De ben jove fou encaminat a la vida religiosa, i el 1485 ja havia estat nomenat abat. Gràcies a la intervenció de la seva tieta Beatriu d'Aragó, casada en aquells moments amb Maties Corví, fou nomenat arquebisbe d'Esztergom a Hongria, tot i que el seu nomenament no fou realitzat pel papaInnocenci VIII fins al 1497, moment en el qual comptà amb divuit anys.
El 27 de juliol del mateix any fou cridat pel papa a Roma, però tement per la seva vida fugí a Hongria. El 16 de maig de 1511 fou un dels signataris del cismàticConcili de Pisa, si bé posteriorment el seu germà Alfons I el va convèncer per abandonar les idees sorgides d'aquest Cisma i aconseguí el permís papal per retornar a Ferrara. El 1513 retornà novament a Hongria però amb l'elecció de Lleó X com nou pontífex retornà a la seva ciutat natal, aconseguint finalment el perdó papal pel seu comportament cismàtic el 22 d'abril de 1514.
Va morir el 3 de setembre de 1520 a la ciutat de Ferrara durant el seu últim retorn a Itàlia, per una indigestió de llagostes, sent enterrat a la catedral d'aquesta ciutat.