Los luòcs-diches « châtillon » fan generalament referencia a un castellum romain o dins un castèl medieval. A Châtillon (sus Queune), se pas recense cap de distincion ni ostal fòrt al Mièja Edat. L'origina del nom reexpedeix segurament a un periòde mai ancian : es sul promontori rocós entre la Queune e lo sieu pichon afluent #que #èsser édifiée l'anciana glèisa paroissiale, destruida a la Revolucion. Châtillon, erigida En municipalitat, depen dempuèi alavetz de la parròquia d'en Estofant. Una observacion rapida sul terren mòstra que lo esperó rocós, cœur del « Vièlh Chaîtlon » a barrat per un talus : lo luòc fa a pensar a un oppidum celtique.
Al sègle xvi, Nicolas de Nicolay apren #que « en icelle i a de divèrsas minas de carbon de pèira #que los abitants ne tiran grand profit ».
Les lieux-dits « châtillon » font généralement référence à un castellum romain ou à un château médiéval. A Châtillon (sur Queune), on ne recense aucune seigneurie ni maison forte au Moyen Âge. L'origine du nom renvoie certainement à une période plus ancienne : c'est sur le promontoire rocheux entre la Queune et son petit affluent que fut édifiée l'ancienne église paroissiale, détruite à la Révolution. Châtillon, érigée en commune, dépend depuis lors de la paroisse de Noyant. Une observation attentive sur le terrain montre que l'éperon rocheux, cœur du « Vieux Chaîtlon » est barré par un talus : le site fait penser à un oppidum celtique.
Au sègle xvi, Nicolas de Nicolay nous apprend qu'« en icelle y a plusieurs mines de charbon de pierre duquel les abitants tirent grand profit ».
Comunas occitanas d’Alèir (comunas actualas, comunas que caupon de comunas delegadas, ancianas comunas, ancianas comunas vengudas comunas delegadas, nom de verificar)
Cal melhorar l'escritura d'aquel article. L’ortografia, la gramatica, lo vocabulari, la sintaxi o autres aspèctes lingüistics incorrèctes son de verificar. O podètz corregir o crear la discussion.