PROFILPELAJAR.COM

Emmanuelle Riva
	; (1962)
Nom original	(fr) Paulette Riva
Biografia
Naixement	(fr) Paulette Germaine Riva ; 24 febrer 1927 ; Cheniménil (França)
Mort	27 gener 2017 (89 anys); 16è districte de París (França)
Causa de mort	càncer
Sepultura	cementiri de Charonne, 4 ; Grave of Riva (en)
Alçada	1,66 m
Activitat
Camp de treball	Poesia, teatre i pel·lícula
Ocupació	actriu, actriu de teatre, actriu de cinema, poetessa, fotògrafa, escriptora
Activitat	1952 - 2017
Membre de	Comité des intellectuels pour l'Europe des libertés (1978–)
Nom de ploma	Emmanuelle Riva
Família
Cònjuge	cap valor
Cronologia
	funeral (Saint-Germain de Charonne (en) )
Premis
	(2013) César a la millor actriu, per l'obra Amor; (2013) Premi Lumières a la millor actriu, per l'obra Amor; (2013) National Society of Film Critics, per l'obra Amor; (2013) Premi London Film Critics Circle a l'actriu de l'any, per l'obra Amor; (2013) BAFTA a la millor actriu, per l'obra Amor; (2012) Premis del Cinema Europeu a la millor actriu, per l'obra Amor; (2012) New York Film Critics Online (en) , per l'obra Amor; (2012) Premi de l'Associació de Crítics de Cinema de Los Angeles a la millor actriu, per l'obra Amor; (2012) Premi Boston Society of Film Critics a la millor actriu, per l'obra Amor; (2012) premi Marguerite Duras; (2012) Festival de Cinema de Gant; (16 juny 1994) Comanador de les Arts i les Lletres; (1962) Copa Volpi per la millor interpretació femenina, per l'obra Thérèse Desqueyroux ;

Emmanuelle Riva (francès: Paulette Riva) (Cheniménil, 24 de febrer de 1927 - 16è districte de París, 27 de gener de 2017) nom artístic de Paulette Riva va ser una actriu de cinema i de teatre i poeta francesa.^[1]

El 2013, després de la seva interpretació a Amor, Emmanuelle Riva obté el César a la millor actriu, i una nominació als premis Oscar.^{[cal citació]}

Biografia

Nascuda en una modesta família obrera d'origen italià (el seu avi Alfred Riva havia nascut a Monvalle a Itàlia) a la vall de la Vologne al departament dels Vosges,^[2] la jove no està satisfeta amb l'ofici de modista al qual sembla destinada.

Gran lectora d'obres teatrals, s'apunta a una petita tropa aficionada de Remiremont.

Convençuda de les seves aptituds i malgrat l'oposició de la seva família, passa el concurs de l'escola del carrer Blanche. Va a París el 1953, i obté una borsa d'estudis. És llavors l'alumna de Jean Meyer.

Massa gran per pretendre a la formació prestigiosa del Conservatoire d'art dramàtic, obté el seu primer paper a l'Heroi i el Soldat, de George Bernard Shaw, en una posada en escena de René Dupuy.

Descobrint-la en el cartell de l'Épouvantail – una peça de Dominique Rolin, posada en escena per André Barsacq – Alain Resnais la imagina pel seu primer llargmetratge, Hiroshima mon amour, que la fa mundialment coneguda.^{[cal citació]} El setembre de 1958, abans del rodatge, tretze anys després de l'explosió de la bomba del 6 d'agost de 1945, Emmanuelle Riva recorre els carrers de la ciutat màrtir amb el seu aparell de fotos Ricohflex i n'agafa la vida retrobada. Aquestes fotos il·lustraran l'obra col·lectiva No has vist res a Hiroshima.

Té un paper destacat a Kapò de Gillo Pontecorvo i encarna una agnòstica enamorada d'un home d'església, interpretat per Jean-Paul Belmondo, a Léon Morin, prêtre de Jean-Pierre Melville.^[3]

El 1962, Emmanuelle Riva és coronada a la Mostra de Venècia per la seva interpretació a Thérèse Desqueyroux de Georges Franju, adaptació de la novel·la homònima de François Mauriac. Franju la dirigeix de nou a Thomas l'imposteur sobre un guió pòstum de Jean Cocteau.

A continuació desapareix progressivament de les pantalles, rebutjant nombrosos projectes però exercint el seu ofici d'actriu al teatre, amb tota discreció, a prop de directors de renom: Jacques Lassalle, Roger Planchon o Claude Régy.^[4]

Als anys 1980, apareix a les realitzacions d'autors reputats difícils com Llibertat, la nit de Philippe Garrel i Les Yeux, la bouche de Marco Bellocchio.^[4] Té igualment un segon paper destacat a Tres colors: Blau de Krzysztof Kieślowski el 1993^[4] on interpreta la mare de Juliette Binoche.

A més del cinema i el teatre, Emmanuelle Riva també va publicar tres reculls de poemes: Juste derrière le sifflet des trains (1969, reeditat l'any 1976), Le Feu des miroirs (1975) i L'Otage du désir (1982).

Amb 85 anys, té l'ocasió de tornar al primer pla del cinema mundial.^[4] En efecte, al costat de Jean-Louis Trintignant el 2012, és la intèrpret principal d'Amour de Michael Haneke, drama intimista i universal sobre la malaltia, la vellesa i la mort, premiat amb la Palma d'Or al 65è Festival de Canes, el César a la millor pel·lícula i el Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa. La seva interpretació, com la de Trintignant, aconsegueix la unanimitat de la crítica, del públic i de la professió.^[5] Per aquest film en el qual encarna una professora de piano octogenària víctima de dos accidents vasculars cerebrals, assoleix, entre d'altres, el premi a la millor actriu europea l'any 2012, a continuació el BAFTA a la millor actriu i el César a la millor actriu l'any 2013. Rep igualment una nominació a l'Oscar a la millor actriu.^[6] A prop dels vuitanta-sis anys, esdevé l'actriu més gran mai nominada per aquest premi i es troba en competició amb l'actriu més jove de tota la història dels Oscars citada per aquest premi (Quvenzhané Wallis, nou anys, nominada per Bèsties del sud salvatge, film premiat també, el 2012, a Canes per la Càmera d'or).

S'apaga el 27 de gener de 2017 a l'edat de vuitanta-nou anys a conseqüència d'un càncer.

Filmografia

Les seves pel·lícules més destacades són:^[7]

Cinema

1958: Les Grandes Familles de Denys de La Patellière: una secretària
1959: Hiroshima mon amour d'Alain Resnais: Elle
1960: Le Huitième jour de Marcel Hanoun: Françoise
1960: Recours en grâce de László Benedek: Germaine
1960: Adua et ses compagnes (Adua e le compagne) d'Antonio Pietrangeli: Marilina
1961: Kapò de Gillo Pontecorvo: Terese
1961: Léon Morin, prêtre de Jean-Pierre Melville: Barny
1962: Climats de Stellio Lorenzi: Isabelle
1962: Thérèse Desqueyroux de Georges Franju: Thérèse Desqueyroux
1963: Caterina (de Félicien Marceau), telefilm de Gérard Herzog: Caterina
1963: Les Heures de l'amour (Le Ore dell'amore) de Luciano Salce: Maretta
1964: Le Gros Coup de Jean Valère: Clémence Grandval
1964: Le Coup de grâce de Jean Cayrol i Claude Durand: Sophie
1965: Thomas l'imposteur de Georges Franju: la princessa de Bormes
1966: L'Or et le Plomb d'Alain Cuniot: la dona de món
1967: Les Risques du métier d'André Cayatte: Suzanne Doucet
1967: Fruits amers de Jacqueline Audry: Soledad
1970: La Modification, de Michel Worms: Henriette
1971: L'Homme de désir, de Dominique Delouche: Valentine
1972: Les Portes de feu, de Claude Bernard-Aubert: la baronessa
1973: J'irai comme un cheval fou de Fernando Arrabal: la mare
1974: Ariane de Pierre-Jean de San Bartolomé: Pasiphae
1975: Au long de rivière Fango de Sotha: Mathilde
1976: Le Diable au cœur de Bernard Queysanne: madame Bouvier, la mare
1981: Les Jeux de la comtesse Dolingen de Gratz de Catherine Binet: una convidada
1982: Y a-t-il un Français dans la salle ? de Jean-Pierre Mocky: Adélaïde Tumelat
1982: Les Yeux, la bouche de Marco Bellocchio: la mare
1983: Liberté, la nuit de Philippe Garrel: Mouche
1983: Un homme à ma taille d'Annette Carducci: Lisa Leibovitch
1987: Funny Boy de Christian Le Hemonet: la mare de Micky
1988: Les Tribulations de Balthasar Kober de Wojciech Has: la mare
1989: La Passion de Bernadette de Jean Delannoy: mare Marie-Thérèse Vauzou
1991: Pour Sacha d'Alexandre Arcady: Mme Malka
1992: Loin du Brésil de Tilly: Juliette
1993: Trois Couleurs: Bleu de Krzysztof Kieślowski: la mare
1993: L'Ombre du doute d'Aline Issermann: l'àvia
1997: XXL d'Ariel Zeitoun: Sonia Stern
1999: Vénus beauté (institut) de Tonie Marshall: la tia Lyda
2001: C'est la vie de Jean-Pierre Améris: Dominique
2001: Médée, de Don Kent
2003: Vert paradis d'Emmanuel Bourdieu: la mare de Lucas
2004: Éros thérapie de Danièle Dubroux: Emma
2006: Mon fils à moi de Martial Fougeron: l'àvia
2006: Le vent, le vent de Frank Smith: veu off
2008: Le Grand Alibi de Pascal Bonitzer: Geneviève Herbin
2008: Un homme et son chien de Francis Huster: la dona creient a l'església
2009: Je ne dis pas non d'Iliana Lolic: madame Revison
2011: Le Skylab de Julie Delpy: àvia
2012: Amour de Michael Haneke: Anne
2013: Tu honoreras ta mère et ta mère de Brigitte Roüan: Granny
2013: Michael Haneke: Profession réalisateur (Michael Haneke – Porträt eines Film-Handwerkers) d'Yves Montmayeur (documental)
2016: Paris pieds nus de Dominique Abel i Fiona Gordon: Martha
2016: Marie et les naufragés: Suzanne

Teatre

1954: Le Héros et le Soldat de George Bernard Shaw, posada en escena René Dupuy, Théâtre Gramont
1955: Espoir de Henri Bernstein, posada en escena de l'autor, Théâtre des Ambassadeurs
1956: Le Séducteur de Diego Fabbri, posada en escena François Périer, Théâtre de la Michodière
1956: La Profession de madame Warren de George Bernard Shaw, posada en escena Jean Wall, Théâtre de l'Athénée
1958: L'Épouvantail de Dominique Rolin, posada en escena André Barsacq, Théâtre de l'Œuvre
1963: Les Enfants du soleil de Maxime Gorki, posada en escena Georges Wilson, TNP Théâtre de Chaillot
1964: Zoo de Vercors, posada en escena Jean Deschamps, TNP Théâtre de Chaillot
1965: Badadesques de Jean Vauthier, posada en escena Marcel Maréchal, Théâtre du Cothurne, Théâtre de Lutèce
1965: L'Opéra du monde de Jacques Audiberti, posada en escena Marcel Maréchal, Théâtre du Cothurne, Théâtre de Lutèce
1966: Le Retour d'Harold Pinter, posada en escena Claude Régy, Théâtre de Paris
1967: La dianée d'une rêveuse de Copi, posada en escena Jorge Lavelli, Théâtre de Lutèce
1971: Vétir ceux qui sont nus de Luigi Pirandello, posada en escena René Dupuy, Théâtre de l'Athénée-Louis-Jouvet
1972: Macbeth de William Shakespeare, posada en escena Roger Blin
1972: Le jour le plus court de Jean Meyer, posada en escena de l'auteur, Théâtre des Célestins
1973: Sainte Jeanne de George Bernard Shaw, posada en escena Pierre Franck, Théâtre des Célestins
1975: C'est beau de Nathalie Sarraute, posada en escena Claude Régy, Théâtre d'Orsay
1976: Un mois à la campagne de Ivan Tourgueniev, posada en escena Jean Meyer, Théâtre des Célestins
1978: Remagen d'après Anna Seghers, posada en escena Jacques Lassalle, Festival d'Avignon, Théâtre Gérard Philipe
1976: Cantique des cantiques, Festival d'Avignon
1978: Remagen de Jacques Lassalle d'après Anna Seghers, posada en escena Jacques Lassalle, Festival d'Avignon, Théâtre Gérard Philipe (Saint-Denis)
1979: Les Fausses Confidences de Marivaux, posada en escena Jacques Lassalle, Théâtre Gérard Philipe (Saint-Denis)
1979: Avec ou sans arbres ? de Jeannine Worms, posada en escena Yves Bureau, Théâtre de l'Athénée
1980: Charcuterie fine de Tilly, posada en escena Michel Hermon, Théâtre de la Tempête
1982: L'Exil d'Henry de Montherlant, posada en escena Bernard Ristroph, Théâtre Hébertot
1983: Émilie ne sera plus jamais cueillie par l'anémone d'après Emily Dickinson, posada en escena Gabriel Garran, Festival d'Avignon, Théâtre de la Commune
1983: La Vie que je t'ai donnée de Luigi Pirandello, posada en escena Massimo Castri, Théâtre national de Strasbourg
1986: Regarde, regarde de tous tes yeux de Danièle Sallenave, posada en escena Brigitte Jaques-Wajeman, Petit Odéon
1987: Ma chère Rose de Josette Boulva i Marie Gatard, posada en escena Josette Boulva i Frédérique Ruchaud, Théâtre Montparnasse
1987: George Dandin de Molière, posada en escena Roger Planchon, TNP Villeurbanne
1988: George Dandin de Molière, posada en escena Roger Planchon, TNP, tournée
1989: La Bonne Mère de Carlo Goldoni, posada en escena Jacques Lassalle, Théâtre national de Strasbourg
1994: La Source bleue de Pierre Laville, France Culture
1997: Le Siège de Léningrad de José Sanchis Sinisterra, posada en escena Dominique Poulange, Théâtre national de la Colline
2000: Médée d'Euripide, posada en escena Jacques Lassalle, Festival d'Avignon
2001: Médée d'Euripide, posada en escena Jacques Lassalle, Odéon-Théâtre de l'Europe
2014: Savannah Bay de Marguerite Duras, posada en escena Didier Bezace, Théâtre de l'Atelier

Premis i nominacions

Premis

1962: Copa Volpi per la millor interpretació femenina a la Mostra de Venècia per Thérèse Desqueyroux
1964: Premi dels Periodistes mexicans del cinema: Deessa d'argent (Silver Goddess) a la millor actriu estrangera per Thérèse Desqueyroux
2012: Premi Marguerite Duras pel conjunt de la seva carrera
2012: Joseph Escenari Honorary Award del Festival internacional del film de Flandes-Gand
2012: 25a cerimònia dels premis del cinema europeu per la millor actriu europea per Amour
2012: 38a cerimònia dels premis Los Angeles Film Critics Association per la millor actriu per Amour
2012: 33a cerimònia dels premis Boston Society of Film Critics per la millor actriu per Amour
2012: 12a cerimònia dels premis New York Film Critics Online per la millor actriu per Amour
2012: 48a cerimònia dels premis Nacional Society of Film Critics per la millor actriu per Amour^[8]
2013: 18a cerimònia dels premis Lumière per la millor actriu per Amour
2013: 33a cerimònia dels premis London Film Critics Circle per l'actriu de l'any per Amour
2013: 66a cerimònia dels premis British Academy of Film and Television Arts amb BAFTA a la millor actriu per Amour
2013: 38a cerimònia dels César amb César a la millor actriu per Amour

Nominacions

1961: BAFTA a la millor actriu estrangera per Hiroshima mon amour
2012: Oscar a la millor actriu per Amour
2012: Satellite Award a la millor actriu per Amour

Discografia

Florilège de la Poesia Enamorada Francesa: Mitja Edat – Renaissance, poemes llegits per Emmanuelle Riva i Pierre Vaneck, Deutsche Grammophon Gesellschaft, col·lecció Arxiva literària no 43905.
Fallarà que em recordi...Ravensbrück, poemes i textos de Micheline Maurel, dites per Silvia Monfort, Emmanuelle Riva, Catherine Sellers i Jany Sylvaire (30è aniversari de l'Alliberament dels camps), Alvares/La Caixa a Música.
La Gran Nit (Ravensbrück), poemes inèdits dits per Silvia Monfort i Emmanuelle Riva, música de Joseph Kosma, Barclay.
Tchaïkovski contat als nens, text de Michel Hofman, per Emmanuelle Riva, El Petit Ménestrel.
Car Diego, Quiela t'abraça, text d'Elena Poniatowska, llegit per Emmanuelle Riva, Edicions Claudine Ducaté.