Hartmanis va néixer a Letònia. Era fill de Mārtiņš Hartmanis,[1] general de l'exèrcit letó. Després de l'ocupació soviètica de Letònia el 1940, Mārtiņš Hartmanis fou arrestat i va morir a la presó. Cap al final de la Segona Guerra Mundial, la dona i els fills de Mārtiņš Hartmanis van marxar de Letònia com a refugiats, preocupats per la seva seguretat si la Unió Soviètica recuperava Letònia.
Primer van anar a Alemanya, on Juris Hartmanis va estudiar l'equivalent d'un màster en Física a la Universitat de Marburg. Després va anar als Estats Units, on va rebre un màster en Matemàtica Aplicada a la Universitat de Kansas City (ara coneguda com a Universitat de Missouri-Kansas City) el 1951 i un doctorat en matemàtiques a Caltech dirigit per Robert Dilworth el 1955.
Després de fer de professor a Cornell University i Ohio State University, Hartmanis va entrar al Laboratori de Recerca de General Electric el 1958. Mentre era a General Electric, va desenvolupar molts principis de la teoria de complexitat computacional. El 1965, va passar a ser professor a Cornell. Allà, fou un dels fundadors i primer director del departament d'informàtica (que va ser un dels primers del món). Hartmanis és Fellow de l'ACM i de l'American Mathematical Society[2] i membre de les Acadèmies Nacionals d'Enginyeria i de Ciències dels Estats Units.[3]
És conegut sobretot pel seu article amb Richard Stearns, que li va valdre el premi Turing, on va introduir les classes de complexitat temporal TIME (f(n)) i va demostrar el teorema de jerarquia temporal. Un altre article de Hartmanis de 1977, amb Leonard Berman, va introduir la conjectura de Berman-Hartmanis, que encara no s'ha resolt, i que diu que tots els llenguatges NP-complets són isomorfs en temps polinòmic.
Hartmanis, J.; Stearns, R. E. «On the computational complexity of algorithms». Transactions of the American Mathematical Society, 117, 1965, pàg. 285–306. DOI: 10.2307/1994208. JSTOR: 1994208..
Referències
↑En les llengües bàltiques, els noms propis no són constants sinó que tenen diferents formes gramaticals. Hartmanis és en realitat Hartman-is, on Hartman és l'arrel del nom propi, mentre que el sufix -is indica una forma masculina gramatical en letó. De manera similar, per exemple, el filòsof Kant es coneix com a Kantas en lituà.