Maltosa

Infotaula de compost químicMaltosa
Substància químicagrup d'estereoisòmers Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular342,116212 Da i 342,11621155 Da Modifica el valor a Wikidata
Trobat en el tàxon
Arabidopsis thaliana, Microchloropsis, mosca del vinagre, Salmonella enterica, Chlamydomonas reinhardtii, Ardisia crenata, Psychotria punctata, Vitis vinifera, estafilococ daurat, Candida albicans, Trypanosoma brucei, alfals, Lemna aequinoctialis, Paris polyphylla, Paris fargesii, Cytospora chrysosperma, Valsa sordida, Lemna perpusilla, Caenorhabditis elegans, Streptococcus pneumoniae, Leishmania donovani, ésser humà i escheríchia coli Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₁₂H₂₂O₁₁ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
C(C1C(C(C(C(O1)OC2C(OC(C(C2O)O)O)CO)O)O)O)O Modifica el valor a Wikidata
SMILES isomèric

C([C@@H]1[C@H]([C@@H]([C@H]([C@H](O1)O[C@@H]2[C@H](OC([C@@H]([C@H]2O)O)O)CO)O)O)O)O Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata

Una maltosa és un disacàrid format per dues α+D glucopiranoses. La unió de les dues glucoses és per mitjà d'un enllaç α(1→4), per tant és un enllaç monocarbonílic, o sigui, que s'estableix entre el carboni anomèric de la primera glucosa i el quart carboni, que no és anomèric. Pot reduir el reactiu de Fehling.[1] Es troba en les fècules i la cervesa. Es pot obtenir per hidròlisi del midó o del glicogen, procés sobretot emprat en les indústries alimentàries, donant lloc a diferents tipus de xarop de maltosa segons el procés emprat.

Descobriment i etimologia

La maltosa va ser "descoberta" per Augustin-Pierre Dubrunfaut, tot i que aquest descobriment no va ser àmpliament acceptat fins que va ser confirmat el 1872 pel químic i cerveser irlandès Cornelius O'Sullivan.[1][2]

Hi ha una sèrie de termes de l'anglès antic i mitjà (mealt, meltan, melt) i un terme de l'alt alemany (malz) que poden haver originat l'arrel de la maltosa, malt.[3]

Origen en la naturalesa

La maltosa és un component de la malta, una substància que s’obté en el maltatge, procés de permetre que el gra de cereal s’estovi a l’aigua i germini. També és present en quantitats molt variables en productes de midó parcialment hidrolitzats com la maltodextrina, el xarop de blat de moro i el midó diluït amb àcid.[4] L'obtenció industrial hom fa a partir de midó o glicogen hidrolitzats amb ajuda d'enzims alguns d'ells producte obtinguts per biotecnologia.[5]

Referències

  1. ↑ 1,0 1,1 Fruton, Joseph S. Proteins, Enzymes, Genes: The Interplay of Chemistry and Biology (en anglès). Chelsea, Michigan: Yale University Press, 1999, p. 144. ISBN 0300153597. 
  2. ↑ O'Sullivan, Cornelius «XXI.?On the transformation-products of starch». Journal of the Chemical Society, 25, 1872, pàg. 579–588. DOI: 10.1039/JS8722500579.
  3. ↑ «Malt - noun (History and Etymology for malt - Noun)» (en anglès). Merriam - Webster (en línia). [Consulta: 20 agost 2021].
  4. ↑ Furia, Thomas E. CRC Handbook of Food Additives, Second Edition (en anglès). CRC Press, 1973-01-02. ISBN 9780849305429. 
  5. ↑ Fogarty, William M.; Kelly, Catherine T. Enzymic Developments in the Production of Maltose and Glucose (en anglès). Berlin, Heidelberg: Springer Berlin Heidelberg, 1983, p. 149–163. DOI 10.1007/978-3-642-69148-5_14. ISBN 978-3-540-12479-5. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Maltosa