PROFILPELAJAR.COM

Arquebisbat de Lió
	Archidioecesis Lugdunensis
	La Catedral de Lió
Tipus	arxidiòcesi metropolitana catòlica romana
Localització
	45° 45′ 39″ N, 4° 49′ 37″ E / 45.7608°N,4.8269°E
Província eclesiàstica catòlica	província eclesiàstica de Lió
Parròquies	160
Conté la subdivisió	Annecy, Belley-Ars, Chambéry, Saint-Jean-de-Maurienne i Tarentèsa, Grenoble-Vienne, Saint-Étienne, Valença i Viviers
Població humana
Població	2.014.067 (2019) (395,92 hab./km²)
Llengua utilitzada	francès
Religió	romà
Geografia
Part de	Centre-Est
Superfície	5.087 km²
Limita amb	bisbat de Saint-Étienne, sud-oest ; bisbat d'Autun, nord ; bisbat de Belley-Ars, est ; bisbat de Moulins, nord-est ; arquebisbat de Clarmont, oest ; bisbat de Grenoble-Vienne, sud-est
Dades històriques
Creació	segle II
1245	Esdeveniment clau
1245	Concili de Lió I
1274	Concili de Lió II
Patrocini	Màrtirs de Lió; Sant Potí ; Sant Ireneu ; Sant Nizier; Santa Blandina
Catedral	Sant Joan
Organització política
• arquebisbe metropolità i primat	Olivier de Germay
Lloc web	www. catholique-lyon.cef.fr

El arquebisbat de Lió (francès: archidiocèse de Lyon, llatí: Archidioecesis Lugdunensis) és una jurisdicció eclesiàstica de l'Església Catòlica a França centrada a Lió. la primera comunitat cristiana es va estructurar a l'entorn de sant Potí^[1] vers 150. Fou el primer bisbat de la Gàl·lia; el segon bisbe fou sant Irineu, vingut d'Esmirna i deixeble de sant Policarp que havia estat deixeble al seu torn de sant Joan Evangelista. Al segle ix el bisbat fou elevat a arquebisbat sent el primer Agobard de Lió. Després van portar el títol de Primat de les Gàl·lies, que fou confirmat oficialment per Gregori VII el 1079. El titular actual és monsenyor Olivier de Germay.

Territori

L'arxidiòcesi comprèn el departament francès del Roine i el districte de Roanne, al departament del Loira.

La seu arxiepiscopal és la ciutat de Lió, on es troba la catedral de Sant Joan Baptista.

El territori s'estén sobre 5.087 km² i està dividit en 143 parròquies, agrupades en 3 ardiaconats: l'ardiaconat Saint-Jean, que comprèn la zona urbana de Lió; l'ardiaconat Saint-Pierre, que s'estén sobre la resta del departament del Roine, i l'ardiaconat Notre-Dame, que comprèn el districte del Roanne.

La província eclesiàstica

Des del 2002 la província eclesiàstica de Lió està constituïda per les següents diocesis sufragànies:

Fonts

Pels primers temps, a part d'alguna biografia solta, hi ha tres llistes estudiades per A. Coville.^[2] Després hi ha una llista fins Amolon (publicada per M.-C. et G. Guigue) i tres llistes generals:

Obituaire de l'Église primatiale de Lyon, Lió, 1902, pàg. 110.
Llista d'Hug de Flavigny a la Chronique universelle. Text a Monumenta Germaniae Historica, SS, pàg. 321.
Llista a l'inici de l'obituari de l'església de Lió del segle xiii (publicada per M.-C. et G. Guigue)

Llista de bisbes i arquebisbes

Bisbes

... -177: Pothinus (sant Potí)
177-195? : Irenaeus (sant Ireneu de Lió)
? Zacharias
? Heli, sant
... 254... : Faustinus, (sant Faustí)
? Lucius Verus
? Julius
? Ptolémaeus
... 314... : Vocius (participà en el concili d'Arle de l'1 d'agost de 314 condemnant el donatisme
? Maximus (Màxim)
? Tetradius (Tetradi)
... 343... : Verissimus
... 374-381... : Justus (sant Just de Lió)
? : Alpinus (sant Albí)
? : Martinus
Sant Euqueri
? - v.410: Antiochus (sant Antíoc)
? : Elpidius (sant Elpidi de Lió)
? : Senator
v.432-449: sant Euqueri de Lió)
... v.451-v.491... : Patiens (Sant Pacient de Lió)
? : Lupicinus

... 494-501: Rusticus (sant Rústic de Lió)
? : Stephanus (sant Esteve de Lió)
514-523: Viventiolus (sant Vivenciol)
... 538... : Lupus (sant Llop de Lió)
? : Licontius (Léonce)
... 549-552: sant Sacerdos pare de sant Aurelià d'Arle, arquebisbe d'Arle
553-573: Nicetius (sant Nicet de Lió), nebot de l'anterior
573-585... : Priscus (sant Prisc de Lió)
... 589-602: Aetherius (sant Eteri de Lió)
602: Secundinus
602-614... : sant Aregi de Leió, a vegades Arigi de Lió (Aregius o Arigius), participà en el concili de París del 614 on va signar el primer.
... 626-627... : Tetricus
... 637-650... : Candericus
? : Viventius
... 654-658: Aunemundus (sant Onemond)
... 664-678: Genesius (sant Genesi de Lió)
678-684... : Landebertus (sant Lambert de Lió)
688-701... : Goduinus
... 712... : Fulcoaldus
? : Madalbertus
... 769-798: Adon
798-816: Leidrat de Lió

Arquebisbes

816-840: sant Agobard de Lió;^[3] primer arquebisbe
835-838: Amalari de Metz (Amalarius)
838-840: Agobard de Lió, altre cop
840-852: Amolon
852-875: sant Remi de Lió (Remi I)
875-895: Aurelià de Lió
895-906: Alwala
906-916: Austeri
vers 919-922: Remi II
vers 926-927: Ansqueric
928-949: Guiu I
949-vers 956: Burcard I de Lió
v.957-978: Amblard de Thiers
979-1033: Burcard II de Lió

1033-1034: Burcard III
1041-1046: Odolric o Odalric^[4]
1046-1050: Halinard
1052-1056: Humbert I
vers 1063: Jofré de Vergy
1070-1076: Humbert (I o II)
1077-1082: Gébuí (anomenat sant Jubí); primer primat de les Gàl·lies.
1082-1106: Hug de Borgonya o de Die.
1107-1118: Josserand, anomenat també Gaucerand
1118-1125: Humbaud
1125-1129: Renaud de Semur, abat de Vézelay de 1106 a 1125^[5]
1131-1139: Pere I
1139-1142: Folc
1143-1148: Amadeu I
1148-1153: Humbert (II o III), anomenta Humbert de Baugé (nebot del bisbe d'Autun Esteve I de Baugé)
1153-1163: Heracli de Montboissier
Innocenci V
1164: Drogó o Dreux de Beauvoir, arquebisbe elegit però no consagrat.
1165-1180: Guicard de Pontigny
1181-1193: Joan Belles-mains, abans bisbe de Poitiers
1193-1226: Renaud II de Forez
1227-1234: Robert d'Alvèrnia
1235-1236: Raül I de La Roche-Aymon
1236-1245: Aimeric de Rives
1246-1267: Felip I de Savoia també bisbe de Valence. Va renonciar per esdevenir comte de Savoia.
1267-1268: Guiu II de la Tour
1272-1273: Pere II de Tarentàsia. Cardenal i després papa com d'Innocenci V.
1273-1283: Ademar o Aimar de Rossellón
1284-1288: Raül de la Tourette (o Rodolf de Thorote o Thourote).^[6]
1289-1294: Berard de Got
1295-1301: Enric I de Villars.^[7]

1301-1308: Lluís de Villars
1308-1332: Pere de Savoia, nebot d'Amadeu V de Savoia, va haver de consentir l'inrcoporació de Lió al regne de França
1332-1340: Guillem I de Sure
1340-1342: Guiu de Boulogne (cardenal)
1342-1354: Enric II de Villars
1356-1358: Ramon Saquet
1358-1365: Guillem II de Thurey
1365-1375: Charles d'Alençon (Carles I)
1375-1389: Joan de Talaru (cardenal)
1389-1415: Felip de Thurey
1415-1444: Amadeu II de Talaru (cardenal)
1444-1446: Jofré de Vassali
1446-1488: Carles de Borbó (Carles II) (cardenal, duc de Borbó el 1488)
1488-1499: Hug II de Talaru
1499-1500: André d'Espinay (cardenal)

1501-1536: Francesc II de Rohan
- 1537-1539: Joan de Lorena (cardenal) (administrador apostòlic)
- 1539-1551: Hipòlit d'Este (cardenal) (administrador apostòlic)
1551-1562: Francesc de Tournon (cardenal)
- 1562-1564: Hipòlit d'Este (cardenal) (administrador apostòlic)
1564-1573: Antoni I d'Albon
1574-1599: Pere de Saint-Priest d'Épinac (Pere d'Épinac)

1599-1604: Albert de Bellièvre
1604-1612: Claudi de Bellièvre
1612-1626: Dionisi Simó de Marquemont (cardenal)
1626-1628: Carles Miron
1628-1653: Alfons Lluís du Plessis de Richelieu (cardenal, germà del cardenal Richelieu)
1653-1693: Camil de Neufville de Villeroy

1693-1714: Claudi II de Saint-Georges
1714-1731: Francesc Pau de Neufville de Villeroy
1731-1740: Carles Francesc de Chateauneuf de Rochebonne
1740-1758: Pere Guerí de Tencin (cardenal)
1758-1788: Antoni de Malvin de Montazet
1788-1799: Yves Alexandre de Marbeuf (va refusar fer jurament i es va considerar arquebisbe de Lió fins a la seva mort el 1799)
: 1791-1794: Antoine-Adrien Lamourette, bisbe constitucional de Rhône-et-Loire
: 1798-1802: Claude François Marie Primat, bisbe constitucional del departament del Roine
Joseph Fesch
1802-1839: Joseph Fesch, cardenal, oncle de Napoleó Bonaparte
: 1823-1839: Jean-Paul-Gaston de Pins, administrador apostòlic
1839-1870: Louis-Jacques-Maurice de Bonald, cardenal
1871-1875: Jacques Marie Achille Ginoulhiac
1876-1887: Louis-Marie Caverot, cardenal
1887-1893: Joseph-Alfred Foulon, cardenal
1893-1912: Pierre-Hector Coullié, cardenal

1912-1916: Hector-Irénée Sevin, cardenal
1916-1936: Louis-Joseph Maurin, cardenal
1937-1965: Pierre Gerlier, cardenal
1965-1967: Jean-Marie Villot, cardenal
1967-1981: Alexandre Renard, cardenal
1981-1994: Albert Decourtray, cardenal
1995-1998: Jean Balland, cardenal
1998-2002: Louis-Marie Billé, cardenal

2002-2020: Philippe Barbarin, cardenal
Desde el 2020: Olivier de Germay

Estadístiques

A finals del 2016, la diòcesi tenia 1.240.272 batejats sobre una població de 1.936.940 persones, equivalent al 64,0% del total.^{[cal citació]}

any	població			sacerdots				diaques	religiosos		parroquies
any	batejats	total	%	total	clergat secular	clergat regular	batejats por sacerdot	diaques	homes	dones
1970	1.700.000	2.020.036	84,2	1.863	1.363	500	912	2	980	4.600	743
1980	1.298.000	1.679.000	77,3	1.216	837	379	1.067	5	676	3.676	522
1990	1.200.000	1.630.000	73,6	1.052	652	400	1.140	22	679	2.859	516
1999	1.224.000	1.750.000	69,9	902	517	385	1.356	40	776	2.090	486
2000	1.200.000	1.725.300	69,6	885	500	385	1.355	44	409	2.090	514
2001	1.200.000	1.725.300	69,6	878	493	385	1.366	46	399	2.090	514
2002	1.200.000	1.733.500	69,2	545	450	95	2.201	48	108	2.090	189
2003	1.200.000	1.733.500	69,2	577	484	93	2.079	50	106	2.090	175
2004	1.200.000	1.735.000	69,2	570	470	100	2.105	51	114	2.090	160
2013	1.246.000	1.912.441	65,2	654	366	288	1.905	64	574	1.322	149
2016	1.240.272	1.936.940	64,0	504	328	176	2.460	80	330	1.011	143

Notes i referències

↑ Eusèbe de Césarée, Histoire Ecclésiastique, llibre V, 1 a 3
↑ Alfred Coville, Recherches sur l'Histoire de Lyon; du s. V au s. IX (450-800), Éditions Auguste Picard, 1928, París, pàgs 242 - 248
↑ Nominis : Saint Agobard
↑ Émile Jolibois, La Haute-Marne ancienne et moderne: dictionnaire géographique, statistique..., impr. Ve Miot-Dadant, 1858, pag. 396
↑ Fills de Geoffroy III de Semur, mort en 1123, al lloc de la Foundation for Medieval Genealogy
↑ Cartulari de l'Abadia de Sant Martí d'Autun, Carte N°I, supplement.
↑ Cartulari de l'Abadia de Sant Martí d'Autun, Carte XCVII.

Bibliografia

Jacques Gadille, René Fédou, Henri Hours, Bernard de Vrégille, s.j., Le Diocèse de Lyon; Histoire des diocèses de France - 16, Beauchesne, 1983, Paris, 350p., ISBN 2-7010-1066-7
Bruno Galland, Deux archevêchés entre la France et l'Empire : les archevêques de Lyon et les archevêques de Vienne, du milieu du XIIe siècle au milieu du XIVe siècle, Paris, 1994 (Bibliothèque des écoles françaises d'Athènes et de Rome, n° 282).
Patrice Béghain, Bruno Benoit, Gérard Corneloup, Bruno Thévenon, Dictionnaire historique de Lyon, Stéphane Bachès, 2009, Lyon, 1054 p., ISBN 2-915266-65-8 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida
Michel Francou, Armorial historique des archevêques de Lyon, René Georges ed., 2002, Lyon, 177p., ISBN 2-909929-11-6
André Pelletier, Jacques Rossiaud, Françoise Bayard et Pierre Cayez, Histoire de Lyon : des origines à nos jours, Éditions Lyonnaises d'Art et d'Histoire, Lyon, 2007, 955 p. ISBN 2-84147-190-4 Error en ISBN: suma de verificació no vàlida, présentation en ligne Arxivat 2013-09-28 a Wayback Machine.