PROFILPELAJAR.COM

Al·lòfana
	; Al·lofana de la mina Maid of Sunshine, Districte Courtland-Gleeson, Comtat de Cochise, Arizona, Estats Units
Fórmula química	Al₂O₃·(SiO₂)1,3-2·(2,5-3)H₂O
Epònim	aparença visual i altres
Localitat tipus	Gräfenthal, Thuringian Forest, Thuringia, Alemanya
Classificació
Categoria	silicats > fil·losilicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.ED.20
Nickel-Strunz 9a ed.	9.ED.20
Nickel-Strunz 8a ed.	VIII/E.11 – Anhang
Dana	71.1.5.1
Propietats
Sistema cristal·lí	amorf
Color	blanc, verd, blau, groc, marró
Exfoliació	no en té
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	3
Lluïssor	vítria, grassa, cèria
Color de la ratlla	blanca
Diafanitat	transparent, translúcida
Densitat	1,9
Impureses comunes	Ti, Fe, Mg, Ca, Na, K
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1816
Símbol	Alp
Referències

L'al·lòfana^[2] és un mineral de la classe dels silicats (fil·losilicats) que rep el seu nom del grec allos ('altre') i phainein ('semblar'), en al·lusió als canvis que experimenta sota una flama. Va ser descrita per primera vegada l'any 1816 a Gräfenthal, Turíngia, Alemanya. També és coneguda amb altres noms menys freqüents: al·lofanita, elhuyarita, ilbaita, razumofskina i riemanita.

Característiques

L'al·lòfana és un mineral d'argila d'alumini hidratat amorf o poc cristal·litzat. La seva fórmula química és Al₂O₃·(SiO₂)_1,3-2·(2,5-3)H₂O. Com que té un ordre atòmic de curt abast, és considerat un mineraloide en comptes d'un mineral, i pot ser identificat pel seu espectre infraroig distintiu i el seu patró de difracció de raigs X.

Les varietats d'al·lòfana que contenen coure es poden confondre amb la crisocol·la, i les varietats incolores es poden confondre amb la hyalita, una varietat d'òpal. És un mineral que està relacionat amb la imogolita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'al·lòfana pertany a «09.ED: fil·losilicats amb capes de caolinita, compostos per xarxes tetraèdriques i octaèdriques», juntament amb els següents minerals: dickita, caolinita, nacrita, odinita, hal·loysita, hisingerita, hal·loysita-7Å, amesita, antigorita, berthierina, brindleyita, caryopilita, crisòtil, cronstedtita, fraipontita, greenalita, kellyita, lizardita, manandonita, nepouita, pecoraita, guidottiita, crisocol·la, imogolita, neotocita, bismutoferrita i chapmanita.

Formació i jaciments

L'al·lòfana és un producte d'alteració a la intempèrie o hidrotèrmica de cristall volcànic i feldespats, i algunes vegades té una composició semblant a la caolinita, però en general té una relació molar d'Al:Si = 2. Acostuma a formar-se sota un medi entre àcid i pH neutre (5-7). L'al·lòfana pot alterar-se per formar hal·loysita sota condicions aquoses silicadores, i es pot alterar per formar gibbsita en condicions desilicadores. Es troba associada comunament amb quars, cristobalita, imogolita, gibbsita, vermiculita, crisocol·la i limonita. Als territoris de parla catalana ha estat descrita, per exemple, a Santa Creu d'Olorda.^[3]

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Al·lòfana

↑ «Allophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 31 gener 2014].
↑ «Neoloteca». TERMCAT, Centre de Terminologia, 01-06-2020. [Consulta: 7 juny 2020].
↑ Cabello, Manuel «Las alofanas de Santa Creu d'aolorda». Mineralogistes de Catalunya, 3, 3, 11-1985, pàg. 72-74 [Consulta: 29 novembre 2023].