Bertrand Tavernier

Plantilla:Infotaula personaBertrand Tavernier
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(fr) Bertrand René Maurice Tavernier Modifica el valor a Wikidata
25 abril 1941 Modifica el valor a Wikidata
6è arrondissement de Lió (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort25 març 2021 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Santa Maxima (França) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortpancreatitis Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacimetière de Sainte-Maxime (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLió Modifica el valor a Wikidata
FormacióLycée Henri-IV Modifica el valor a Wikidata
Alçada1,8 m Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció, guionatge cinematogràfic i producció cinematogràfica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, actor, actor de cinema, actor de televisió, escriptor, guionista, productor de cinema, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat1960 Modifica el valor a Wikidata -
OcupadorCahiers du cinéma Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Localització dels arxius
Família
CònjugeColo Tavernier (1965–1980) Modifica el valor a Wikidata
FillsNils Tavernier, Tiffany Tavernier Modifica el valor a Wikidata
PareRené Tavernier Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0851724 Allocine: 1110 Rottentomatoes: celebrity/bertrand_tavernier Allmovie: an7551 TCM: 189375%7C0 Metacritic: person/bertrand-tavernier AFI: 20081 TMDB.org: 20556
Musicbrainz: ffe44b7f-19ce-488a-be1a-49f2f5f444a9 Discogs: 1121836 Find a Grave: 227270294 Modifica el valor a Wikidata

Bertrand Tavernier (Lió, 25 d'abril de 1941 - Santa Maxima, 25 de març de 2021[1]) fou un director, guionista, actor i productor francès.

Biografia

Els seus orígens (era fill de l'escriptor i resistent lionès René Tavernier, que va publicar clandestinament grans escriptors, com Aragon), els seus començaments en el cinema com a ajudant de Jean-Pierre Melville (Léon Morin), experiència que evoca al documental Sous le nom de Melville realitzat per Olivier Bohler, realitzador de curtmetratges i finalment agregat de premsa i el seu treball d'historiador del cinema han influenciat profundament el seu estil.

Louis Aragon va viure durant la guerra amb la seva dona, Elsa Triolet, a sobre del domicili dels Tavernier, i va fer un dels seus poemes més bonics per a la mare de Bertrand, segons que explica el mateix Tavernier.

D'altra banda, Aragon va donar a Bertrand Tavernier l'oportunitat d'escriure el 1965 un article sobre Pierrot le fou de Jean-Luc Godard.

Com a crític cinematogràfic, col·labora en els anys 1960 a diverses revistes: Les Cahiers du cinéma, Cinéma, Positif, Présence du cinéma, etc.

Es desmarca dels realitzadors de la seva generació per la voluntat de donar un lloc primordial a una narració. Així torna a donar la seva oportunitat a grans guionistes i a dialogistes, principalment a Jean Aurenche i Pierre Bost («bèsties negres», amb el realitzador Claude Autant-Lara, d'un François Truffaut intransigent). Gran cinèfil, fa descobrir autors com Jean-Devaivre del qual adaptarà l'autobiografia a la seva pel·lícula Laissez-passer. Si el gust el porta de vegades cap a les «pel·lícules de costums», no s'allunya mai de les preocupacions del nostre temps i el seu art continua estant profundament arrelat en la nostra època.

Tavernier expressa, al llarg de les seves pel·lícules, la seva aversió contra les injustícies, el seu compromís contra la guerra, el racisme, els estralls del colonialisme, la pena de mort i el seu combat contra els defectes, fins i tot les conseqüències de les nostres societats contemporànies: delinqüència, violència, atur, misèries física i afectiva, droga, sida, etc.

Alguns llargmetratges més apaivagats o nostàlgics són, moltes vegades, impregnats de la figura del pare o del temps que passa i que no es pot retenir (Un dimanche à la campagne, Daddy nostalgie).

Per al realitzador, la música no és mai com superposada i fa sempre cos amb la imatge. A les seves primeres pel·lícules molt particularment, una important escena musical puntua la pel·lícula i anuncia un drama imminent: un cantant dels carrers (Le Juge et l'Assassin), l'escena de la guingueta (Un dimanche à la campagne), etc.

Les seves amistats i fidelitats professionals donen també un to al seu cinema: Aurenche i Bost però també Alain i Philippe Sarde, Marc Perrone, Philippe Noiret, Philippe Torreton i, els últims anys, Jacques Gamblin.

De manera paradoxal, la seva filmografia, de temàtiques i tractaments molt diversos, es debat entre la seva defensa d'un cinema francès fort i independent i la seva fascinació per a una certa cultura nord-americana.

Productor (la seva societat es diu Little Bear production), exercia també activitats associatives (president de l'Institut Lumière, a Lió).

Bertrand Tavernier era el pare de Nils Tavernier, igualment realitzador però també actor, i de la novel·lista Tiffany Tavernier.

Va conèixer Volker Schlöndorff a l'institut, que després seria padrí del seu fill.

Anava sovint a Sainte-Maxime, a la vil·la familiar i des de la seva més tendra infantesa.

Els seus admiradors li deien "Tatave".

Filmografia

Referències

  1. ↑ «Mort de Bertrand Tavernier, inlassable cinéaste et amoureux vorace du septième art» (en francès). Le Monde.fr, 25-03-2021.
  2. ↑ Leffler, Rebecca «'Mist' opportunity for Tavernier». The Hollywood Reporter, 01-05-2007.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Bertrand Tavernier