Estructura química d'un segment d'amilopectina mostrant els dos tipus d'enllaços entre molècules de glucosa presents α-(1,4) i α-(1,6).
Amilopectina és un polímer altament bifurcat de glucosa trobada en plantes. És un dels dos components del midó conjuntament amb l'amilosa.[1] L'amilopectina representa aproximadament un 70% el pes del midó. No és soluble en aigua freda,[2] però sí en aigua bullent.[3] El seu pes molecular és molt alt, ja que algunes fraccions arriben a assolir fins a 200.000 kDa.
Les unitats de glucosa estan enllaçades de forma lineal amb enllaços α-(1,4). La bifurcació té lloc amb enllaços α-(1,6) que ocorren cada 24 - 30 unitats de glucosa. El seu homòleg en animals és el glicogen[4] que té la mateixa composició i estructura, però amb una major bifurcació més extensa que ocorre cada 8 a 12 unitats de glucosa. L'amilopectina és molt ramificada, sent format de 2.000 a 200.000 unitats de glucosa. Les seves cadenes interiors es formen de 20-24 subunitats de glucosa.
L'amilopectina de patata és l'única que posseeix a la seva molècula grups èster fosfat,[5] units més sovint en una posició O-6, mentre que el terç restant ho fa en posició O-3. Es diferencia del glucogen per tenir les ramificacions - (1,6) cada 25-30 monòmers, perquè aquest té les seves ramificacions cada 8-12 unitats de glucosa.
El midó actua com a polisacàrid de reserva en les plantes dins d'orgànuls especialitzats anomenats amiloplasts.[6] Quan l'energia es necessita per al treball de cèl·lules, la planta hidrolitza el midó que allibera les subunitats de glucosa. Els humans i la resta d'animals herbívors també disposen d'enzims per hidrolitzar el midó.
