Fórmula química CaCu[H₃AlSi₂O9 ] Epònim pàpago Localitat tipus mina New Cornelia (Ajo Mine), Ajo , Little Ajo Mts, Districte d'Ajo, Comtat de Pima, Arizona , Estats Units Categoria silicats Nickel-Strunz 10a ed. 9.CE.05 Nickel-Strunz 9a ed. 9.CE.05 Nickel-Strunz 8a ed. VIII/C.04 Dana 60.1.4.1 Heys 16.5.7 Sistema cristal·lí monoclínic Hàbit cristal·lí criptocristal·lí en crostes d'agregats en matriu, a vegades incrustat en cristalls de quars Estructura cristal·lina a = 12,92Å; b = 11,49Å; c = 4,69Å; β = 100,81° Color blau Duresa (Mohs) 5 a 5,5 Color de la ratlla blau brillant Densitat 3,25 Propietats òptiques biaxial (-) Índex de refracció n α = 1,607 n β = 1,641 n γ = 1,672Birefringència δ = 0,065 Angle 2V mesurat: 78°, calculat: 84° Dispersió òptica r < v Impureses comunes Ti, Fe, Mn, Mg, H Estatus IMA aprovat Codi IMA IMA1962 s.p. Any d'aprovació 1960 Símbol Pap Referències [ 1]
La papagoïta és un mineral de la classe dels ciclosilicats . Va ser descoberta l'any 1960 en una mina prop d'Ajo al comtat de Pima , a l'estat d'Arizona (EUA ), sent nomenada així per la tribu índia papago que habita la zona.[ 2]
En quars.
És un alumini-ciclosilicat de calci i coure , hidroxilat i anhidre . Estructura en anells de quatre tetràedres de sílice. A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: titani , ferro , manganès , magnesi i aigua .
Segons la classificació de Nickel-Strunz , la papagoïta pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]8 - (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: verplanckita , baotita , nagashimalita , taramel·lita , titantaramel·lita , barioortojoaquinita , byelorussita-(Ce) , joaquinita-(Ce) , ortojoaquinita-(Ce) , estronciojoaquinita , estroncioortojoaquinita , ortojoaquinita-(La) , labuntsovita-Mn , nenadkevichita , lemmleinita-K , korobitsynita , kuzmenkoïta-Mn , vuoriyarvita-K , tsepinita-Na , karupmøllerita-Ca , labuntsovita-Mg , labuntsovita-Fe , lemmleinita-Ba , gjerdingenita-Fe , neskevaaraïta-Fe , tsepinita-K , paratsepinita-Ba , tsepinita-Ca , alsakharovita-Zn , gjerdingenita-Mn , lepkhenelmita-Zn , tsepinita-Sr , paratsepinita-Na , paralabuntsovita-Mg , gjerdingenita-Ca , gjerdingenita-Na , gutkovaïta-Mn , kuzmenkoïta-Zn , organovaïta-Mn , organovaïta-Zn , parakuzmenkoïta-Fe , burovaïta-Ca , komarovita i natrokomarovita .
Es forma com a mineral secundari, incrustat en vetes de pòrfir de granodiorita ; també incrustat dins de cristalls de quars.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: auricalcita , shattuckita , Ajoïta , baritina o quars .
↑ «Papagoite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 23 març 2018]. ↑ Hutton, C.O. y A.C. Vlisidis, 1960.
