L'òpal és un mineral de la classe dels òxids, emprat sovint en joieria. L'origen del nom és incert. Es creu que pot provenir del sànscritupala, que significa "pedra" o "pedra preciosa" o de l'antic nom llatí de la gemma, opalus (Plini el Vell, 75-79). Plini pot haver-se referit també a la joia com paederos.
Característiques
Tot i que encara és considerat com una espècie mineral vàlida per raons històriques, l'òpal no és un veritable mineral en el sentit acceptat de la paraula, és un mineraloide format de cristobalita i/o tridimita o compost de silici amorf. És un mineral amorf, amb aspecte cerós, de qualsevol color fins i tot irisat, i de densitat 2,1 a 2,2. La seva fórmula és SiO₂·nH2O. És una de les primeres pedres que es va fer servir en joieria; cal humidejar-la de tant en tant perquè no perdi el seu aspecte opalí. L'òpal, en astrologia, és associat al signe del Lleó.
Tipus d'òpal
L'òpal es classifica en quatre tipus:
Òpal-CT. Consisteix en empaquetats d'esferes microscòpiques (150-300 nm) constituïdes per petites fulles microcristal·lines de cristobalita i/o tridimita, amb un contingut d'aigua de fins a un 10% del seu pes. També es coneix amb el nom de lussatita.[2]
Òpal-C. Un tipus d'òpal que consisteix en una desendreçada α-cristobalita.[3]
Òpal-AG. Un tipus d'òpal que consisteix en agregats d'esferes de silici amorf, amb aigua omplint els espais del mig. També conegut com a òpal preciós.[4]
Òpal-AN. Òpal amorf amb una estructura similar al vidre. També coneguda com a hialita.[5]
Les transicions entre òpal-AG, òpal-CT i l'òpal-C són comunes.
-606705.jpg)
