La família dels robertians és una família de la noblesafranca que deriva el seu nom del nom Robert, que van portar un gran nombre dels seus membres.[1] Tres membres de la família van accedir al tron: Eudes o Odó I el 888, el seu germà Robert I el 922 i el net d'aquest darrer, Hug Capet el 987. Els descendents d'aquest últim són designats capets i van regnar sobre França sense interrupció de 987 a 1792 i després de 1815 a 1848. Així, de 888 a 1848, o sigui durant prop de 1000 anys, la família procedent dels robertians ha tingut un paper polític de primer pla a França[2]
Història i genealogia dels robertians
L'origen de la família ha estat molt de temps poc desconegut i diverses conjectures s'han formulat. Així, s'ha afirmat de vegades que Robert el Fort era un descendent agnatique de Khildebrand però aquesta teoria ha estat abandonada. Al segle xx, dels treballs de diversos historiadors,[3][4] han permès descartar un cert nombre d'hipòtesis i de quasi certeses sobre la història i la genealogia dels robertians. Els avantpassats dels capets formarien un grup familiar constituït de servidors dels últims merovingis[5] a Nèustria com Robert (referendari de Dagobert I) i després altres propers als primers carolingis[6] a Austràsia com Robert I d'Hesbaye, comte d'Hesbaye i de Worms mort el 764. El quadre sinòptic que segueix dona compte de les hipòtesis, quasi certeses i certeses relatives a la descendència dels robertians.
├──>Els nobles de Thérouanne (hipòtesi)
│
├──> Laon (hipòtesi)
│
├──> Els comtes de Mans (hipòtesi)
│ │
│ └──> Rorgònides i Hugònides ((hipòtesi)
│
└──> Els comtes d'Hesbaye(quasi certesa)
│
├──> Els comtes de Troyes (hipòtesi)
│
├──> Els marquesos de Nèustria i ducs de França (certesa)
│
└──> Els comtes de Laon i de Vexin (hipòtesi)
Els nobles de Thérouanne (hipòtesi)
D'un pare desconegut, probablement noble de Thérouanne, van néixer tres germans.:[7]
Sant Robert o Rupert de Salzburg, que vivia el 699, evangelitzador de Baviera, i hoste privilegiat de Teodon II, duc de Bavière, i de Folcaida.[8]
Comtes de Laon (hipòtesi)
Hervé o Cariveu és citat com a comte de Laon entre 680 i 692. Mor entre aquesta segona data i 696. Segons les últimes hipòtesis, s'hauria casat amb Irmina, una filla d'Hugobert i hauria tingut tres fills:
Rolanda, casada amb Guiu, abat de Fontenelle, i avantpassat dels Widònides
Teodrada, casada amb Heden de Turíngia i mare d'Irmina, abadessa de Wurzburg el 751
Els comtes de Mans i les nissagues del Maine (hipòtesi)
Roger apareix com a comte del Maine el 710. A la mort d'Herlemond, bisbe del Maine, el 724, Roger aprofita de la vacant de la seu episcopal per administrar els dominis del bisbat. Va tenir tres fills:
Hervé, comte del Maine, successor del seu pare.
Gausioleni, bisbe de Mans, i hi va portar una vida de gran senyor
Lambert d'Hesbaye (comte d'Hesbaye), citat el 706 i mort el 714, va tenir almenys dos fills:
Landrada, casada à Sigramn, comte, i mare de sant Chrodegand.
Robert I (Rodbertus, Ruodbertus, Rotpertus, Erodbert) comte d'Hesbaye el 715, comte de Worms i d'Oberheingau vers 750, missus a Itàlia el 741, 757, 758 i comte palatí 741/742, mort abans del 764, que segueix.
Robert I d'Hesbaye es va casar cap al 730 amb Williswinda, filla del comte Adalelm. Era un dels fidels més propers a Carles Martell[12] La seva intervenció com a missus reial amb l'abat Fulrad de Saint-Denis està testimoniada al començament de l'any 757 en les negociacions entre el papa Esteve I (752-757) i el duc Desideri que aspira a la corona llombarda. Va tenir per fills:
Cancor, comte, fundador del monestir de Lorsch (Hesse, Alemanya) i ancestre de la família dels Poppònians,[13][14]
Thurimbert (nascut cap a 740, mort després de 770), comte d'Hesbaye, pare de Robert II d'Hesbayeque segueix.
A Robert I d'Hesbaye se li atribueix de vegades un tercer fill anomenat Ingramn (Enguerrand). Ingramn podria ser el pare de l'emperadriu Ermengarda, casada amb Lluís el Pietós. Tanmateix al lloc de la Fundació de Genealogia Medieval o a altres autors com Hervé Pinoteau, Ingramm no és pas el fill de Robert I d'Hesbaye.
Durant les lluites pel poder lliurades entre els fills de Lluí I el Pietós, els fills de Robert III d'Hesbaye van prendre partit per Carles II el Calb. Davant les represàlies de Lotari I, se'n van haver d'anar dels seus territoris renans i refugiar-se a França occidental, on Carles II el Calb els va donar feus.[15]
Els comtes de Troyes (hipòtesi)
S'ha cregut molt de temps que aquests comtes de Troyes eren procedents de Guillem, germà d'Eudes d'Orleans, però investigacions recents han replantejat aquesta filiació.
Eudes I (mort el 871), comte de Troyes (853-858) es va casar a Wandilmodis, filla d'Aleran, comte de Troyes, i pare de:
Des de 852, Robert el Fort fou abat laic de Marmoutier, després el 853 comte de Tours, de Blois i d'Anjou. El 858, Carles II el Calb va donar Maine al seu fill Lluís II de França, i Robert es va revoltar, i no es va sotmetre fins al 861, rebent a canvi el marquesat de Nèustria. Va morir el 866 lluitant contra els normands a la batalla de Brissarthe. Sent els seus dos fills Eudes o Odó i Robert massa joves per succeir-li, tots els seus honors van ser confiats a un parent de la seva dona, Hug l'Abat. Eudes o Odó, es va fer adult però no va poder obtenir l'heretatge patern abans de la mort d'Hug l'Abat i mentre li va ser confiat el comtat de París. És allà on va fer la prova de la seva valentia, rebutjant un atac normand, pel qual va ser designat marquès de Nèustria. A la mort de Carles el Gros l'hereu carolingi, Carles III de França era encara un infant i Eudes (Odó) va ser escollit rei dels francs, confiant els seus honors al seu germà Robert. A la mort d'Odó (Eudes), va ser escollit rei Carles el Simple, i Robert va ser el segon personatge del regne. Es va revoltar el 920 i es va proclamar rei de França, però va morir poc després.
El seu hereu Hug el Gran, no tenint fill o germà apte per rebre els seus càrrecs, va declinar la corona, deixant-la al seu cunyat Raül de Borgonya, rei de 923 a 936, després al fill de Carles el Simple, Lluís IV de França (Lluís d'Ultramar). A més a més de l'accessió al tron de dos dels seus membres al tron, la pujada en potència de la descendència robertiana es va traduir per l'obtenció del títol de duc dels Francs per a Hug el Gran, pare d'Hug Capet[16]Hug el Gran va morir el 956, dos anys després de Lluís IV, i tots dos van deixar fills menors, dels quals el tutor va ser el seu oncle Brunó, arquebisbe de Colònia i germà de l'emperador Otó I del Sacre Imperi Romano-Germànic.
Hug Capet, el fill d'Hug el Gran, va ser com el seu pare el segon personatge del regne amb el títol de duc dels Francs. A la mort del carolingi Lluís V, el 987, va ser escollit rei de França. Els seus descendents van ser els capets.
Durant la seva ascensió, els robertians van intentar estendre's al Poitou i Borgonya. Van perdre Normandia, donada als Vikings pel tractat de Saint-Clair-sur-Epte, i van fracassar al Poitou, però dos germans d'Hug Capet van aconseguir mantenir-se a Borgonya
Arbre genealògic reconstituït dels robertians
N Noble de Thérouanne
Erlebert
Aldebert monjo
Robert referendaire el 630 majordom de palau de Nèustria (654)
Lambert de Lió o sant Lambert abat de Fontenelle i bisbe de Lió (678)
Robert duc de Nèustria entre 654 i 677 x Teodrada
Ragnobert (mort el 678)
Angadrisma x Ansbert abat de Fontenelle i bisbe de Rouen (684-692)
Parentius entre els robertians, els carolingis i els otonians
Les relacions genealògiques entre els robertians, els carolingis i els Otonians són nombrosos i testimonien la importància i el prestigi dels primers ja abans de la seva accessió al tron franc. L'arbre genealògic que segueix presenta els parentius entre aquestes tres famílies.
La dona de Pipí I el Breu, Bertrada de Laon, és de la família dels comtes de Laon, doncs probablement robertiana, segons una hipòtesi ja enunciada anteriorment.
↑. El nom Robert es troba quasi a cada generació amb els robertians després amb els capets directes. Felip IV de França va ser l'últim rei capet a atribuir el nom Robert a un dels seus fills. Els Borbons que descendeixen de Robert de Clermont, fill de Sant Lluís rei de França, van utilitzar de nou aquest nom al segle xix amb Robert d'Orleans, duc de Chartres i Robert I, duc de Parma.
↑. Si es tenen en compte Estats sobre els quals han regnat els capets, per exemple, Espanya, on regna un Borbó des de 1975 i van regnar ja abans, es pot dir que els descendents dels robertians han exercit a Europa un paper polític de primer pla durant més d'onze segles.
↑Karl Glöckner, Lorsch und Lothringen. Robertiner und Capetinger, Zeitschrift für DIè Geschichte dels Oberrheins, Carlrhue, 1936, t.50, pàg. 301-354.
↑Karl Ferdinand Werner Les premiers Robertiens et les premiers Anjou (siècle IX - siècle X), a: Mémoires de la Société des Antiquaires de l'Ouest, 1997
↑. Hervé Pinoteau ''La symbolique royale française, siècle V - siècle XVIII, S R. edicions, 2004, pàg 43.
↑. Karl Ferdinand Werner Les premiers Robertiens et les premiers Anjou (IXe siècle - Xe siècle), in : Mémoires de la Société des Antiquaires de l'Ouest, 1997
↑Alfred Friese, Studien zur Herrschaftgeschichte des fränkischen Adels ("Geschichte und Geselschaft. Bochumer historische Studien" 18), Stuttgart, 1979.
