Alberto Sols García

Biografia
Naixement	2 febrer 1917 Saix (País Valencià)
Mort	10 agost 1989 (72 anys) Dénia (País Valencià)
Activitat
Ocupació	metge, professor d'universitat
Ocupador	Universitat Autònoma de Madrid
Membre de	Reial Acadèmia Nacional de Medicina Real Acadèmia de Cultura Valenciana
Obra
Estudiant doctoral	Margarita Salas Falgueras
Premis
(1984)  doctor honoris causa per la Universitat d'Alacant (1981)  Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica (1975)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1964)  Comanda amb placa de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi

Alberto Sols García (Saix, Alt Vinalopó, 2 de febrer de 1917 - Dénia, 10 d'agost de 1989) fou un bioquímic valencià, especialista en la biologia molecular.

Nascut el 2 de febrer de 1917 a la població valenciana de Saix (Alt Vinalopó), va doctorar-se en medicina el 1946, traslladant-se fins a Barcelona com a professor adjunt de les càtedres de Fisiologia General i Química Fisiològica de la Universitat de Barcelona. El 1951 viatjà fins als Estats Units per a ampliar estudis, i on treballà al costat de Carl i Gerty Cori, amb qui feu grans estudis sobre l'hexocinasa, l'enzim que condiciona el metabolisme energètic del cervell. Retornà a Espanya el 1954 i dona inici a la seva tasca investigadora a la Universitat Complutense de Madrid, i després en el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC).

L'any 1957 va rebre el Premi Francisco Franco de Ciència pel seu treball sobre fosforització enzimàtica i transport actiu de sucres. El 1969 es va fer càrrec del departament de Bioquímica de la Facultat de Medicina de Madrid, i el 1976 va ser nomenat catedràtic de Bioquímica de la Universitat Autònoma de Madrid. Ha publicat molts treballs en revistes especialitzades.

El 1981 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica, en la seva primera edició, pel seu treball pioner de la Bioquímica espanyola, l'activitat de la qual ha donat origen al desenvolupament d'una puixant escola de Bioquímica, universalment reconeguda. Poc abans de morir fou escollit acadèmic de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina.^[1]

Sols García morí el 10 d'agost de 1989 a la ciutat de Dénia (Marina Alta).

• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 1981 Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine.

Premis i fites
Precedit per: Alberto Galindo Tixaire Pere Pascual i de Sans	Premi Nacional d'Investigació Santiago Ramón y Cajal 1987	Succeït per: José Elguero Bertolini
Precedit per: Jorge Tamarit Torres	Acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina Cadira 29 1989	Succeït per: Antonio Fernández de Molina Cañas