Estronciojoaquinita |
---|
|
Fórmula química | Sr₂Ba₂(Na,Fe)₂Ti₂[Si₄O₁₂]₂O₂(O,OH)₂·H₂O |
---|
Epònim | joaquinita-(Ce) i estronci |
---|
Localitat tipus | Mina Numero Uno, Àrea de Clear Creek, Pic Picacho, Districte de New Idria, Comtat de San Benito, Califòrnia, Estats Units |
---|
|
Categoria | silicats |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.CE.25 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.CE.25 |
---|
Dana | 60.1.1a.2 |
---|
Heys | 14.9.14 |
---|
|
Sistema cristal·lí | monoclínic |
---|
Estructura cristal·lina | a = 10,51Å; b = 9,76Å; c = 11,87Å; β = 109,28° |
---|
Grup espacial | grup espacial PM, grup espacial 3 i grup espacial 10 |
---|
Color | verd, groc-verd, groc-marró |
---|
Duresa (Mohs) | 5,5 |
---|
Propietats òptiques | biaxial (+) |
---|
Índex de refracció | nα = 1,710 nβ = 1,718 nγ = 1,780 |
---|
Birefringència | δ = 0,070 |
---|
Angle 2V | mesurat: 35° to 45°, calculat: 42° |
---|
Dispersió òptica | r > v forta |
---|
Impureses comunes | Li |
---|
|
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
---|
Codi IMA | IMA1979-080 |
---|
Any d'aprovació | 1982 |
---|
Símbol | Sjq |
---|
Referències | [1] |
---|
L'estronciojoaquinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la joaquinita. Anomenat així per ser el membre ric en estroncidel grup de la joaquinita.
Característiques
L'estronciojoaquinita és un silicat de fórmula química Sr₂Ba₂(Na,Fe)₂Ti₂[Si₄O₁₂]₂O₂(O,OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estronciojoaquinita pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: verplanckita, papagoïta, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), baotita, estroncioortojoaquinita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.
L'estronciojoaquinita es forma en lents de basalt metasomatitzat en serpentinites (Mina numero uno, Califòrnia) i en vetes tallant metagrauvaques (en una prospecció a Califòrnia). S'ha descrit associada a joaquinita-(Ce), neptunita, natrolita, albita, actinolita, crossita, benitoïta, analcima.[2]
Referències