La lactosa (beta-D-galactopiranosil-alfa-D-glucopiranosa) és un tipus de disacàrid. És també conegut com a sucre de llet.[1]
És format per la unió d'una glucosa i una galactosa. Concretament hi intervenen una β-galactopiranosa i una α-glucopiranosa unides pels carbonis 1 i 4 respectivament. Al formar-se l'enllaç entre els dos monosacàrids se'n desprèn una molècula d'aigua. A més aquest compost posseeix l'OH hemiacetàlic per la qual cosa es dona la reacció de Benedict. La lactosa s'anomena també sucre de la llet, ja que apareix a la llet de les femelles dels mamífers en una proporció del 4-5%. La llet de camella, per exemple, és rica en lactosa. Cristal·litza amb una molècula d'aigua d'hidratació, i per això la seva fórmula és: C12H22O11·H2O,
és a dir, que també se la pot anomenar lactosa monohidrat. El seu pes molecular és 360,32 g/mol
Absorció i intolerància
Molècula de lactosa, descomposta en glucosa (2) i en galactosa (1)
Els éssers humans necessitem la presència de l'enzimlactasa per a la correcta absorció de la lactosa. Quan l'organisme no és capaç d'assimilar correctament la lactosa, apareixen diverses molèsties l'origen de les quals anomenem intolerància a la lactosa.
Per a la correcta absorció de la lactosa és necessària la presència a l'intestí de l'enzim lactasa, un β-galactosidasa. Els mamífers deixen de produir-lo després de la primera etapa de la vida, amb l'excepció de part de la població humana (i d'algunes races de gats). Aquestes persones són tolerants a la lactosa, ja que el consum de llet va representar un avantatge evolutiu. La lactosa ajuda a l'absorció del calci, permetent la correcta mineralització dels ossos, i posseeix efectes prebiòtics que beneficien la flora intestinal.[2]
Quan l'organisme no és capaç d'assimilar correctament la lactosa, i en funció de la quantitat consumida, poden aparèixer diversos símptomes d'intolerància a la lactosa, com ara dolor abdominal, distensió, borborigmes, diarrea,[3][4] i fins i tot restrenyiment i vòmits.[5] Tanmateix, el consum de productes lactis per part de persones amb intolerància a la lactosa no produeix danys en el tracte gastrointestinal, sinó que es limita a aquests símptomes transitoris.[6] Una gran part de les persones que creuen tenir intolerància a la lactosa no presenten en realitat malabsorció de lactosa, sinó que els seus símptomes es deuen a la presència de malalties no diagnosticades (com ara la malaltia celíaca, la malaltia inflamatòria intestinal o el sobrecreixement bacterià) [7] o a una al·lèrgia a la llet.[8][9] Les persones sanes (sense malalties de l'intestí prim) amb deficiència primària o permanent de lactasa poden consumir com a mínim 12 g de lactosa en cada àpat (la quantitat continguda en una tassa de llet) sense experimentar cap símptoma o només símptomes lleus, i aquesta tolerància millora si la llet es consumeix juntament amb els àpats, triant llet baixa en lactosa, substituint la llet per iogurt o formatges curats, o prenent suplements de lactasa.[10][11][12][13] Així mateix, el consum regular d'aliments lactis per part de persones amb deficiència primària de lactasa pot permetre una adaptació favorable dels bacteris del còlon, que poden ajudar a la descomposició de la lactosa, permetent una tolerància progressiva i mantinguda a la lactosa.[11][12]
↑ 11,011,1Szilagyi A «Adaptation to Lactose in Lactase Non Persistent People: Effects on Intolerance and the Relationship between Dairy Food Consumption and Evalution of Diseases». Nutrients, 7, 8, 13-08-2015, pàg. 6751-79. DOI: 10.3390/nu7085309. PMC: 4555148. PMID: 26287234.
↑ 12,012,1 «The Interrelationships between Lactose Intolerance and the Modern Dairy Industry: Global Perspectives in Evolutional and Historical Backgrounds». Nutrients, 7, 9, 31-08-2015, pàg. 7312-31. DOI: 10.3390/nu7095340. PMC: 4586535. PMID: 26404364.
