Julie Delpy

Julie Delpy
	; (2019)
Biografia
Naixement	21 desembre 1969 (54 anys); 14è districte de París (França)
Residència	Nova York ; Los Angeles ; París
Formació	New York University Tisch School of the Arts
Activitat
Camp de treball	Composició
Lloc de treball	Estats Units d'Amèrica
Ocupació	actriu de cinema, cantant, muntadora, productora de cinema, directora de cinema, cantautora, compositora, guionista, actriu de televisió
Període	Segle XXI
Activitat	1978 -
Membre de	Writers Guild of America West
Instrument	Veu
Família
Parella	Marc Streitenfeld (2007–2012)
Pares	Albert Delpy i Marie Pillet
Premis	Premis (15 abril 2022) Oficial de l'orde de les Arts i les Lletres; (2017) Premi del Cinema Europeu al millor assoliment europeu en el món del cinema; (2013) National Society of Film Critics Award al millor guió, per l'obra Abans del capvespre; (2004) San Francisco Film Critics Circle Award a la millor actriu, per l'obra Abans de la posta; Cavaller de les Arts i les Lletres ;

Julie Delpy (París, 21 de desembre de 1969) és una actriu, guionista, directora i cantautora francesa i estatunidenca. Debutà el 1985 amb catorze anys amb el director Jean-Luc Godard en la pel·lícula Détective.^[1] Va protagonitzar la segona pel·lícula Tres colors: Blanc de la trilogia de Krzysztof Kieslowski. Coprotagonista amb Ethan Hawke en Abans de l'alba del director Richard Linklater i en les dues seqüeles posteriors, Abans de la posta i Abans del capvespre, on també participà com a coguionista. A més d'actriu i guionista també ha dirigit films com 2 Days in Paris i L'Skylab.

Biografia

Filla de director de teatre i actriu de cinema i teatre d'avantguarda, des de petita ja estava exposada en el món de les arts escèniques.^[2]

Delpy va debutar encara adolescent en el film Détective del director Jean-Luc Godard. Posteriorment va participar en un paper curt, però intens en la pel·lícula Mauvais Sang de Leos Carax, protagonitzada per Michel Piccoli i Juliette Binoche. La jove actriu va tenir el seu primer paper protagonista dos anys més tard com a personatge principal a La Passion Béatrice de Bertrand Tavernier. Va ser el director polonés Krzysztof Kieslowski qui la revelà amb la seva trilogia i obra fonamental (blau, blanc, vermell), amb el paper de Dominique, protagonista en Tres colors: Blanc, i l'animà a seguir estudis de cinema a la Universitat de Nova York.^[3]

El 1995 va rodar la comèdia dramàtica Abans de l'alba amb el director nord-americà Richard Linklater. El 2004, Delpy i Hawke van tornar a fer equip amb Linklater per a la seqüela Abans de la posta, una pel·lícula on també van ser guionistes junt amb el director. Nou anys després, en Abans del capvespre (2013) Jesse i Céline, els personatges de la trilogia, ja són parella i passen les seves vacances a Grècia amb les seves dues filles petites. En aquest film Delpy fou nominada a millor actriu pels Globus d'Or 2014.

El 2007 va escriure, dirigir, protagonitzar i compondre tema musical a la comèdia romàntica 2 Days in Paris, amb una parella formada per una noia francesa i un jove nord-americà. La cinta va tenir la seva continuació traslladant-se a Nova York en 2 Days in New York (2012).^[4]

A la comèdia l'Skylap (2011), pel·lícula que dirigeix, protagonitza i escriu, Delpy relata un cap de setmana d'una família a la Bretanya dels setanta, és en part una història autobiogràfica. La naturalitat del film la va fer mereixedora del Premi Especial del Jurat en el Festival de Sant Sebastià del 2012.^[5]

Filmografia i premis

Com a cineasta


Any	Títol	Acreditada com...				Annotacions
Any	Títol	Directora	Guionista	Productora	Compositora	Annotacions
1995	Blah Blah Blah	Sí	Sí	No	No	Curtmetratge
1995	Abans de l'alba	No	Sí	No	No	Sense acreditar. També actriu protagonista.
2002	Looking for Jimmy	Sí	Sí	Sí	No	Curtmetratge
2004	Abans de la posta	No	Sí	No	No	Nominada − Oscar al millor guió adaptat També actriu protagonista.
2007	2 Days in Paris	Sí	Sí	Sí	Sí	També actriu protagonista.
2009	The Countess	Sí	Sí	Sí	Sí	També actriu protagonista.
2011	L'Skylab	Sí	No	Sí		També actriu secundària.
2012	2 Days in New York	Sí	Sí	Sí	Sí	També actriu protagonista.
2013	Abans del capvespre	No	Sí	No	No	Nominada − Oscar al millor guió adaptat També actriu protagonista
2015	Lolo	Sí	Sí	No	No	També actriu protagonista.
2019	My Zoe	Sí	Sí	Sí	No	També actriu protagonista.
2021	On the Verge	Sí	Sí	Sí	No	Guionista i productora de 12 episodis. Directora del 1x01, 1x02, 1x03, 1x11 i 1x12 També actriu protagonista.

Any	Títol	Paper	Notes
1978	Guerres civiles en France		En els crèdits com Julie Pillet Episodi La semaine sanglante
1982	Niveau moins trois		Curt
1985	Classique		Curt
1985	Détective	Noia llesta
1985	L'amour ou presque	Melie
1986	Mauvais Sang	Lise	Nominada − César a la millor esperança femenina
1987	La Passion Béatrice	Béatrice de Cortemart	Nominada − César a la millor esperança femenina
1987	King Lear	Virginia
1988	L'autre nuit	Marie
1989	The Dark Night	Verge Maria
1989	Trouble		Curt
1990	Europa Europa	Leni
1991	Les dents de ma mère	Julie	Curt
1991	Homo faber	Sabeth	Nominada − Premi Cine Europeu a la millor actriu
1992	Warszawa: any 5703	Fryda
1993	Els tres mosqueters (The Three Musketeers)	Constance
1993	Younger and Younger	Melodie
1993	Killing Zoe	Zoe
1993	Tres colors: Blau	Dominique
1994	Tres colors: Blanc^[6]	Dominique
1994	Tres colors: Vermell	Dominique
1995	Abans de l'alba	Céline
1996	Tykho Moon	Lena
1997	Les mille merveilles de l'univers	Eva Purpur
1997	An American Werewolf in Paris	Serafine Pigot
1998	The Treat	Francesca
1998	L.A. Without a Map	Julie
1998	Crime and Punishment	Sonia	Telefilm
1999	The Passion of Ayn Rand	Barbara Branden	Telefilm
1999	But I'm a Cheerleader	Lipstick Lesbian
2000	Sand	Lill
2001	MacArthur Park	Wendy
2001	Waking Life	Céline
2001	Beginner's Luck	Anya
2001	ER	Nicole	Sèrie TV, 7 episodis
2002	Villa des roses	Louise Creteur
2002	Looking for Jimmy	Al	També directora, guionista i productora
2003	Notting Hill Anxiety Festival	Charlotte	Curt
2004	Abans de la posta	Céline	Actriu i guionista San Francisco Film Critics Circle Award for Best Actress Nominada − Oscar al millor guió adaptat
2004	Frankenstein	Caroline Frankenstein	Minisèrie
2005	Broken Flowers	Sherry
2006	The Legend of Lucy Keyes	Jeanne Cooley
2006	The Hoax	Nina van Pallandt
2006	Guilty Hearts	Charlotte
2007	The Air I Breathe	Gina
2007	2 Days in Paris	Marion	Actriu, directora, guionista i productora Nominada − César al millor guió original o adaptació Nominada − Premi Cine Europeu a la millor pel·lícula
2009	The Countess	Erzsébet Báthory	Actriu, directora, guionista i productora
2011	L'Skylab^[7]	Anna	Actriu, directora i guionista Premi Especial del Jurat. Festival Internacional de Cinema de Sant Sebastià
2012	2 Days in New York	Marion	Actriu, directora, guionista i productora
2013	Abans del capvespre^[8]	Céline	Actriu, coguionista Boston Online Film Critics Association Awards al millor guió^[9] Women Film Critics Circle Awards a la millor guionista^[10] Nominada − Oscar al millor guió adaptat Nominació − Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
2015	Lolo	Violette	També directora
2015	Avengers: Age of Ultron	Madame B
2016	Wiener-Dog	Dina
2017	The Bachelors	Carine
2018	Burning Shadow	Mrs. Looper
2019	My Zoe	Isabelle
2021	On the verge	Justine	12 episodis.

Referències

↑ «Julie Delpy. Biography» (en anglès). New York Times. [Consulta: 7 febrer 2015].
↑ Brockes, Emma. «Julie Delpy: 'Hollywood hates me – but I don't care'» (en anglès). The Guardian, 11-05-2012. [Consulta: 7 febrer 2015].
↑ Gallot, Clémentine. «Le démon de minuit de Julie Delpy» (en francès). Le Monde, 21-06-2013. [Consulta: 8 febrer 2015].
↑ «Julie Delpy, Keeping It Real In '2 Days In New York'» (en anglès). NPR, 14-08-2014. [Consulta: 8 febrer 2015].
↑ Roca, Xavier. «Vida de família». El puntavui, 27-07-2012. [Consulta: 8 febrer 2015].
↑ «Pel·lícules: Tres colors: Blanc». És a dir. Portal lingüístic de la CCMA. [Consulta: 7 febrer 2015].
↑ «Pel·lícules: L'Skylab». És a dir. Portal lingüístic de la CCMA. [Consulta: 7 febrer 2015].
↑ «Abans del capvespre». És a dir, portal lingüístic de la CCMA. [Consulta: 7 febrer 2015].
↑ «Boston Oline Film Critics» (en anglès). [Consulta: 7 febrer 2015].
↑ «WFCC awards 2013» (en anglès). [Consulta: 7 febrer 2015].