baird, 1857 ) [ 23] Nord-amèrica[ 24]
Mustela erminea karaginensis (Jurgenson, 1936) .[ 25] Kamtxatka [ 6]
Mustela erminea lymani (Hollister, 1912 ) .[ 26] Sibèria [ 6]
Mustela erminea martinoi (Ellerman and Morrison-Scott, 1951 ) .[ 27] Euràsia [ 28]
Mustela erminea minima (Cavazza, 1912 ) .[ 29] Europa [ 30]
Mustela erminea mongolica (Ogniov, 1928 ) .[ 31] Massís de l'Altai [ 6]
Mustela erminea muricus (Bangs, 1899 ) .[ 32] Nord-amèrica: Colorado , el sud-oest de Montana, Idaho, Washington, Nou Mèxic i Nevada .[ 6]
Mustela erminea nippon (Cabrera, 1913 ) .[ 33] Honshu , Japó [ 6]
Mustela erminea ognevi (Jurgenson, 1932 ) .[ 34] Euràsia [ 6]
Mustela erminea olympica (Hall, 1945 ) .[ 35] Estat de Washington , Estats Units [ 6]
Mustela erminea polaris (Barrett-Hamilton, 1904) .[ 36] Groenlàndia [ 6]
Mustela erminea richardsonii (Bonaparte, 1838 ) .[ 37] Nord-amèrica: Yukon , Badia de Hudson , Terranova , Nova Escòcia , Quebec , Ontario, Manitoba, Saskatchewan , Alberta i Colúmbia Britànica[ 6]
Mustela erminea ricinae (Miller, 1907 ) .[ 38] Illa d'Islay (Hèbrides Interiors , Escòcia )[ 6]
Mustela erminea salva (Hall, 1944 ) .[ 39] Alaska[ 6]
Mustela erminea seclusa (Hall, 1944 ) .[ 40] Alaska[ 6]
Mustela erminea semplei (Sutton and Hamilton, 1932 ) .[ 41] Badia de Hudson, Nord-amèrica[ 6]
Mustela erminea stabilis (Barrett-Hamilton, 1904) [ 42] Anglaterra [ 6]
Mustela erminea streatori (Merriam, 1896 ) .[ 43] Washington, Oregon i Califòrnia , Estats Units[ 6]
Mustela erminea teberdina (Korneev, 1941 ) .[ 44] Caucas [ 6]
Mustela erminea tobolica (Ogniov, 1923 ) .[ 45] Sibèria[ 46]
Reproducció
Les femelles produeixen només una ventrada a l'any (composta per 4-9 cries de mitjana, tot i que pot oscil·lar entre 3 i 18). Les cries (cegues i cobertes d'un pèl blanc fi) neixen a l'abril o el maig després d'un període de gestació d'aproximadament 280 dies. Creixen ràpidament i són capaces de caçar amb llur mare vers la vuitena setmana d'edat. L'èxit reproductiu és molt dependent de la disponibilitat d'aliment .[ 47]
Alimentació
És un carnívor especialitzat en petits vertebrats de sang calenta (preferentment mamífers de la mida d'un conill o més petits) que caça, sobretot, a la nit. També menja ocells , ous , granotes , peixos i insectes . En els climes freds, caça freqüentment sota la neu i sobreviu exclusivament amb petits rosegadors i lemmings .[ 48] Els seus aguts sentits li ajuden a localitzar les seus preses. Així, detecta les llebres i d'altres rosegadors mitjançant l'olor , els insectes pel so i els peixos per la vista .[ 49]
Depredadors
És depredat per les guineus (la guineu roja , Vulpes vulpes , i la guineu grisa Urocyon cinereoargenteus , per exemple), la marta nord-americana (Martes americana ), la marta pescadora (Martes pennanti ), el toixó americà (Taxidea taxus ), els ocells rapinyaires (Accipitridae ) i, de vegades també pels gats domèstics (Felis silvestris ).[ 47]
Hàbitat
Prats d'alta muntanya , preferentment propers a un riu o un rierol i amb roques on es pugui amagar. També ocupa boscos de pi negre i d'avet no gaire densos. No és estrany veure'l rondar a prop dels refugis de muntanya o de les estacions d'esquí, on va a cercar menjar entre les deixalles.
Distribució geogràfica
L'ermini és originari d'Europa , Àsia i Amèrica del Nord ,[ 2] però també fou introduït a Nova Zelanda .
Més específicament, és autòcton de l'Afganistan , Albània , Andorra , Àustria , l'Azerbaidjan , Belarús , Bèlgica , Bòsnia i Hercegovina , Bulgària , el Canadà , la Xina , Croàcia , Txèquia , Dinamarca , Estònia , Finlàndia , França , Geòrgia , Alemanya , Grècia , Hongria , l'Índia , Irlanda , Itàlia , el Japó , el Kazakhstan , el Kirguizstan , Liechtenstein , Lituània , Letònia , Luxemburg , Macedònia del Nord , Moldàvia , Mongòlia , Montenegro , els Països Baixos , Noruega , el Pakistan , Polònia , Romania , Rússia , Sèrbia , Eslovàquia , Eslovènia , Suècia , Suïssa , el Tadjikistan , Turquia , Ucraïna , el Regne Unit , els Estats Units i l'Uzbekistan , mentre que a Nova Zelanda i a la península Ibèrica fou introduït.[ 50]
Costums
Es mou amb salts ràpids, canviant de direcció amb facilitat i parant-se bruscament. Quan corre porta l'esquena arquejada, i quan s'atura per observar els voltants es posa dret sobre les potes del darrere, semblantment a com ho fa la mostela .
Solitari, se'l pot veure actiu tant durant el dia com a la nit.
Longevitat
La mitjana de la seva esperança de vida és d'1-2 anys, tot i que n'hi ha individus que poden arribar als 7 anys.[ 48]
Espècies semblants
Amb el pelatge d'estiu es pot confondre amb la mostela , que és, però, més petita i no presenta la taca negra a la punta de la cua .
Referències
↑ «Ermini ». Gran Diccionari de la Llengua Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana .
↑ 2,0 2,1 «ermini ». Diccionari de la llengua catalana de l'IEC . Institut d'Estudis Catalans.
↑ Smithsonian Institution (anglès)
↑ «Mustela erminea ». Catalogue of Life . (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ 6,00 6,01 6,02 6,03 6,04 6,05 6,06 6,07 6,08 6,09 6,10 6,11 6,12 6,13 6,14 6,15 6,16 6,17 6,18 6,19 6,20 6,21 6,22 6,23 6,24 6,25 6,26 6,27 6,28 6,29 6,30 6,31 www.funet.com (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Baird, S. F. «1857» (1858). Mammals. A: Reports explorations and surveys for a railroad route from the Mississippi River to the Pacific Ocean. Washington DC , vol. 8, pt. 1, 757 pp., pls. 17–28, 30–60.
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Ellerman, J. R. i T. C. S. Morrison-Scott. 1951 . Checklist of Palearctic and Indian mammals, 1758–1946 . British Museum of Natural History, Londres , el Regne Unit .
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Cavazza, F., 1913 . Dei Mustelidi italiani. Nat. Mus. Civ. Stor. Nat. Genova, ser. 3, 5:194.
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Mammal Species of the World (anglès)
↑ Ogniov, S. I., 1922 . (Material on taxonomy of Russian mammals. New subspecies of ermine). Biol. Izvestija, 1:112.
↑ 47,0 47,1 Animal Diversity Web (anglès)
↑ 48,0 48,1 Ruff, S., D. Wilson. 1999 . The Smithsonian Book of North American Mammals. Washington DC : Smithsonian Institution Press in association with the American Society of Mammalogists.
↑ Ruff, S., D. Wilson. 1999 .
↑ Reid, F; Helgen, K.; Kranz, A. (2016). "Mustela erminea ." 2016 Llista Vermella de la UICN . Unió Internacional per a la Conservació de la Natura , edició 2016. [Consulta: 7 abril 2023]
Bibliografia
Vegeu també
Enllaços externs
«Ermini» , Història Natural dels Països Catalans .
«Ermini» , Ferran Turmo i Gort, Plantes i animals del nostre entorn
uBio (anglès)
Bases de dades taxonòmiques
Viccionari