El territori s'estén sobre 786 km², i està dividit en 43 parròquies.
Història
Ariano Irpino
El nom de la ciutat d'Ariano és d'origen romà, Ara Jani. Existeixen documents històrics que permeten situar temporalment conversió del seu territori al cristianisme, encara que sabem que un bisbe cristià ja era present a Benevent a principis del segle iv; la religió podria haver-se difós a Ariano posteriorment.
Al Bisbe Mainardo, natural de Poitiers,[1] es deu la construcció en 1070 a la catedral d'un baptisteri. A l'any següent Mainardo va assistir a la consagració de l'església de Montecassino pel Papa Alexandre III. En 1080, per una declaració feta per Mainardo a favor del monestir de Santa Sofia a Benevent mostra que altres bisbes l'havien precedit a la seu arianesa, però dels que no saben els noms, excepte Bonifacio.
El bisbe Orso Leone va ser el responsable de la reconstrucció de la catedral, que va ser destruïda pel terratrèmol del 5 de desembre de 1456 i la celebració de diversos sínodes diocesans; la seva memòria s'ha perpetuat amb una placa al palau episcopal. Nicola Ippoliti va ser responsable de la construcció de la façana de la catedral, adornada amb estàtues dels sants patrons de la diòcesi, Ottone Frangipane i Eleazario, i de Nostra Senyora de l'Assumpció. L'edifici va ser solemnement consagrat pel bisbe Diomede Carafa en 1512. La catedral va ser restaurada contínuament a causa dels terratrèmols de 1626, 1688, 1694, 1702 i 1732.
Donato Laurenti va ser responsable de la creació del seminari, reconstruït per Ottavio Ridolfi en 1617. Laurenti també es va comprometre en la promoció i aplicació de les directives a la diòcesi del Concili de Trento.
Filippo Tipaldi (1717-1748) també va ser un bisbe molt destacat: després d'un altre terratrèmol va reconstruir el seminari i la catedral a les formes que coneixem avui dia; visità en diverses ocasions la diòcesi i celebrat diversos sínodes diocesans; imposa l'obligació de l'ensenyament de la doctrina cristiana en totes les parròquies; instituït cursos de preparació per als professors de religió a les escoles; va ser el primer a tractar amb la cura de l'arxiu diocesà.
Al segle xx, al bisbe Giuseppe Lojacono devem la celebració del primer congrés de la litúrgica diocesana, mentre Gioacchino Pedicini va donar a llum al primer Congrés Eucarístic Diocesà (1949).
Lacedonia
El bisbat de Lacedonia va ser erigida durant el segle xi; el primer bisbe conegut és Simeone, esmentat el 1059, present al Consell de Melfi d'aquell any en presència de Nicolau II. La diòcesi va ser sufragània de l'arxidiòcesi de Conza i estava consistuïda per només dues ciutats: Lacedonia i Rocchetta Sant'Antonio.
Entre els bisbes de Lacedonia més coneguts estan Fra Guglielmo Neritono (1392), Antonio Dura (1506), Gianfranco Carducci (1564), el matemàtic Marco Pedacca (1584), l'erudit Giacomo Candido (1606), Giacomo Giordano (1651), que construí el palau episcopal i planificà la construcció de la nova catedral; Benedetto Bartolo, que va ser segrestat per bandits i rescatat per la marquesa de Carpi ; Morea (1684), que va suprimir alguns dies de festa d'origen pagà que se celebraven a la vigília de l'Epifania i va posar la primera pedra de la nova catedral.
Al territori de la diòcesi de Lacedonia van ser freqüents els terratrèmols, especialment en 1694 i en 1702.
El 27 de juny de 1818, sota la butllaDe utiliori del Papa Pius VII, la diòcesi de Trevico[2] va ser abolida i el seu territori, compost pels municipis de Trevico, Carife, Barony Castle, Flumeri, Sant Nicola Baronia Sant Sossio Baronia, es va incorporar al de la diòcesi de Lacedonia.
Giulio Tommasi, ja arquebisbe de Conza i bisbe de Sant Angelo dei Lombardi i Bisaccia, va ser nomenat el 1928 també bisbe de Lacedonia, unint in persona episcopi les quatre seus. A la seva mort, després de quatre anys de sede vacante, Lacedonia seguí tenint el seu propi bisbe.
Ariano Irpino-Lacedonia
El 9 de maig de 1974 Agapito Simeoni va ser nomenat bisbe d'Ariano Irpino i Lacedonia, unint així in persona episcopi les dues diòcesis, vacants des de feia anys.
El 30 de setembre de 1986, en virtut del Decret Instantibus votis de la Congregació per als Bisbes, la unió esdevingué completa i la diòcesi resultant assumí el seu actual nom.
El bisbe Eduardo Davino establí l'Oficina de Patrimoni Cultural Diocesà Eclesiàstic i va contribuir a l'obertura del Museo degli argenti.
A finals del 2012, la diòcesi tenia 74.000 batejats sobre una població de 74.750 persones, equivalent al 99% del total.
any
població
sacerdots
diaques
religiosos
parroquies
batejats
total
%
total
clergat secular
clergat regular
batejats por sacerdot
homes
dones
Diòcesi d'Ariano Irpino
1905
50.400
?
?
128
125
3
?
?
?
?
25
1950
62.000
62.406
99,3
48
39
9
1.291
10
96
24
1959
63.300
63.500
99,7
43
33
10
1.472
12
112
30
1969
63.300
63.500
99,7
46
31
15
1.376
16
78
24
1980
42.800
43.000
99,5
21
21
2.038
72
30
Diòcesi de Lacedonia
1905
28.000
?
?
?
?
?
?
?
?
?
11
1950
34.673
35.948
96,5
31
29
2
1.118
3
30
11
1970
30.350
30.447
99,7
20
14
6
1.517
6
26
13
1980
26.000
26.300
98,9
18
11
7
1.444
7
19
13
Diòcesi d'Ariano Irpino-Lacedonia
1990
64.728
64.926
99,7
52
33
19
1.244
20
82
35
1999
71.000
71.177
99,8
47
36
11
1.510
14
63
43
2000
69.711
70.611
98,7
50
37
13
1.394
16
71
43
2001
69.745
70.748
98,6
41
31
10
1.701
13
67
43
2002
69.236
69.599
99,5
48
37
11
1.442
14
70
43
2003
71.329
71.942
99,1
50
39
11
1.426
14
68
43
2004
72.902
74.055
98,4
51
38
13
1.429
16
63
43
2006
73.524
74.200
99,1
75
57
18
980
20
54
43
2012
74.000
74.750
99
52
41
11
1.423
8
13
70
43
Notes
↑Catholic Encyclopedia cita com a font Vitale; segons Ughelli la ciutat hauria estat Pàdua
↑Diòcesi limitrof, ja sufragània de Benevent, erecta almenys al segle x: al 964 és mencionat un bisbe seu, Benedetto.
↑Segons Gams i Cappelletti, entre Giovanni II i Tommaso existeix un bisbe Raimondo (citat el 1349), al que succeí un tal Giovanni III, traslladat a Dulcigno el 19 de novembre de 1354. Per Eubel, en canvi, en absència de Raimondo, existeix un únic Giovanni, a la mort del qual succeí Tommaso.
↑Segons la butlla pontifícia citada per Eubel, a Dionisio el succeí el bisbe Simone; Giacomo, traslladat a Frigento, és citat per Gams.
↑Segons Gams i Eubel, Paolo Palumbo va morir bisbe de Cassano el juny de 1648.
↑Segons Eubel, Giovanni Bonella no va ser traslladat a Tropea, i va morir durant el mes d'abril de 1696.
