Avel·lí Corma i Canós (Moncofa , 15 de desembre de 1951 )[ a] és un químic i professor valencià , reconegut com un dels majors experts mundials en l'àmbit de la catàlisi . En la seua trajectòria, acumula centenars de publicacions científiques i patents dins d'este camp de la química industrial , així com desenes de guardons i distincions internacionals.[ 3]
Trajectòria professional
Corma i Canós va nàixer el 15 de desembre de 1951 a la població de Moncofa (Plana Baixa ). Va estudiar química a la Universitat de València , on es va llicenciar en 1973, i posteriorment es va doctorar a la Universitat Complutense de Madrid l'any 1976. Va passar a treballar al Departament d'Enginyeria química de la Universitat de Queen del Canadà i, en 1979, va entrar a formar part del Consell Superior d'Investigacions Científiques espanyol (CSIC), del qual en va esdevenir professor l'any 1987.
En 1990 va fundar l'Institut de Tecnologia Química ,[ 4] un centre d'investigació mixt entre el CSIC i la Universitat Politècnica de València . En fon el director fins al 2010 i va centrar-hi la seua recerca en catalitzadors , en processos catalítics sostenibles en el camp del refinament d'hidrocarburs i en derivats de la biomassa .
Membre de la Royal Society ,[ 5] en 2014 fou guardonat, juntament amb Mark E. Davis i Galen D. Stucky , amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica .[ 6] També és membre de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya , de l'Acadèmia Europea , de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals d'Espanya,[ 7] de l'Acadèmia Nacional d'Enginyeria estatunidenca i del comité de direcció de les revistes més importants en el camp de la catàlisi .
Premis
Ha estat investit doctor honorífic per fins a tretze universitats d'arreu del món: Universitat d'Utrecht (2006), UNED (2008), Universitat Tècnica de Múnic (2008), Universitat Jaime I de Castelló (2008), Universitat de València (2009), Universitat de Böchum (2010), Universitat d'Alacant (2010), Universitat d'Ottawa (2012), Universitat Tecnològica de Delft (2013), Universitat de Bucarest (2014), Universitat de Jaén (2015), Universitat de Cantàbria (2016) i Universitat de Còrdova (2018).[ 12]
Notes
↑ Segons els criteris de redacció i d'estil d'À Punt , que recullen l'autoidentificació del biografiat amb el prenom d'Avel·lí en valencià : «Emprem la forma valenciana, ell es presenta com a Avel·lí.»[ 1] [ 2]
Referències
↑ (Publicació d'Instagram ) Les Notícies del Matí . À Punt, 6-2023 [Consulta: 4 juliol 2023].
↑ 2,0 2,1 «Avel·lí Corma rep aquest dimarts el Premi a l'Inventor Europeu a tota la trajectòria professional ». À Punt Notícies , 04-07-2023 [Consulta: 4 juliol 2023].
↑ «.xml Avel·lí Corma i Canós ». Gran Enciclopèdia Catalana . Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana .
↑ (castellà) "La singular 'criatura' de Avelino Corma" El País , 8 de noviembre de 2006
↑ (castellà) El académico Avelino Corma, miembro de la Royal Society Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine .
↑ (català) «Els químics Corma, Davis i Stucky, premis Príncep d'Astúries d'investigació 2014 ». 324.cat , 28-05-2014 [Consulta: 18 juny 2014].
↑ Biografia Arxivat 2016-06-24 a Wayback Machine . al web de la RAC
↑ Diximedia «La Generalitat valenciana reconoce con sus distinciones la labor de quienes han situado a la Comunidad en la vanguardia ». lainformacion .[Enllaç no actiu ]
↑ S.L. , EDICIONES PLAZA, «Ford y el torero Vicente Barrera recibirán la Alta Distinción de la Generalitat ». Valencia Plaza .
↑ «Distinciones 9 d'Octubre-ARGOS ». www.argos.gva.es. Arxivat de l'original el 2019-03-08. [Consulta: 28 desembre 2016].
↑ «El químico Avelino Corma, premio Príncipe de Asturias de Investigación » (en castellà). ABC.es , 28-05-2014.
↑ G. , N. «El moncofense Avelino Corma Canós, doctor honoris causa La Universidad de Córdoba reconocé con este galardón los méritos del científico ». El Periódico Mediterráneo , 08-03-2018 [Consulta: 22 febrer 2019].
Enllaços externs
1981:
Alberto Sols · 1982:
Manuel Ballester · 1983:
Lluís Santaló · 1984:
Antonio García Bellido · 1985:
David Vázquez Martínez i
Emilio Rosenblueth · 1986:
Antonio González · 1987:
Pablo Rudomín Zevnovaty i
Jacinto Convit · 1988:
Manuel Cardona i Castro i
Marcos Moshinsky · 1989:
Guido Münch · 1990:
Salvador Moncada i
Santiago Grisolía · 1991:
Francisco Bolívar · 1992:
Federico García Moliner · 1993:
Amable Liñán · 1994:
Manuel Elkin Patarroyo · 1995:
Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i
Manuel Losada Villasante · 1996:
Valentí Fuster · 1997:
Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca · 1998:
Pedro Etxenike i
Emilio Méndez · 1999:
Ricardo Miledi i
Enrique Moreno · 2000:
Luc Montagnier i
Robert Gallo · 2001:
Jean Weissenbach ,
John Craig Venter ,
John Edward Sulston ,
Francis Collins i
Hamilton Smith · 2002:
Lawrence Roberts ,
Robert Kahn ,
Vinton Cerf i
Tim Berners-Lee · 2003:
Jane Goodall · 2004:
Judah Folkman ,
Tony Hunter ,
Joan Massagué ,
Bert Vogelstein i
Robert Weinberg · 2005:
António Damásio · 2006:
Juan Ignacio Cirac · 2007:
Ginés Morata i
Peter Lawrence · 2008:
Sumio Iijima ,
Shūji Nakamura ,
Robert Langer ,
George Whitesides i
Tobin Marks · 2009:
Martin Cooper i
Raymond Tomlinson · 2010:
David Julius ,
Linda Watkins i
Baruch Minke · 2011:
Joseph Altman ,
Arturo Álvarez-Buylla i
Giacomo Rizzolatti · 2012:
Gregory Winter i
Richard A. Lerner · 2013:
Peter Higgs ,
François Englert i
CERN · 2014:
Avelino Corma ,
Mark E. Davis i
Galen D. Stucky · 2015:
Emmanuelle Charpentier i
Jennifer Doudna · 2016:
Hugh Herr · 2017:
Rainer Weiss ,
Kip Thorne ,
Barry Barish i
Observatori LIGO · 2018:
Svante Pääbo · 2019:
Joanne Chory i
Sandra M. Díaz · 2020:
Yves Meyer ,
Ingrid Daubeches ,
Terence Tao i
Emmanuel Candès