Ramon Cotrina i Puig
Ramon Cotrina i Puig (Sant Joan de les Abadesses, 18 d'octubre de 1932 - Barcelona, 28 d'abril de 2020) va ser un escriptor, traductor, sociòleg i activista polític català. Des dels seus estudis al seminari de Vic va actuar per a preservar i fer viure la llengua catalana, durant les circumstàncies difícils de la repressió lingüística del franquisme. VidaNascut a Sant Joan de les Abadesses, va començar la carrera eclesiàstica als seminaris de la Gleva i de Vic. Posteriorment, va estudiar sociologia a Roma. De 1963 a 1965 va estar-se a Alemanya, on va esdevenir capellà del monestir de monges benedictines Kloster Wald de Baden-Württemberg de 1963 a 1965. Va descobrir l'obra de Wolfgang Borchert del qual va traduir uns contes perquè estimava el seu estil sense floritures. Veia a l'obra de Borchert una universalitat i una temàtica de postguerra, idèntica amb la problemàtica social que vivia Catalunya. Trobava que era el seu deure de traduir-lo, per fidelitat a la seva Catalunya.[1] En tornar cap al país va ser capellà a Castellterçol i Manresa. Va ensenyar al seminari i fou director del col·legi dels Sants, ambdós a Vic. En aquest col·legi «vam fer molta feina del catalanisme. Vam passar dels 200 als 1.000 alumnes».[2] El 1977 va participar en la creació de l'Escola universitària de Mestres, liderada per Ricard Torrents i Bertrana que el 1997 va esdevenir la Universitat de Vic.[3] Després de deixar els hàbits el 1978 va esdevenir director del Laboratori de Sociologia de l'ICESB[4] A l'inici de l'any 1994 va tornar a viure al seu poble natal, «el nucli ripollès més sensible al fet literari»,[5] on va deixar d'escriure per a consagrar-se a la seva segona passió: l'ensenyament i la sensibilització a la llengua. Ja en edat avançada, va continuar essent actiu al món literari. L'octubre de 2011 va introduir el poeta Joan Orriols quan aquest va presentar el seu primer recull de poesies Certeses i somnis.[6] Obres
Referències
|