El llançament de pes és una prova d'atletisme, que consisteix a propulsar una sòlida bola de metall a través de l'aire a la màxima distància. La massa de la bola és de 7,26 kg en homes i de 4 kg en dones per a categories adultes.
Història
Homer esmenta competicions de llançament de pedres per part de soldats durant la guerra de Troia, però no hi ha constància de llançaments de pesos morts en competicions gregues. Les primeres evidències de proves de llançaments de pedra van ser a les Terres altes d'Escòcia i es remunten aproximadament al primer segle.[1] Al segle xvi, el rei Enric VIII d'Anglaterra va destacar per la seva destresa en competicions judicials de llançament de pes i martell.[2]
Les primeres proves semblants al llançament de pes modern van tenir lloc, probablement, a l'edat mitjana, quan els soldats feien competicions en què llançaven boles de canó. Les competicions de llançament de pes es van registrar per primera vegada a Escòcia a principis del segle xix i formaven part del Campionat Amateurs Britànics a partir del 1866.[3]
Tècnica
L'acció en el llançament està circumscrita a un cercle de 2,13 m de diàmetre. Aquest cercle està dividit en dues meitats, una orientada cap a la fossa on ha de caure la bola i l'altra cap al costat oposat on hi ha una zona de caiguda limitada per dues rectes amb un angle de 40°. En la primera fase de la prova, l'atleta subjecta el pes amb els dits de la mà de llançar contra el seu muscle, posant la bola sota la barbeta. El competidor llavors es desplaça dins del cercle en una postura semi-ajupida, adquirint velocitat. A l'arribar al costat oposat del cercle, estira el braç de llançar sobtadament i empeny el pes cap a l'aire en la direcció adequada. El pes s'empeny, no es llança. L'embranzida es fa des del muscle amb un sol braç i no es pot dur el pes darrere del muscle.
Cada competidor té dret a tres llançaments i els vuit millors passen a la següent ronda d'altres tres llançaments per competidor. Si els competidors fossin menys de vuit cadascun tindrà fins a sis intents; si són més, tres intents. Es decideix el guanyador segons la marca del millor llançament, la qual s'amida des del límit intern del cercle fins al lloc on cau la bola. En cas d'empat es pren en compte el segon millor llançament. Si el llançador surt del cercle per la meitat frontal el llançament és considerat nul.
Segons l'edat i si s'és de categoria masculina o femenina la bola té un pes diferent: