Va néixer a Eppendorf. Son pare era mestre i sa mare era una escriptora en llengua baix alemanya.
Darrer text de Borchert: «Digui no!»
Ja de jove va escriure molts poemes, però aspirava a una carrera d'actor. Després de la seva formació d'actor i uns mesos de pràctica, el 1941 va ser convocat al servei militar actiu a la Wehrmacht i va haver de participar en la gran campanya militar contra Rússia. Va ser vulnerat i va arreplegar malalties infeccioses. Per causa de les seves crítiques contra el nazisme i les seves crides de resistència contra el servei militar va ser condemnat i empresonat. En tornar a Hamburg, després de la guerra, va sofrir de les malalties agafades per les condicions dolents i la manca de cura a la presó.
L'únic èxit en vida seva va ser l'emissió radiofònica del drama Fora, davant la porta(Draußen vor der Tur) que d'un cop li va fer famós. El seu major èxit tanmateix va ser pòstum durant l'estrena de la seva única peça el 21 de novembre de 1947 al teatre Hamburger Kammerspiele, l'endemà de la seva mort.
Tret de les seves poesies d'adolescent, de qualitat força desigual, la seva obra escassa de contes, poemes i una obra de teatre va crear-se principalment al període de 1945 fins a la seva mort prematura el 1947. Borchert és el representant per excel·lència de la Trümmerliteratur, la literatura que va créixer a les ruïnes (Trümmer) de l'Alemanya del postguerra. Tantes persones desplaçades van poder identificar-se amb la seva única peça de teatre, Fora, davant la porta (Draussen vor der Tür), que descriu el drama de la gent dispersa per la violència de la guerra i que desitja tornar cap a casa. El seu darrere poema Aleshores hi ha només una resposta (Dann gibt's nur eins!) va il·lustrar innombrables manifestacions pacifistes. Unes estrofes es troben immortalitzades a un bronze a Eppendorf.
«Digui no!
Tu, home al poble i home a la ciutat.
Quan venen demà i et presenten la crida a l'allistament militar
Die drei dunklen Könige (Els tres reis foscs, 1946)
Das Brot (El pa), 1946)
An diesem Dienstag (Aquest dimarts)(1946)
Draußen vor der Tür (Fora, davant la porta, 1946), drama
Nachts schlafen die Ratten doch (Anit les rates dormen, 1947)
Die Kirschen (Les cireres, 1947)
Dann gibt es nur eins! (Llavors no hi a una cosa per dir: diu no!, 1947)
Die lange lange Strasse lang (Al llarg de la carretera molt llarga, 1947)
Biografies
Gordon Bruges, Wolfgang Borchert. Ich glaube an mein Glück, Berlín, Editorial Aufbau, 2007, ISBN 978-3-7466-2385-6.(en català: Wolfgang Borchert, crec a la meva felicitat)
Helmut Gumtau, Wolfgang Borchert. Köpfe des XX. Jahrhunderts, Berlín, Editorial Colloqium, 1969.
Peter Rühmkorf, Wolfgang Borchert. (Rowohlts Monographien, tim 58), Reinbek, Rowohlt, 1961ISBN 3-499-50058-2.
Claus B. Schröder: Wolfgang Borchert. Die wichtigste Stimme der deutschen Nachkriegsliteratur Múnic, Editorial Heyne, 1988, ISBN 3-453-02849-X (en català: Wolfgang Borcher, la veu més important de la literatura de la postguerra alemanya)
