Els seus creadors eren antics militants del tradicionalisme, contraris al pretendent carlí Jaume de Borbó i de Borbó-Parma (moviment conegut com a jaumisme), i aviat va atraure els sectors agraristes d'Alzira. Tanmateix, era molt proper ideològicament a José María Gil-Robles, també defensor de l'accidentalisme de les formes de govern; el fet que no es definiren sobre monarquia o república els va fer sospitosos als ulls dels partits d'esquerres.
A les eleccions municipals espanyoles de 1931 va disputar l'electorat al Partit d'Unió Republicana Autonomista (PURA) de Sigfrido Blasco-Ibáñez a les comarques del centre i nord i va participar, juntament amb el PURA, en l'elaboració de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de 1931, que fou abandonat per manca de suport.[3] Destacava pel seu eficaç aparell administratiu i fou considerat el partit millor vertebrat de la dreta espanyola.[4]
A les eleccions de 1933 s'hi presentà com a part de la coalició CEDA i va obtenir dos escons a Castelló, un a València capital, tres a València i tres a Alacant, entre ells Duato, Lúcia i Villalonga, mentre que Simó n'era el cap al consistori de València.