 Tsepinita-Sr |
|---|
|
| Fórmula química | Sr(Ti,Nb)₂(Si₄O₁₂)(OH,O)₂·3H₂O |
|---|
| Epònim | tsepinite (en)  i estronci  |
|---|
| Localitat tipus | Mont Eveslogtxorr, Massís de Khibini, óblast de Múrmansk, Rússia |
|---|
|
| Categoria | silicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CE.30b |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CE.30b |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 14,490(3) Å; b = 14,23(1) Å; c = 7,881(3) Å; β = 117,28° |
|---|
| Grup puntual | m - domatic* |
|---|
| Grup espacial | bm |
|---|
| Color | blanc |
|---|
| Exfoliació | no observada |
|---|
| Fractura | irregular, desigual |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5 |
|---|
| Lluïssor | vítria |
|---|
| Color de la ratlla | blanc |
|---|
| Densitat | 2,67(2) g/cm³ (mesurada); 2,63(1) g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,649(2) nβ = 1,652 nγ = 1,770(4) |
|---|
| Birefringència | δ = 0,121 |
|---|
| Pleocroisme | no pleocroica |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 20° (5), calculat: 16° |
|---|
| Dispersió òptica | weak r < v |
|---|
| Impureses comunes | Ba, K |
|---|
|
| Estatus IMA | aprovat |
|---|
| Codi IMA | IMA2004-008 |
|---|
| Any d'aprovació | 2004 |
|---|
| Símbol | Tsp-Sr |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La tsepinita-Sr és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la vuoriyarvita.
Característiques
La tsepinita-Sr és un silicat de fórmula química Sr(Ti,Nb)₂(Si₄O₁₂)(OH,O)₂·3H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2004. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: papagoïta, verplanckita, baotita, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.
Va ser descoberta a les pegmatites del mont Eveslogtxorr, al massís de Khibini (óblast de Múrmansk, Rússia). També ha estat descrita al proper mont Jibinpakhktxorr, també al massís de Khibini, i al també proper mont Lepkhe-Nel'm, aquest però al districte de Lovozero (óblast de Múrmansk). Aquests indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències
