Arquebisbat de Gènova

Plantilla:Infotaula geografia políticaArquebisbat de Gènova
Archidioecesis Ianuensis
Imatge
La Catedral de Sant Llorenç
Tipusarxidiòcesi metropolitana catòlica romana Modifica el valor a Wikidata

Localització
Map
 44° 25′ N, 8° 56′ E / 44.41°N,8.93°E / 44.41; 8.93
Itàlia Itàlia
Ligúria
Parròquies278
Conté la subdivisió
Població humana
Població803.000 (2019) Modifica el valor a Wikidata (830,4 hab./km²)
Llengua utilitzadaitalià Modifica el valor a Wikidata
Religióromà
Geografia
Part de
Superfície967 km² Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Anterior
Creaciósegle III
Següentarquebisbat de Gènova-Bobbio Modifica el valor a Wikidata
PatrociniSant Joan Baptista
CatedralSant Lorenç
Organització política
• Arquebisbe metropolitàMarco Tasca

Lloc webgenova.chiesacattolica.it

X: ilcittadinoge Modifica el valor a Wikidata


L'arxidiòcesi de Gènova (en llatí: Archidioecesis Ianuensis) és una seu metropolitana de l'Església catòlica que pertany a la regió eclesiàstica de Ligúria. El 2006 tenia 671.423 batejats al voltant de 721.960 habitants. Aquesta actualment regida per l'arquebisbe Marco Tasca OFM Conv.

Territori

El territori de l'arquebisbat de Gènova s'estén sobre 966 km², i compren tot o part dels següents municipis:

La seu arquebisbal es troba a la ciutat de Gènova, on hi ha la Catedral de Sant Lorenç.

Parròquies i vicariats

El mapa dels arxiprestats

L'arquebisbat consta de 278 parròquies, 257 de les quals es troben a la província de Gènova i 21 a la d'Alessandria, agrupades en 27 arxiprestats:

La província eclesiàstica

La província eclesiàstica de Gènova compren les següents diòcesis sufraganies:

Història

Il Santuari de la Madonna della Guardia

La fe cristiana va arribar a Gènova al temps del Papa Lli (67-76). San Nazari, en retornar de les Gàl·lies on el Papa l'havia enviat, s'uní a Sant Cels a Gènova per anunciar l'Evangeli. Segons la tradició, van arribar per la platja d'Albaro.

La diòcesi de Gènova s'erigí al segle iii, i originàriament era sufragània de l'arquebisbat de Milà. El primer bisbe històricament documentat és Diògenes, que al 381 particià a un sínode a Aquileia.

Onorato Castiglioni era arquebisbe de Milà, però al 568 fugí a Ligúria durant la persecució dels llombards per fugir de la violència dels arrians. Governà la diòcesi genovesa, que pertanyia a la seva província metropolitana. A mitjan segle vii Giovanni Bono tornà a la seu llombarda i Gènova escollí el seu propi bisbe, Joan I, que participà el 679 en el sínode de Roma convocat pel Papa Agató.

El 19 de març de 1133 Gènova va ser elevada al rang d'arquebisbat metropolità mitjançant la butlla pontifícia Iustus Dominus del Papa Innocenci II, quan Siro II era bisbe i cardenal. Com a diòcesis sufragànies se li assignaren Mariana, Nebbio i Accia a Còrsega i Bobbio i Brugnato al continent. Al segle xiii se li afegí la recent erigida diocesi de Noli.

Als segles xv i xvi Gènova va ser castigada amb l'interdit.

Cap al final del segle xviii s'afegiren a la província eclesiàstica les diòcesis de Savona, Albenga, Ventimiglia i Tortona. Durant un breu període, a l'inici del segle xix, la diòcesi de Niça també passà a formar part de l'arxidiòcesi de Gènova. Finalment, a final de segle, la diòcesi de Chiavari entrà a formar part de la seu metropolitana genovesa.

L'1 de gener de 1977 l'arquebisbat perdé l'illa de Capraia, que passà a formar part de la diòcesi de Livorno.

El 30 de setembre de 1986 l'arxidiòcesi de Gènova s'uní a la diòcesi di Bobbio, en virtut del decret Instantibus votis de la Congregació pels Bisbes; la unió plena portà a la constitució de l'arxidiòcesi de Gènova-Bobbio. Ja des de l'any 1973 l'arquebisbe de Gènova era l'administrador apostòlic de la seu de Bobbio. Amb aquesta unió l'arquebisbat arribava territorialment fins a les províncies de Pavia i Parma.

Malgrat tot, des del punt de vista pastoral aquesta unió no va tenir molta fortuna. De fet, el 16 de setembre de 1989, mitjançant el decret Pastoralis collocatio de la Congregació pels Bisbes, els territoris de l'antiga diòcesi de Bobbio se separaren de l'arxidiòcesi de Gènova i van ser incorporats a la de Piacenza-Bobbio. Al mateix temps, l'arxidiòcesi de Gènova recuperà el seu nom històric.

L'arquebisbe de Gènova té el títol d'abat perpetu de San Siro, de Santa Maria Immaculada, de San Gerolamo di Quarto i de llegat transmarí de la Seu Apostòlica.

Cronologia episcopal

Bisbes de Gènova

La carismàtica figura del cardenal Siri, qui dirigí l'arquebisbat de Gènova durant quaranta anys.
L'actual arquebisbe de Gènova, cardenal Angelo Bagnasco.
  • San Valentino
  • San Felice †
  • San Siro I
  • San Romolo[2]
  • Diogene † (citat el 381)
  • Pascasio † (citat el 451)
    • Seu vacant o desconegut (465-568)
  • Arquebisbes de Milà residents a Gènova:
  • Giovanni I † (citat el 679)
  • Viatore † (citat el 732)
  • Giovanni II † (citat el 752)
  • Dionisio † (citat el 798)
  • Guglielmo † (citat el 821)
  • Nazario † (inicis de 845)
  • Massito (o Mansueto) † (845 - 860)
  • Sigeberto † (? - vers 864 mort)
  • Pietro † (864 - ?)
  • Sabbatino † (inici de 876 - final de 877)
  • Ramperto † (citat el 889)
  • Giovanni III † (citat el 904)
  • Nicola † (citat el 930)
  • Teodolfo I † (citat el 945)
  • Lamberto II † (citat el 968)
  • Teodolfo II † (citat el 970)
  • Giovanni IV † (inicis de 985 - vers 993 mort)
  • Landolfo I † (citat el 993)
  • Giovanni V † (inici de 1001 - final de 1004)
  • Landolfo II † (inici de 1015 - final de 1026)
  • Corrado † (inici de 1036 - final de 1045)
  • Oberto Pevere † (inici de 1052 - final de 1074)
  • Corrado Manganello † (citat el 1084)
  • Ciriaco † (citat el 1090)
  • Ogerio † (1095 - 1098 mort)
  • Airaldo Guaracco † (1099 - 22 d'agost de 1116 mort)
  • Ottone I † (1117 - 1120 mort)
  • Sigifredo † (1123 - vers 1129 mort)
  • Siro II † (vers d'agost de 1130 - 19 de març de 1133)

Arquebisbes de Gènova

Arquebisbes de Gènova-Bobbio

Arquebisbes de Gènova

Missions

República Dominicana

A la fi de l'any 1991 la diòcesi inicià l'experiència missionera amb l'obertura de la missió del Guaricano, a la República Dominicana, on fins al 2008 han anat diversos preveres en qualitat de missioners fidei donum. La tasca de la missió s'ha portat a terme amb col·laboració de les Germanes de Nostra Senyora del Refugi al Mont Calvari, la presència de les quals segueix al país.

Cuba

Des del 3 d'octubre de 2005 un sacerdot de l'arquebisbat de Gènova i un del bisbat de Chiavari estan al servei de l'Església cubana a la diòcesi de Santa Clara a la província de Villa Clara.

Vegeu també

Referències

  1. 1,0 1,1 Fino al 29 giugno 2010 i vicariati di Quarto e Nervi formavano un unico vicariato denominato Quarto-Quinto-Nervi: «Còpia arxivada», 5 luglio 2010. Arxivat de l'original el 2013-04-13. [Consulta: 9 agost 2014].
  2. Secondo Lanzoni (op. cit., p. 835), vers i vescovi Valentino, Felice, Siro e Romolo non esistono dati certi e storicamente documentati; l'unica cosa che si può dire è che, secondo le fonti agiografiche, Valentino succedette ad un vescovo anonimo, Siro succedette a Felice e Romolo a Siro; difficile è perciò attribuire l'epoca in cui questi quattro vescovi hanno vissuto. Semeria (op. cit., pp. 14-15) fa precedere questi quattro nomi da un vescovo di nome Salomone, che in realtà fu vescovo di Ginevra e non di Genova.
  3. Segons Gams va morir al 1513 i va ser succeït aquell mateix any per Innocenzo Cybo.
  4. Segons Eubel va morir l'11 de gener.

Fonts