Ursus és un gènere de la família dels ossos (Ursidae) que inclou els ossos amb una distribució més ampla arreu del món, especialment l'os bru, l'os polar i l'os negre. El nom prové del llatíursus, que significa precisament ‘os’.
Al gènere Ursus es distingeixen diverses espècies, tres d'elles extintes i una l'existència de la qual no ha estat provada):
Ursus deningeri evolucionà a partir d'Ursus etruscus, apareixent al Chibanià, i es caracteritzava per tindre hàbits alimentaris menys carnívors.[2]Ursus deningeri desaparegué al mil·lenni xviii abans de Crist aproximadament. Al Plistocè superior aparegué l'evolució d'U. deningeri, Ursus spelaeus.[3]
Os negre
Ursus americanus kermodeiDistribució de l'os negre
L'os negre és una espècie bastant abundant que viu en boscos i muntanyes des d'Alaska fins a l'Oest, a les costes de la badia de Hudson, Labrador, Nova Escòcia i des del límit Nord fins al Sud de Florida, Mèxic i Califòrnia. Tot i que el nom comú d'«ós negre americà» indica una característica del color, el seu color canvia a les diferents regions, i fins i tot hi ha poblacions d'ossos negres de color blanc a una illa de la Colúmbia Britànica, al Canadà, conegut com a ursus americanus kermodei.
L'os negre acostuma a viure uns 30 anys i els mascles pesen al voltant de 200 quilograms. La UICN el considera com de «risc mínim».
L'os bru és una espècie que viu als boscos d'Europa, Àsia i Nord-amèrica. Són omnívors a la primavera, i a la tardor la seva alimentació es basa en vegetals. També cacen petits vertebrats i insectes. Viu entre 25 i 30 anys (màxim 47 en captivitat). La seva longitud corporal canvia entre 1,50 i 2,95 metres, depenent de cada subespècie, i l'alçada de fins a 1,30 metres. El seu pes també canvia, des dels 100 als 675 kg. El color és molt variable d'un individu a un altre; pot canviar entre el marró molt fosc i el daurat clar, passant per diversos tipus de grisos. Les cries acostumen a tenir un color blanc al voltant del coll, que desapareix a partir de la primera muda al primer any. El seu estat és «vulnerable» segons la UICN.
Subespècies
Hi ha 11 subespècies d'os bru; tres es van extingir, i 8 són actuals.
No existeixen subespècies d'os polar,[4] a causa del recent origen de l'espècie i la gran mobilitat dels individus als camps de gel, que en redueix l'aïllament. Tot i això, els científics en distingeixen sis poblacions principals:
L'os del Tibet (Ursus thibetanus o Selenarctos thibetanus), també anomenat os de l'Himalàia o os negre asiàtic, és una espècie que habita als boscos asiàtics, des de l'Iran fin al Japó). Està emparentat amb l'os negre i en menor mesura amb l'os polar i l'os bru. Fa entre 1,30 i 1,90 metres de longitud, amb un pes d'entre 100 i 200 quilograms. L'esperança de vida en llibertat de l'os tibetà és d'uns 25 anys.
.svg){kind=icon}
_running.jpg)
