Els 10.000 metres o 10.000 metres llisos són una prova de fons que es practica actualment a l'atletisme, on la resistència té un paper fonamental. En el format actual tan sols es disputa a les competicions a l'aire lliure, essent la prova més llarga que es disputa completament dins de l'estadi.
Característiques
La sortida dels 10.000 metres es realitza de peu i els corredors disposen de carrer lliure, és a dir, poden moure's lliurement per la pista. Els atletes d'alt nivell per tal de donar les 25 voltes a l'estadi empreen al voltant d'una mitja hora. La duresa de la distància i el calendari han fet que, des de Sydney 2000 les sèries eliminatòries dels 10.000 hagin estat eliminades del programa de les grans competicions. Per la qual cosa, uns trenta atletes competeixen directament a la final, igual que passa en les curses que es disputen en ruta.
Els 10.000 metres debutaren, en la seva modalitat masculina, als Jocs Olímpics d'Estocolm 1912, mentre que, la modalitat femenina, no formarà part del programa olímpic fins als Jocs de Seül 1988. Als Campionats mundials d'atletisme han format part del programa en totes les edicions, tret de la modalitat femenina a l'edició de Hèlsinki 1983.
.jpg)
