Sant Liòns
Sant Liònç[1][2] o Sant Luònç[3] [4] [5] o encara Sant Liònç de Leveson (Saint-Léons en francés) es una comuna roergassa situada dins lo departament d'Avairon e la region d'Occitània, ancianament de Miègjorn-Pirenèus. Es lo luòc de naissença de l'entomologista Joan Enric Fabre. ToponimiaLa fòrma Sant Luònç nòta la diftongacion de la ò en [uò], caracteristica del sotadialècte roergat. GeografiaLo vilatge se situa al limit del Causse Roge e de Leveson, en la val de Musa a l'èst del departament d'Avairon.  EtimologiaLo nom de Sant Liònç es dedicat a Leontius, bisbe de Bordèu que s'i anèt recaptar al s. VI. Istòria
Lo vilatge de Sant Liòns es atestat dempuèi lo sègle IX. Portava alavetz lo nom de Noviliacum. Al sègle X lo luòc es donat al monastèri de Vabres, puèi al sègle XIe passa jos la dependéncia de l'abadiá de Sant-Victor de Marselha. Lo prior del monastèri bénédictin "Sant Pèire e Sant Leonci" èra al cap d'un territòri que cobrissiá las actualas municipalitats de Sant Liòns e Sent Laurenç de Leveson. Fins a la Revolucion Francesa, lo senhor féodal es doncas lo prior del monastèri. Dotze fraires compausavan la comunitat bénédictina. Entre eles, lo cambrièr, lo sacristan e lo pitancièr avián de prètzfaches particulars e gausissián de revenguts suplementaris. Pendent l'Edat mejana, lo nom de "Sant Pèire de Noviliacum" desapareis al benefici d'aquel de Sant Leonci / Sant Liònç. Lo periòde de prosperitat de Roergue (mitat de sègle XV - mitat del sègle XVIe) es atestat per la preséncia de polidas bastissas talas que lo castèl dels priors, dich "de Sant Martin" (mitat del sègle XV), e los ostals de torreta d'escalièr fòra d'òbra e de fenèstras de traversièrs. A aquela epòca, lo prior ven comendatari : demòra pas pus a Sant Liòns, e los fraires causisson un d'entre eles coma prior clastral. Las guèrras de religion tòcan particularament Sant Liòns, ont lo prior laic passa al protestantisme e transforma lo monastèri en plaça fòrta. En 1580, los catòlics assetjant Sant-Léons, canonan e afogan lo vilatge, lo sieu castèl e lo sieu monastèri. Los vestigis actuals del monastèri correspondon aperaquí a son estat d'après 1580. En 1739, lo conselh del Rei decidís de secularizar Sant Victor de Marselha e los sieus priorats. La comunitat religiosa de Sant Liòns ven un capítol de canonges, e lo prior es alara nomenat dirèctament pel rei. Los canonges daissan pauc a pauc lo vilatge. En 1789, un sol d'entre eles residís a Sant Liòns, e la venda dels bens eccésiastiques coma bens nacionals sembla d'aver pas levat de contestations màgers ; tant mai que los notables locals ne son los principals beneficiaris. L'anciana senhoriá ven cap de-luòc de comuna e comuna. Es en 1869 que los abitants de Sent Laurenç de Leveson obtengan la creacion de sa pròpria comuna. Sant Liòns coneguèt son apogèu demografica al sègle XIXe e foguèt puèi tocat per l'exòdi rural. Las grandas fièiras de bestial an declinadas e desaparegudas, los comèrcis an barrats e las residéncias secondàrias se son multiplicadas Un vam novèl pel vilatge es ligat a la dubertura de Micropolis, e a la proximitat de la sortida de l'A 75. Galariá
AdministracionDemografia
Luòcs e monumentsPersonalitats ligadas amb la comunaVeire tanbenLigams extèrnesNòtas
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
.svg)
.svg){kind=small}
