Els patrons de la diòcesi són sant Ambròs de Milà i sant Carles Borromeo, i la Mare de Déu de la Bozzola és la copatrona.
Història
La diòcesi va ser erigida pel PapaCliment VII el 16 de març de 1530 mitjançant la butlla Pro excellenti,[1] a partir de territori de les diòcesis de Novara i de Pavia. Originàriament comprenia només tres parròquies (Vigevano, Mortara i Gambolò) i era sufragània de l'arquebisbat de Milà. La diòcesi va créixer el 1532 amb l'erecció de dues parròquies més a la ciutat, i el 1535, amb l'annexió de l'abadia de Santa Maria di Acqualunga, que anteriorment pertanyia a la diòcesi de Pavia.
El primer bisbe va ser Galeazzo Pietra, que va fer el seu ingrés solemne el 6 de desembre de 1530, i que no trigà a instituir el capítol dels canonges a la catedral. El seu successor, i nebot, Maurizio Pietra, seguint les decisions del Concili de Trento, inicià el 1572 el primer sínode diocesà i erigí el seminari l'1 de gener de 1566.
Al segle xvii la diòcesi va ser governada per una sèrie de bisbes d'origen espanyols. Alguns d'aquests van ser absents a la vida de la diòcesi, mentre que d'altres van distingir-se per la seva seriositat a la cura pastoral. Particular importància en la vida cultural europea de l'època va ser el bisbe Juan Caramuel y Lobkowitz, polemista ferotge antijansenista.
El 17 de juliol de 1817 la diòcesi de Vercelli va ser elevada a arxidiòcesi, i el 26 de novembre d'aquell any Vigevano n'esdevingué sufragània. Amb la mateixa butlla el Papa Pius VII amplià notablement la diòcesi de Vigevano, assignant-li totes les parròquies de la diòcesi de Pavia a dreta del riu Ticino.
