PROFILPELAJAR.COM

Els regnes francs foren governats per dues dinasties principals: els merovingis (que fundaren el regne) i després els carolingis. És difícil traçar una cronologia dels governants francs perquè, seguint la vella tradició germànica, el regne sovint es dividia entre els fills del rei en el moment de la seva mort i més endavant es tornava a unificar.

Merovingis

Faramund 370 – 427 (probablement llegendari)
Clodió 427 – 448
Meroveu 448 – 457
Khilderic I, 457 – 481
Clodoveu I, 481 – 511

A la mort de Clodoveu, el regne fou dividit entre els seus quatre fills.

Austràsia (Reims)	Orleans	Soissons	París (o Lutècia)
Teodoric I, 511 – 534 Teodebert I, 534 – 548 Teodobald, 548 – 555 Clotari I, 555 – 561	Clodomir, 511 – 524 A la seva mort, el regne fou dividit entre Clotari I, rei de Soissons, i Khildebert I, rei de París.	Clotari I, 511 – 561	Khildebert I, 511 – 558 Clotari I, 558 – 561
Clotari I, 558 – 561

Clotari (de Soissons) aconseguí finalment conquerir els altres tres regnes després de la mort dels seus germans (o els seus successors). A la seva pròpia mort, el regne es tornà a dividir en Austràsia (est), Borgonya, Nèustria (oest) i París.

Austràsia (Metz)	Borgonya (Orleans)	Nèustria (Soissons)	París
Sigebert I, 561 – 575 Khildebert II (570-595), 575 – 595 Teodobert II, 595 – 612 Teodoric II, 612 – 613 Sigebert II, 613 Clotari II, 613 – 629	Guntram, 561 – 592 Khildebert II (570-595), 592 – 595 Teodoric II, 595 – 613 Sigebert II, 613 Clotari II, 613 – 629	Khilperic I, 567 – 584 Clotari II, 584 – 629	Caribert I, 561 – 567 Després de la seva mort, el regne fou dividit entre els germans Guntram (que en rebé la major part), Sigebert I i Khilperic I.
Clotari II, 613 – 629			Aquitània
Dagobert I, 629 – 639			Caribert II, 629 – 632 Khilperic, 632 Tots dos morts per Dagobert I, que recuperà el control dels territoris concedits el 629.

Després de la mort de Dagobert I, el regne es tornà a dividir, aquesta vegada en Austràsia i Nèustria – Borgonya.

Austràsia	Nèustria i Borgonya
Sigebert III, 639 – 656 Khildebert l'Adoptat, 656 – 657/661 Clotari III (652-673), 657/661 – 662 Khilderic II, 662 – 673	Clodoveu II, 639 – 658 Clotari III (652-673), 658 – 662 Teodoric III, 673
Khilderic II, 673 – 675
Clodoveu III, 675 – 676
Dagobert II, 676 – 679	Teodoric III, 676 – 679 (segon regnat)
Teodoric III 679 – 691
Clodoveu IV, 691 – 695
Khildebert III, 695 – 711
Dagobert III, 711 – 715
Khilperic II, 715 – 721
Teodoric IV, 721 – 737
tron vacant, 737 – 743
Khilderic III, 743 – 751

Carolingis

En un primer moment, els carolingis ocupaven el prestigiós càrrec de majordom de palau sota els reis merovingis del subregne d'Austràsia i, posteriorment, el regne franc reunificat:

Arnulf de Metz (582-640)
Pipí de Landen (580-640), o Pipí I el Vell, 628-639
Pipí d'Héristal (640-714), o Pipí II, 687-714
Carles Martell (690-741), 714-741
Carloman (716-754), 741-747
Pipí III el Breu (714-768), 747-751

Quan Pipí III esdevingué rei, els carolingis succeïren als merovingis al tron dels francs:

Pipí III el Breu (714-768), 751-768
Carlemany (742-814), 768-814 (en solitari des del 771)
Lluís I el Pietós (778-840), 814-840

El 843, el Tractat de Verdun dividí el regne franc entre els fills de Lluís I. La taula següent només inclou els membres de la dinastia carolíngia a les tres subdivisions que conformen el nucli del que posteriorment esdevindria França i el Sacre Imperi Romanogermànic, cadascuna amb les dues dinasties regnants.

Regne occidental	Itàlia, Provença, Borgonya i Lotaríngia	Regne oriental
Els noms marcats amb () són robertians i els noms marcats amb (*) són bosònides, ambdues famílies relacionades amb els carolingis de manera distant. Carles II el Calb (823-877), 843-877, emperador 875-877 Lluís II el Quec (846-879), 877-879 Lluís III el Jove (863-882), 879-882 Carloman II († 884), 879-884 (a Aquitània), 882-884 (a tot el regne occidental) Carles el Gras (839-888), 884-887, emperador 881-887 Odó I * († 898), 888-898 Carles III el Simple (879-929), 898-922 Robert I * (865-923), 922-923 Raül de Borgonya ** (ca. 890-936), 923-936 Lluís IV (914-984), 936-954 Lotari († 986),954-986 Lluís V l'Indolent, 986-987 A partir d'aquest moment, la dinastia Capet passà a governar França. Vegeu Llista de reis de França.	Lotari I (795-855), 795-855, emperador 817-855 Després de la seva mort, els territoris centrals foren dividits entre els seus fills en tres parts: Itàlia, Provença i Lotaríngia. Itàlia Lluís II (825-875), 839-875, emperador 855-875 Carles II el Calb (823-877), 843-877, emperador 875-877 Carloman de Baviera (830-880), 877-879 Carles el Gras (839-888), 879-887, emperador 881-887 A partir del 887, el tron italià i imperial fou disputat entre els grans feudataris i Arnulf de Caríntia, fill natural de Carloman de Baviera. Vegeu Llista de reis d'Itàlia. Provença Carles de Provença (845-863), 855-863 Lluís II (825-875), 863-875, emperador 855-875 Carles II el Calb (823-877), 843-877, emperador 875-877 Lluís II el Quec (846-879), 877-879 Després de la mort de Lluís el Quec, els grans feudataris de Provença elegiren Bosó I. Vegeu Llista de governants de Provença. Lotaríngia Lotari II (835-869), 855-869 Com a resultat del Tractat de Meerssen, Lotaríngia fou dividida entre Carles II el Calb, que es quedà amb la part occidental i el títol reial, i Lluís II el Germànic, que es quedà amb la part oriental. Carles II el Calb (823-877), 870-877 (Lotaríngia occidental), emperador 875-877 Lluís II el Germànic (804-876), 870-876 (Lotaríngia oriental) Lluís II el Quec (846-879), 877-879 (Lotaríngia occidental) Lluís III el Jove (835-882), 876-880 (Lotaríngia oriental), 880-882 (tot Lotaríngia) Carles el Gras (839-888), 882-887, emperador 881-887 Arnulf de Caríntia (850-899), 887-895 Zwentibold (870/1-900), 895-900 fill d'Arnulf de Caríntia amb una concubina Lluís IV el Nen (893-911), 900-911 Carles III el Simple (879-929), 911-922 Després d'aquest darrer, Lotaríngia fou annexada al Regne d'Alemanya sota Enric I de Saxònia. Vegeu Llista de reis d'Alemanya.	Lluís II el Germànic (804-876), 843-876 Carloman de Baviera (830-880), 876-879 (a Baviera) Lluís III el Jove (835-882), 876-882 (al nord: Francònia, Saxònia i Turíngia), 879-882 (també a Baviera) Carles el Gras (839-888), 876-882 (al sud: Alamània), 882-887 (tot el regne oriental), emperador 881-887 Arnulf de Caríntia (ca. 850-899), 887-899, emperador 896-899 Lluís IV el Nen (893-911), 899-911 Després d'aquest darrer, Conrad I de Francònia regnà entre el 911 i el 918 i fou seguit per la dinastia otoniana, moment que es considera l'inici del Sacre Imperi Romanogermànic. Enric I de Saxònia regnà entre el 919 i el 936 i fou succeït pel seu fill, Otó I, que regnà des del 936 fins al 962, any en el qual fou coronat emperador i continuà regnant com a tal fins al 973. Vegeu Llista de reis d'Alemanya.

Bibliografia

The Cambridge Illustrated History of France - Cambridge University Press (anglès)
Edward James, The Origins of France: Clovis to the Capetians 500-1000, ISBN 0-333-27052-5 (anglès)
Paul Fouracre (editor), Richard A. Gerberding (editor), Late Merovingian France: History and Hagiography, 640-720 (Manchester Medieval Sources), ISBN 0-7190-4791-9 (anglès)
Merovingian dynasty (Frankish dynasty) -- Britannica Online Encyclopedia (anglès)
Medieval France: An Encyclopedia, eds. W. Kibler i G. Zinn. Nova York: Garland Publishing, 1995 (anglès)