El topònim ja és documentat al segle xii. Hi ha un parell d'hipòtesis, i cap d'ells està relacionat amb el muscle cardíac.
Segons Balaña, una és d'origen vegetal que considera que la primera part del topònim és una paraula col·lectiva romànica (és a dir, no directament derivada del llatí, sinó formada ja dins del català antic) amb el significat de 'conjunt o col·lectiu de cornets o corners'. El corner, anomenat cornet en bastants llocs, és el nom d'un arbust de la família de les rosàcies de flors blanques i fruits petits de color blau negrós que recorden, per la seva forma, les pomes.
Montsant és el nom de la muntanya que domina el poble. Es tracta d'una muntanya on estan documentats a l'edat mitjana nombrosos eremites (persona dedicada a la religió que viu sola en un lloc erm). Per això se la coneixia com «la muntanya santa».
Així doncs, Cornudella de Montsant seria «el lloc abundosament poblat de corners al costat de la muntanya santa».
L'altre hipotesis és d'Enric Aguadé Sans[1],que presuposa un origen ibèric que detalla de la següent manera: KOR / COR (en ibèr roca o muntanya alta) + UN (que equival a canal) > NU per metàtesi de inversió + DE / BE (que indica sota, baix) + AI / IA (que equivaldria a lloc de pas o el pas). Per tant, segons aquesta teoría KORNUDEIA seria el pas (o gual) del canal (o barranc) sota de la roca alta.
Aquesta segona teoria es fonamenta en el fet que la zona és de poblament molt antic, des del neolític. La vila és situada sota al peu de al anomenada ROCA CORBATERA, el punt més alt de la serralada del Montsant, de la qual baixa una canal, el barranc de Sant Joan, que passa al peu del poble. Aquesta segona teoria segons Aguadé és més valida que la de Balaña atès que existeixen bastants arbustres de corners o corneres per la zona, sobretot als vessants nords, però no en els vessants sud a on està la població
El terme de Cornudella de Montsant és, en la major part de la seva extensió, una vall envoltada de muntanyes. El forma bàsicament la vall del barranc de la Salanca, a la qual es van unint tot d'altres barrancs (de la Moleta, de Carboneres, de Sant Joan) que conformen la capçalera nord del Pantà de Siurana. En aquest pantà es troben amb el riu Siurana, que baixa de l'antic terme de Siurana de Prades. Esdevinguts ja riu Siurana, continuen afluint barrancs (de les Comes, de les Obagues…), fins que a l'únic indret pla del terme –el fons de la vall del Riu Siurana, a les Ventes- rep el riu d'Arbolí, que ve d'aquell poble del Baix Camp. A l'extrem sud del terme, tancant la vall, es troba la Serra del Moll i els seus contraforts. Aquesta serra és d'entre 645 metres a l'extrem sud-oest i els 915, al sud-est, a lo Molló.
Sant Joan del Codolar, a la falda del Monsant
El límit occidental de la vall, que baixa de nord-est a sud-oest, el forma la mateixa Serra del Montsant, als Cingles de Sant Joan, entre la Roca Corbatera, de 1163 metres d'altitud, i el Grau de Montsant, a uns 1025. Des d'allí baixa cap al sud i sud-oest de dret i de forma bastant arbitrària, de vegades cercant carenes naturals, de vegades no. Travessa la vall del Siurana i s'enfila cap al Coll de les Marrades, que és a 539 metres d'altitud. D'aquí segueix la ja esmentada Serra del Moll, formant tot el límit sud, fins que a lo Molló torça cap al nord i, ara sí, seguint dues carenes, travessa la vall del riu d'Arbolí i va a buscar l'antic terme de Siurana de Prades, just al damunt del Pantà de Siurana.
El punt més alt del terme és la Roca Corbatera, de 1163 metres d'altitud, i el més baix, el riu Siurana a lo Mas de Sant Marcell, a 375.
El poble de Cornudella de Montsant és a la intersecció dels barrancs de Sant Joan i de les Obagues, a redós dels Cingles de Sant Joan, a 540 metres d'altitud. Constitueix l'única agrupació d'habitants destacable –a part dels pobles d'Albarca i Siurana–, tot i que el terme conté nombrosos masos, molts d'ells actualment deshabitats.
Un dels llocs dignes de visita de l'entorn de Cornudella de Montsant és la zona de les ermites de Sant Joan Petit i, sobretot, Sant Joan del Codolar. Enmig del camí d'accés a la part alta de la Serra del Montsant, aquestes ermites són en una zona de gran bellesa, entremig de còdols -d'aquí el nom de l'ermita- despresos dels Cingles de Sant Joan, en el vessant sud-oest de la Roca Corbatera.
Pobles del terme municipal de Cornudella de Montsant
En la prehistòria, la zona ja estava ocupada amb presència humana, sobretot motivat per la riquesa de la fauna i dels minerals. Així, s'han trobat jaciments de sílex de superfície a la pedrera del Carter, als Colls Alts, vora el Mas de l'Argany, i als Segalars, .... Prop del Mas de la Bella s'ha descobert un sepulcre neolític de fossa amb eines i altres objectes.
El 1909 fou descobert a la Trona un taller de sílex amb destrals de pedra polida de l'època neolítica. Al Mas del Candi s'ha trobat una punta de fletxa de bronze i a la cova del Portalloret fragments de vasos campaniformes i materials del bronze mitjà, a més de destrals de pedra al comellar de les Esplugues.
En l'època del domini musulmà, formava part del Valiat de Siurana, també anomenat com l'Emirat de Xibrana, que tenia la seva seu i fortalesa principal a Siurana (Priorat).
Apareix citat el poble ja en 1190 amb el nom de Cornutella. Al començament del XIII hi és detectada l'activitat de càtars, un dels quals fou condemnat encara el 1262.
Cornudella, que degué integrar-se a la Baronia d'Entença, formà part, des de la seva creació el 1324, del comtat de Prades i com a tal fou representada al Consell de la Terra del comtat de Prades. La vila fou donada, junt amb altres béns, en esponsalici pels comtes Ramon Berenguer a la seva muller Blanca i per Pere a Joana. A l'edat mitjana, el poble estava emmurallat, atès que al 1408, el Rei d'Aragó Martí I prorrogà per 5 anys els impostos municipals, amb la finalitat de poder continuar les obres de la construcció de les muralles. El 1462 la Generalitat escriví al poble una carta demanant que cada deu famílies mantinguessin i armessin un home de guerra per a combatre en la Guerra Civil contra el Rei Joan II.
L'any 1650 va ser saquejada per tropes franceses que, a més, van destruir l'arxiu parroquial i van profanar l'església.
Durant la guerra contra Napoleon, al juny del 1808 en rebre la notícia de la batalla del Bruc, s'organitzà un sometent al qual s'allistaren 200 homes, que entrà tot seguit en campanya i participà, entre altres accions, en la conquesta de Falset del 1809. Al 1811 el poble fou ocupat pels francesos al mes de juny, i al llarg de l'any hi efectuaren altres entrades. El mateix 1811 el seu sometent participà a la batalla del Coll de la Teixeta, on els francesos foren derrotats, i el poble acollí part dels sobrevivents de la batalla del Pont de Goi, en la qual el resultat fou favorable a les tropes napoleòniques.Al febrer del 1812 hi entraren de nou els francesos, que en foren foragitats per l'exèrcit i el sometent. El fet provocà l'afusellament de diverses persones acusades d'afrancesades. El 1812 el poble fou saquejat i els dos exèrcits en pugna hi exigiren aliments.
El segle xix va ser d'esplendor econòmic per a la població; esplendor que va finalitzar amb la plaga de fil·loxera que va afectar els seus camps.
Al segle xixPascual Madoz es refereix a Cornudella de Montsant en el seu Diccionario geográfico...[2] del 1845. S'hi refereix dient que el poble és en una fondalada, combatut pels vents de ponent; el clima és sa, i les malalties més comunes són els refredats. Segons Madoz, en aquell moment tenia 110 cases, distribuïdes en cinc carrers i una plaça. L'església parroquial és dedicada a la Nativitat de Nostra Senyora, amb una única particularitat: una pintura de Maria Santíssima, sota l'advocació de la Misericòrdia. Té dues escoles, una, de nois, amb 32 alumnes, i l'altra, de noies, amb 12. Sempre segons Madoz, el terme és de qualitat mitjana, quasi tot muntanyós, fertilitzat per dues rieres bastant cabaloses. La producció del terme és de blat, ametlles, figues i vi. Hi havia una mica de bestiar, caça i pesca. La indústria es redueix a una fassina d'aiguardent. La població és de 123 veïns (caps de casa) i 600 ànimes (habitants).
Les diverses guerres civils absoltuistes i carlistes del segle xix afectaren Cornudella. El 1821 s'hi alçà l'absolutista Vinyes contra el govern liberal. A la guerra dels Malcontents, la revolta fou iniciada pel veí del poble Joan Rebull; al setembre del 1827 el coronel J. Laguàrdia hi formà un batalló que, al crit de “Religió, Rei absolut, Inquisició i guerra als Sectaris”, feu incursions per tota la comarca. Durant la primera guerra Carlina hi actuà Tristany, i el 1836 hi funcionà un batalló de nacionals. Més edanvant, a mes d'octubre del 1869 es van retre, a Cornudella, sense combat al general Baldrich, els milicians de Reus i de Valls que havien proclamat la república federal. A la darrera carlinada, Cornudella formà un cos de voluntaris liberals.
Durant la guerra civil de 1936-39 s'hi instal·là un comandament militar a la zona de Siurana. El Mas del Candi fou residència dels Patacons, un dels maquis en la lluita antifranquista de postguerra més coneguts de la zona.
En els anys 1960 i 1970 es va produir una forta onada de població emigrant de les diferents regions d'Espanya com andalusos, extremenys, castellans, madrilenys, valencians ... això va afavorir a la demografia de la zona i l'economia. En aquests anys es va començar a construir una gran presa per a la zona del Montsant, el pantà de Siurana.
El municipi actual agrupa tres antics municipis: el propi de Cornudella, el d'Albarca, incorporat en 1857, i el de Siurana (Priorat), agregat el 1940.
L'Ajuntament
Alcaldes i alcaldesses
D'ençà les primeres eleccions democràtiques (1979), després de la Constitució espanyola de 1978, Cornudella de Montsant ha tingut els alcaldes següents:
Àlvar Busquets i Estivill (1979 - 1995) ERC, EN, FIC.
Miquel Gomis i Pàmies (1995 - 2003) CiU
Josep Maria Castan i Estivill (2003 - 2015) ERC
Salvador Salvadó i Porqueras (2015 - 2023) ERC
Meritxell Cardona i López (2023 - actualitat) - ha estat la primera dona alcaldessa de la historia a Cornudella de Montsant
Eleccions municipals 2023 (Legislatura municipal 2023-2027
Independents per Cornudella (JUNTS per Catalunya): 302 vots, un 50,33%, 4 regidors . Cap de llista: Meritxell Cardona i Lòpez
Acord Municipal (Esquerra republicana) 245 vots, un 40,83 %, 3 regidors. Cap de llista: Angel Cortadelles Bacaria
Independents de Cornudella (Independents de Catalunya) 36 vots, 6%, Cap regidor
Tradicions
Els Brivalls de Cornudella va ser una colla castellera de Cornudella de Montsant que actuà entre els anys 1976 i 1985. És l'única colla que hi ha hagut a la comarca del Priorat, on anteriorment no hi havia precedents ni tradició. D'altra banda, el 4 de novembre del 1979 la plaça de la Vila de Cornudella de Montsant fou l'indret on la Colla Jove Xiquets de Tarragona actuà per primera vegada.
Actualment la colla castellera Brivalls de Cornudella han ressorgit apadrinats per la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona.
L'any 2012, s'ha tornat a refundar la colla castellera, amb nombroses actuacions en diverses localitats de Catalunya.
Comunicacions
Travessa el terme la carretera C-242 (C-12, a Torrebesses/Llardecans-N-420, a les Borges del Camp). D'Albarca surt cap al nord-est la T-701 (Albarca-Prades), de Cornudella de Montsant surt cap al nord-est la TV-7021 (La Morera de Montsant- Cornudella de Montsant), i del sud del terme surten en poc tros dues carreteres: la T-702 cap al nord-oest (C-242, a Cornudella de Montsant-la Palma d'Ebre), i la TP-7402 (Porrera-C-242, a Cornudella de Montsant). Siurana queda unida al seu cap de municipi per una carretera local asfaltada, i amb Prades per un camí rural.
Discorre pel terme el GR-174, el Sender del Priorat, en el seu tram entre Poboleda, Cornudella de Montsant i Albarca. Entre els dos darrers, presenta dues variants: una de directa, per sota del Montsant, i una altra que puja al cim de la serra i baixa a Albarca passant per la Mare de Déu del Monsant. D'Albarca surt cap al nord-est, enllaçant amb el GR-171.
Així, per la zona d'Albarca passa també el GR-171 (Santuari de Pinós-Refugi del Caro), en el seu tram entre Ulldemolins i Prades, que presenta una variant just a l'extrem nord del terme.
Mina prehistòrica de La Turquesa (al Camí del Mas de les Moreres)
Demografia
Evolució demogràfica
1497 f
1515 f
1553 f
1717
1787
1857
1877
1887
1900
1910
99
120
162
642
2.388
2.777
2.767
2.821
2.519
2.156
1920
1930
1940
1950
1960
1970
1981
1990
1992
1994
1.805
1.662
1.507
1.331
1.202
1.178
980
921
856
856
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
2014
881
865
840
873
912
979
1.006
1.028
1.025
954
2016
2018
2020
2022
2024
2026
2028
2030
2032
2034
966
964
944
978
-
-
-
-
-
-
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)
Economia
L'agricultura tradicional és de secà, hi predomina el cultiu de la vinya, fruits secs, cereals i l'olivera.
Actualment a la població hi ha 6 cellers embotelladors de vins de la D.O. Montsant, alguns dedicats a l'exportació a diversos països.
Hi ha molta importància del sector de serveis, relacionats amb el turisme (cases rurals, restaurants, esports d'aventura de diversos tipus, destacant les activitats relacionades amb l'escalada a la zona de Siurana)
Referències
↑Toponims Ibèrics. Les paraules i els noms de lloc que han perdurat de l'idioma ibèric. Autor Enric Aguadé i Sans. ISBN 84-605-8007-5
AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 56. ISBN 84-393-5437-1.
Gort Juanpere, Ezequiel. Història de Falset. Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 2003. ISBN 978-84-2320-659-9.
