PROFILPELAJAR.COM

Les Coves de Vinromà
	les Coves de Vinromà (ca)
Localització
	40° 18′ 28″ N, 0° 07′ 21″ E / 40.307777777778°N,0.1225°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	País Valencià
Província	Castelló
Comarca	Plana Alta
Capital	Les Coves de Vinromà (en)
Conté la subdivisió	Les Coves de Vinromà (en) ; la Masia de Carruano
Població humana
Població	1.831 (2023) (13,42 hab./km²)
Gentilici	covarxina, covarxí
Idioma oficial	català (predomini lingüístic)
Geografia
Part de	Mancomunitat Plana Alta
Superfície	136,4 km²
Altitud	202 m
Limita amb	Albocàsser ; la Serra d'en Galceran ; Tírig ; la Serratella ; Alcalà de Xivert ; la Salzadella ; Vilanova d'Alcolea
Partit judicial	Castelló de la Plana
Dades històriques
Patrocini	Assumpció de Maria i Sant Roc
Dia de mercat	Dimecres
Festa patronal	Del 14 al 23 d'agost
Identificador descriptiu
Codi postal	12185
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	12050
Codi ARGOS de municipis	12050
Lloc web	lescovesdevinroma.es

Les Coves de Vinromà és un municipi del País Valencià situat a la Plana Alta.

Geografia

Està situat a l'extrem nord-oriental de la comarca de la Plana Alta, al límit amb l'Alt i el Baix Maestrat. Està situat vora la Rambla de les Coves, al peu de les carreteres CV-10 i CV-133 i a l'extrem del vessant oest de les Talaies d'Alcalà. Limita al nord amb Albocàsser i Tírig, a l'est amb la Salzadella, a l'est i al sud amb Alcalà de Xivert, al sud-oest amb Vilanova d'Alcolea i a l'oest amb la Serra d'en Galceran i la Serratella. S'hi pot accedir per la CV-10 des de Castelló de la Plana.

Barris i pedanies

Al terme municipal de les Coves es troben els nuclis de població següents:

el Molinet.
els Terrers Blancs.
la Coloma.
Mas d'Abad.
Mas de Carruano.
Mas d'en Ramona.
Mas d'en Rieres.
Mas dels Calduch.
Mas Mosquera Sant Josep.
Mas del Tonto
Mas d'Albert
Mas de Refoies
Mas la Corralissa
Mas de Pasqualet
Mas Nou.

Història

El poblament de l'actual municipi de les Coves de Vinromà es remunta a temps prehistòrics. Així ho demostren les famoses pintures del barranc de la Valltorta, i la cova del Mas d'Abat, on hi ha materials de l'edat del bronze i inhumacions de tipus eneolític.

Sobre l'origen del nom de la vila no hi ha consens: es creu que pot ser romà (Vincens Romanus) o bé àrab (Sidi Abin Romà), tot i que sembla més probable un origen híbrid. Els primers documents en què es parla del castell de les Coves és a la Crònica de Jaume I el 1233, abans de començar la conquesta de València: «D'aquí (Borriana) feien cavalcades i guanyaren Castelló de Borriana i Borriol i les Coves d'Avinromà».

Balasc d'Alagó fou el seu primer senyor que va rebre la vila, l'11 de maig de 1235, junt amb el castell i diverses possessions. A la mort de Balasc, Jaume I va concedir el castell de les Coves de Vinromà a l'orde de Calatrava i per una permuta de terres va passar a Artal III d'Alagón, qui va donar a poblar la vila a Mateu Huguet i d'altres, segons consta en la Carta de Poblament, i nomenà com a batle Joan Peris de Casanova.

El 1294, Jaume II l'atorga als templers, però quan es va abolir eixe orde religiós pel papa Climent V, els seus béns foren adjudicats a l'orde de l'Hospital. El rei, per evitar que els hospitalers adquiriren un poder excessiu, va aconseguir del papa Joan XXII, el 1317, la creació d'un nou orde militar, el de Montesa, que fou l'últim senyor d'estes terres.

Quan, el 1347, els nobles i les viles valencians varen formar la Unió per a fer front al poder reial de Pere IV, la vila de les Coves de Vinromà no en fou una excepció, motiu pel qual fou castigada al pagament de «37.000 sous pels crims de la detestable Confederació i Unió malvada», quantitat que fou feta efectiva a Sant Mateu pel síndic i procurador de les Coves Bernat d'Olesa.

Les Coves de Vinromà fou capdavantera de l'anomenada Comanda Major, pertanyent a la jerarquia principal després de la jurisdicció directa del mestre de l'orde de Montesa o Maestrat, en substitució de la comanda de Culla. El 1421 se celebraren a les Coves de Vinromà les Corts del Regne de València, les quals es traslladaren posteriorment a Traiguera.

El castell de les Coves de Vinromà va existir a la part més alta del turó on se situa la vila. Era d'origen musulmà. Actualment es troba totalment en ruïnes.^[1]

Demografia

Evolució demogràfica
2001	2002	2003	2004	2005	2006	2007	2008	2009	2010	2011	2012	2013	2014	2015	2016	2017	2018	2019	2020	2021	2022	2023
1.783	1.860	1.865	1.877	1.857	1.876	1.984	2.093	2.052	2.038	2.049	2.009	1.925	1.910	1.870	1.870	1.836	1.822	1.823	1.806	1.792	1.791	1.831

Política i govern

Composició de la Corporació Municipal

El Ple de l'Ajuntament està format per 9 regidors. En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 6 regidors de Més per les Coves de Vinromà (+XLCV), 2 del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) i 1 del Partit Popular (PP).

Eleccions municipals de 26 de maig de 2019 - les Coves de Vinromà
Candidatura		Cap de llista	Vots		Regidors
	Més per les Coves de Vinromà	Mònica Nos Orient	631	57,68%	6 (+6)
	Partit Socialista del País Valencià-PSOE	Manuel Enric Garcia Albert	291	26,60%	2 (-3)
	Partit Popular	Hermínia Salvador Roig	161	14,72%	1 (-3)
	Altres candidatures^[a]		1	0,09%	0
	Vots en blanc		10	0,91%
Total vots vàlids i regidors			1.094	100 %	9
	Vots nuls		10	0,91%
Participació (vots vàlids més nuls)			1.104	82,95%**
Abstenció			227*	17,05%**
Total cens electoral			1.331*	100 %**
Alcalde: Mònica Nos Orient (+XLCV) (15/06/2019) Per majoria absoluta dels vots dels regidors (6 vots^[2])
Fonts: JEC,^[3] JEZ Castelló,^[4] M. Interior,^[5] Periòdic Ara.^[6] (* No són vots sinó electors. ** Percentatge respecte del cens electoral.)

Alcaldes des de 1979

Des de 2015 l'alcaldessa de les Coves de Vinromà és Mònica Nos Orient. Primerament va ser elegida pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE) però en juny de 2018 va abandonar el grup socialista^[7] i va passar el grup de «no adscrits». En 2019 es va presentar per Més per les Coves de Vinromà (+XLCV) i va tornar a ser elegida alcaldessa.

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període	Alcalde o alcaldessa	Partit polític	Data de possessió	Observacions
1979–1983	Vicente Albert Pastor	PSPV-PSOE	19/04/1979	--
1983–1987	Vicente Albert Pastor	PSPV-PSOE	28/05/1983	--
1987–1991	Vicente Albert Pastor	PSPV-PSOE	30/06/1987	--
1991–1995	Manuel Enric Garcia Albert	PSPV-PSOE	15/06/1991	--
1995–1999	Manuel Enric Garcia Albert	PSPV-PSOE	17/06/1995	--
1999–2003	Gema Torres Zaragoza	PSPV-PSOE	03/07/1999	--
2003–2007	Miguel Zaragoza Muñoz Leoncio Marín Agustina	PP GM	14/06/2003 25/12/2006	Moció de censura --
2007–2011	Jacobo Salvador Serret	JNP^[b]	16/06/2007	--
2011–2015	Jacobo Salvador Serret	JNP	11/06/2011	--
2015–2019	Mònica Nos Orient Mònica Nos Orient	PSPV-PSOE No adscrits	13/06/2015 29/06/2018	Canvi de grup --
2019-2023	Mònica Nos Orient	+XLCV^[c]	15/06/2019	--
Des de 2023	Irma Povedano Salvador	PSPV-PSOE	17/06/2023	--
Fonts: Generalitat Valenciana^[8]

Economia

Està basada tradicionalment en l'agricultura de secà, amb predomini dels conreus d'oliveres, ametlers i garroferes, tot i que el sector més important és el de l'avicultura, amb nombroses granges d'aviram. A més, hi ha indústries ceràmiques i també n'hi ha de tèxtils dedicades a la confecció.

Monuments

Monuments religiosos

Església parroquial. Dedicada a l'Assumpció de la Mare de Déu. D'estil de transició barroc-neoclàssic, el seu interior custodia la Creu Processional Major, de marcada estructura gòtica, de final del segle xv.
Església vella. D'estil gòtic, amb barreges posteriors d'altres estils, data del segle xiii. Quan es creà la nova església fou reconvertida en la capella de la Mare de Déu dels Desemparats. Està desafectada i ara és de propietat municipal.
Ermita de Sant Vicent Ferrer. Segons figura a la dovella de l'arc, la seua construcció data del 1614. S'hi venera també sant Miquel.

Monuments civils

Muralles de les Coves de Vinromà, catalogades com Bé d'interés cultural.
Casa fortificada dels Templaris, també catalogada com Bé d'interés cultural

Galeria d'imatges

Portada de l'església de l'Assumpció.
Ermita de Sant Vicent Ferrer.
Casa dels Templaris.

Llocs d'interés

La Moreria. Indret situat al costat del riu de Sant Miquel i prop del nucli urbà.
El barranc de la Valltorta. Dins el terme es troben les pintures rupestres del barranc de la Valltorta de la Saltadora (són visitables), la Cova Alta del Lledoner, el Cingle de l'Ermita i altres, que formen un dels conjunts més rics en eixe tipus de manifestacions de tot el país. En terme de Tírig es pot visitar el Museu de la Valltorta i tres coves més, i una altra al municipi d'Ares del Maestrat.

Festes

Les festes patronals, que tenen lloc del 15 al 23 d'agost, són en honor de la Mare de Déu de l'Assumpció i Sant Roc. Hi destaca el Ball del Pla i els bous al carrer.

Personatges destacats

Jaume Bort i Melià (? - 1754), arquitecte i escultor barroc del segle xviii.
Lluís Lúcia i Lúcia (1888 - 1943), advocat, periodista i polític, director del Diario de Valencia i màxim dirigent de la Dreta Regional Valenciana.
Carmen Barberà Puig, (1927 - 2011), narradora, novel·lista i biògrafa.^[9]

Notes

↑ També participaren a les eleccions de 2019: Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs) (1 vot, 0,09%).
↑ JNP són les sigles de Junts pel Nostre Poble.
↑ +XLCV és l'acrònim de Més per les Coves de Vinromà.