Almassora és un municipi del País Valencià a la comarca de la Plana Alta. Anteriorment, la vila va ser un lloc fort, amb un castell distant un quilòmetre del poble, sobre el marge esquerre del riu Millars, les ruïnes del qual es troben hui dia contigües a la via fèrria.
Geografia
Situat a una altitud de 30 metres sobre el nivell del mar, es troba a la vora del riu Millars, en la seua desembocadura. La superfície del terme és plana, exceptuant unes xicotetes ondulacions del terreny en la part del secà. La rambla de la Viuda s'ajunta al riu Millars a dos quilòmetres de la població, desembocant este últim en la Mediterrània després de cinc quilòmetres de recorregut pel seu terme. La seua platja, anomenada de la Torre, és parcialment d'arena i té una longitud de quatre quilòmetres, poblada en estiu per una ampla colònia estiuenca. La seua agricultura és principalment de cultius de regadiu, abastit a través de les diverses séquies que prenen les aigües del Millars des d'un assut; les collites són majoritàriament de taronges i hortalisses, mentre en el secà hi ha especialment garroferes i ametlers.
Al terme s'han trobat restes de les diferents cultures des del paleolític superior, mesolític, del bronze, necròpolis del ferro i ibera, séquies romanes. Això no obstant, el seu emplaçament actual és d'origen musulmà, i en aquella època fou una plaça d'alguna importància. D'aleshores data un castell, emplaçat sobre les ruïnes d'un d'anterior, d'origen iber, a la vora del riu Millars. Fou conquerida per Jaume I en 1234. En 1237 obtingué carta de pobla a Furs d'Aragó. El senyoriu va ser concedit al bisbe de Tortosa per privilegi de 1312. El riu Millars ha estat el motor de la seua florent agricultura, però també ha estat motiu de diferents plets amb els pobles veïns per l'aprofitament de les seues aigües; per eixe motiu en 1616 va construir-s'hi una canal per a dur l'aigua a la població.
Economia
La seua riquesa ha estat tradicionalment l'agricultura: oliveres, moreres i des de principis del segle passat, el taronger.[1] La indústria ha tingut un fort creixement, especialment la de ceràmica i derivats, cosa que ha donat motiu a la construcció d'un ample polígon que atén totes les indústries i on s'han de destacar les de l'elaboració de la mel, una estació meteorològica i la manufactura de la taronja, la qual mostra la ubicació de les principals formes d'exportació de cítrics.
Zona arqueològica del torrelló de Boverot, amb restes de poblaments d'entre 1200 i 140 a C. S'han trobat indicis dels primers recipients fets amb torn de terrisser, com ara vasos per a conservar el vi i el blat.[8]
L'Assut, de 1886, que recull les aigües per al reg de les hortes de Castelló i Almassora.
També trobem nombrosos testimonis de l'aprofitament de l'aigua que ha fet d'estes contrades una terra ubèrrima. Hi ha diversos assuts, fins a 10 molins hidràulics, séquies, etc.
Ermites, alqueries, una important xarxa de camins, com ara el Caminàs d'origen preromà; viles que encara conserven l'empremta d'antigues viles romanes i la gran quantitat de jaciments arqueològics que ja hem esmentat abans.
L'estació d'Almassora és una estació de la línia C-6 de la xarxa de Rodalies Renfe de València situada al polígon Industrial Millars d'Almassora, al nord-oest del nucli urbà, a la comarca de la Plana Alta de la província de Castelló. L'estació es troba a la línia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar.[9]
Festes i celebracions
Santa Quitèria. El 22 de maig. Destaca el romiatge a l'ermita, la cavalcada del pregó, el dia de la festa major amb el repartiment del tradicional arròs en caldera i els bous embolats.[10]
Mare de Déu del Roser. Se celebra el primer diumenge d'octubre amb una atapeïda setmana de festivitats on abunden els actes taurins i el “sopar de pa i porta”.