Turquesa (mineral)
Turquesa blava en matriu de quars
Fórmula química	Cu(Al,Fe3+)₆(PO₄)₄(OH)₈·4H₂O
Epònim	Turquia
Classificació
Categoria	Mineral
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DD.15
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DD.15
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.08
Dana	42.9.3.1
Heys	19.2.8
Propietats
Sistema cristal·lí	triclínic
Estructura cristal·lina	a = 7,409(1) Å; b = 7,635(1) Å; c = 9,914(2) Å; α = 111,356°; β = 114,973°; γ = 69,532°
Grup puntual	1 - pinacoide
Grup espacial	p1
Color	blau brillant, blau cel, verd clar, blau verd, blau turquesa, verd poma, gris verdós
Macles	cap valor
Exfoliació	perfecta en {001}, bona en {010}
Fractura	irregular, desigual, subconcoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	5 a 6
Lluïssor	subvítria, resinosa, cerosa, mat, terrosa
Color de la ratlla	blau verdós clar a blanca
Densitat	2,6 a 2,8 g/cm3 (mesurada); 2,91 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,610 nβ = 1,615 nγ = 1,650
Birefringència	δ = 0,040
Pleocroisme	feble
Angle 2V	mesurat: 40°, calculat: 44°
Dispersió òptica	r < v forta
Impureses comunes	Fe, Ca
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Símbol	Tqu
Referències	[1]

La turquesa és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup turquesa de minerals.^[2] És anomenada així des de l'antiguitat, del francès turquoise que significa 'turc'.

La turquesa és un fosfat de color blau verdós format per fosfat d'alumini hidratat i coure amb grups d'hidroxil, que cristal·litza en el sistema triclínic. És un mineral criptocristal·lí gairebé mai en forma de cristalls simples, i totes les seves propietats són altament variables. Es pot polir i s'utilitza en joieria, i en són utilitzades les de color blau per a ornamentació des de l'antic Egipte. La seva fórmula és Cu(Al,Fe³⁺)₆(PO₄)₄(OH)₈·4H₂O. La seva duresa oscil·la entre 5 i 6 en l'escala de Mohs. La lluentor de la turquesa és grassa, i generalment és opaca, encara que pot ser semitranslúcida en petites seccions. El color és tan variable com la resta de les seves propietats, i abasta des del blanc fins al blau fosc i el blau cel, i des del blau verdós fins al verd groguenc. El color blau és atribuït al coure, mentre que el verd pot ser el resultat d'impureses de ferro o per la deshidratació. És un mineral isoestructural amb la calcosiderita, i l'anàleg de coure de la faustita. Forma sèries de solució sòlida amb la calcosiderita i amb la planerita.^[3][4]

Es tracta d'un mineral secundari que es troba a la zona d'alteració potàssica de dipòsits de pòrfirs de coure hidrotermal. També és format per l'acció de les aigües meteòriques, generalment en regions àrides, sobre roques ígnies aluminoses o roques sedimentàries (com filons de farciment en roques volcàniques i sediments fosfatats). Sol trobar-se associada a altres minerals com: al·lòfana, calcedònia, caolinita, limonita, montmoril·lonita o pirita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita a la mina de la turquesa (Cornudella de Montsant, Priorat),^[5] així com a la mina Elvira i a les mines de Can Tintorer, totes dues a Gavà (Baix Llobregat).^[6]

Es coneixen dues varietats de turquesa:

• L'agapita, una varietat vítria de turquesa iraniana.^[7]
• La rashleighita, una varietat de turquesa fèrrica, intermèdia en la sèrie calcosiderita-turquesa.^[8]

El grup turquesa de minerals està format per cinc fosfats triclínics:^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Turquesa