Vinton 'Vint' G. Cerf (New Haven, 23 de juny de 1943) és un enginyer i informàtic estatunidenc, considerat com un dels pares d'Internet.
Nascut a New Haven, a l'estat de Connecticut, Estats Units d'Amèrica, el 23 de juny 1943, es graduà en Matemàtiques i Ciències de la Computació a la Universitat Stanford (1965).
A principis dels anys 1970 començà a treballar amb Robert Kahn en el desenvolupament d'un conjunt de protocols de comunicacions per a la xarxa militar ARPANET finançat per l'agència governamental DARPA. Volíen era crear una «xarxa de xarxes» que permetés distribuir informació entre ordinadors dispersos arreu del món[1] i interconnectar les diferents xarxes del Departament de Defensa estatunidenc, totes de diferent tipus i funcionant sobre diferents sistemes operatius, amb independència del tipus de connexió: radioenllaços, satèl·lits i línies telefòniques. L'objectiu era disposar d'un centre de comandament i control per prevenir o respondre a un eventual atac nuclear, en el context de la guerra freda que enfrontava els països occidentals, liderats pels Estats Units, amb el bloc de l'est, comandat per la Unió Soviètica.[1]
Les investigacions, liderades per Vinton Cerf, primer des de la Universitat de Califòrnia (1967-1972) i posteriorment des de la Universitat Stanford (1972-1976), dugueren al disseny del conjunt de protocols que avui són coneguts com a TCP/IP (Transmission Control Protocol/Internet Protocol), que fou presentat per Vinton Cerf i Robert Kahn el 1972).
Entre 1976 i 1982, treballant a DARPA, fou pioner en el desenvolupament de la transmissió per ràdio i satèl·lit de paquets, responsable del projecte Internet i del programa d'investigació de seguretat a la xarxa. Sempre preocupat pels problemes de connexió de xarxes, Cerf establí el 1979 la Internet Configurarion Control Board (que posteriorment passà a denominar-se Internet Activities Board) i en fou el seu primer president.
Entre 1982 i 1986, Cerf dissenyà el MCI MAIL, el primer servei comercial de correu electrònic que es connectaria a Internet.
El 1992 fou un dels fundadors de la Internet Society i el seu primer president.
Actualment, Vinton Cerf és el Chief Internet Evangelist de Google, ocupació que compaginà amb el càrrec de president de l'ICANN fins a novembre de 2007, quan abandonà ICANN.
Premis rebuts
Referències
- ↑ 1,0 1,1 Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 73. ISBN 978-84-7246088-1 [Consulta: 14 maig 2013]. Arxivat 2014-10-06 a Wayback Machine.
- ↑ Bassa, Antoni «Vinton Cerf: "D'aquí 50 anys, els ordinadors seran capaços de veure el que veiem, escoltar el que escoltem i formaran part de la nostra conversa"». Diari ARA, 23-06-2016 [Consulta: 23 juny 2016].
- ↑ «Vinton Cerf, un dels pares d'internet, guanya el premi Internacional Catalunya». [Consulta: 12 gener 2019].
Enllaços externs
|
---|
1981: Alberto Sols · 1982: Manuel Ballester · 1983: Lluís Santaló · 1984: Antonio García Bellido · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth · 1986: Antonio González · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky · 1989: Guido Münch · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía · 1991: Francisco Bolívar · 1992: Federico García Moliner · 1993: Amable Liñán · 1994: Manuel Elkin Patarroyo · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante · 1996: Valentí Fuster · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee · 2003: Jane Goodall · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg · 2005: António Damásio · 2006: Juan Ignacio Cirac · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna · 2016: Hugh Herr · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO · 2018: Svante Pääbo · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès |