François Englert (Etterbeek, Bèlgica, 1932) és un científic belga, especialitzat en física i cosmologia. És un dels especialistes de la física de partícules i la teoria de cordes.
Biografia
Va néixer el 6 de novembre de 1932 a la comuna d'Etterbeek, situada a la Regió de Brussel·les-Capital (Bèlgica).
Durant l'ocupació alemanya de Bèlgica en la Segona Guerra Mundial, va haver d'amagar la seva identitat jueva i viure en orfenats i cases infantils a les ciutats de Dinant, Lustin, Stoumont i, finalment, Annevoie-Rouillon. Aquests pobles finalment van ser alliberats per l'exèrcit estatunidenc.
Es diplomà el 1955 a la Universitat Lliure de Brussel·les i, posteriorment, es llicencià en aquesta mateixa universitat en física, i n'obtingué el doctorat el 1957. El 1959 es traslladà a la Universitat Cornell (Estats Units), on treballà al costat de Robert Brout. El 1964, fou nomenat professor de la Universitat Lliure de Brussel·les, i n'esdevingué professor emèrit l'any 1988.
Carrera científica
Al costat de Brout, aconseguí demostrar l'any 1964 que, mesurant camps vectorials, es pot adquirir la massa-espai buit si estant dotats d'un particular tipus d'estructura que es pot trobar en sistemes de materials, i van teoritzar sobre el mecanisme de ruptura de simetria, que implicava la presència de la partícula fonamental o bosó escalar. Al mateix temps, el físic Peter Higgs arribà a la mateixa conclusió, formulant l'anomenada teoria del Bosó de Higgs.
L'any 1997 va rebre, juntament amb Brout, el Premi d'Altes Energies i Partícules de la Societat Europea de Física, el 2004 el Premi Wolf de física i el 2013 el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, juntament amb Peter Higgs i el CERN.[1]
L'any 2013 va rebre, juntament amb el físic britànic Peter Higgs, el Premi Nobel de Física per la formulació de la teoria del bosó de Higgs.[2]
Referències
Vegeu també
Enllaços externs
|
---|
1981: Alberto Sols · 1982: Manuel Ballester · 1983: Lluís Santaló · 1984: Antonio García Bellido · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth · 1986: Antonio González · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky · 1989: Guido Münch · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía · 1991: Francisco Bolívar · 1992: Federico García Moliner · 1993: Amable Liñán · 1994: Manuel Elkin Patarroyo · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante · 1996: Valentí Fuster · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee · 2003: Jane Goodall · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg · 2005: António Damásio · 2006: Juan Ignacio Cirac · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna · 2016: Hugh Herr · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO · 2018: Svante Pääbo · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès |