El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI) és una institució cultural d'Igualada, constituïda provisionalment el 8 de juny de 1947[1] i creada el 24 d'agost de 1947 pel dr. Joan Mercader i mossèn Amadeu Amenós per tal de recuperar la vida cultural de la ciutat després de la guerra civil espanyola.[2]
Entre els co-fundadors es pot citar Gabriel Castellà i Raich, que fou vicepresident de l'entitat.[3] Sota el patrocini del CECI es va crear l'any 1949 el Museu de la Ciutat,[4] ubicat en una sala del segon pis de l'edifici que l'industrial i mecenes Artur Garcia Fossas havia edificat a Igualada en la dècada de 1930, amb l'objectiu inicial de servir com orfenat, però que funcionà com a escola a partir de 1941.[5]
L'any 1954 el CECI va inaugurar el Museu de la Pell d'Igualada, ubicat inicialment al tercer pis de l'edifici de l'escola Garcia Fossas, i un any més tard el Museu Tèxtil,[5] així com l'Arxiu Històric i Bibliogràfic del CECI. L'any 1950 el CECI va ser un dels iniciadors del moviment que creà les assemblees d'estudis comarcals de Catalunya.[4]
El desenvolupament de les activitats va portar a la creació de seccions: Arqueologia, Art i Patrimoni, Ciències Naturals, Economia, Ciències Polítiques i Sociologia, Estudis Clàssics, Filologia, Història, Història Medieval i Paleontologia i geologia.[2] També té els grups filials EGAN - Espeleo Grup Anoia (creat el 1989) i Associació Bonsai i Natura de l'Anoia (1993). Ha publicat més de cinquanta llibres i la Miscellanea Aqualatensia, creada el 1949 i amb periodicitat bianual des de 1983.[7]
