Estroncioortojoaquinita
Cristalls ataronjats d'estroncioortojoaquinita
Fórmula química	(Na,Fe)₂Sr₂Ba₂Ti₂[Si₄O₁₂]₂O₂(O,OH)₂·H₂O
Epònim	joaquinita-(Ce), estronci i sistema ortoròmbic
Localitat tipus	Ohmi, Itoigawa, Prefectura de Niigata, Chubu, Honshū, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.CE.25
Nickel-Strunz 9a ed.	9.CE.25
Dana	60.1.1b.2
Heys	14.9.16
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Grup espacial	space group Pmc2₁ (en)
Color	groc
Duresa (Mohs)	5,5
Lluïssor	vítria
Diafanitat	translúcida
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,710 nβ = 1,718 nγ = 1,780
Birefringència	δ = 0,070
Angle 2V	mesurat: 35° to 45°, calculat: 42°
Dispersió òptica	relativament forta
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd) i aprovat
Codi IMA	IMA1979-081a
Símbol	Sojq
Referències	[1]

L'estroncioortojoaquinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la joaquinita. Anomenada així en al·lusió al seu contingut en estronci, la seva estructura cristal·lina ortoròmbica i la seva relació amb la joaquinita. És un dimorf de la estronciojoaquinita i isoestructural amb la bario-ortojoaquinita.

L'estroncioortojoaquinita és un silicat de fórmula química (Na,Fe)₂Sr₂Ba₂Ti₂[Si₄O₁₂]₂O₂(O,OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estroncioortojoaquinita pertany a «09.CE - Ciclosilicats amb enllaços senzills de 4 [Si₄O₁₂]⁸- (vierer-Einfachringe), sense anions complexos aïllats» juntament amb els següents minerals: verplanckita, papagoïta, nagashimalita, taramel·lita, titantaramel·lita, barioortojoaquinita, byelorussita-(Ce), joaquinita-(Ce), ortojoaquinita-(Ce), estronciojoaquinita, baotita, ortojoaquinita-(La), labuntsovita-Mn, nenadkevichita, lemmleinita-K, korobitsynita, kuzmenkoïta-Mn, vuoriyarvita-K, tsepinita-Na, karupmøllerita-Ca, labuntsovita-Mg, labuntsovita-Fe, lemmleinita-Ba, gjerdingenita-Fe, neskevaaraïta-Fe, tsepinita-K, paratsepinita-Ba, tsepinita-Ca, alsakharovita-Zn, gjerdingenita-Mn, lepkhenelmita-Zn, tsepinita-Sr, paratsepinita-Na, paralabuntsovita-Mg, gjerdingenita-Ca, gjerdingenita-Na, gutkovaïta-Mn, kuzmenkoïta-Zn, organovaïta-Mn, organovaïta-Zn, parakuzmenkoïta-Fe, burovaïta-Ca, komarovita i natrokomarovita.

S'ha descrit en dics d'amfibolita amb quars i albita que tallen serpentinites. S'ha trobat associada a benitoïta i leucosfenita. Només s'ha descrit a la seva localitat tipus: Ohmi, Prefectura de Niigata, Japó.^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estroncioortojoaquinita