La Reial Acadèmia d'Enginyeria, RAI, és una institució «a l'avantguarda del coneixement tècnic, que promou l'excel·lència, la qualitat i la competència de l'enginyeria espanyola en les seves diverses disciplines i camps d'actuació»[1] que té la seu a Madrid. Actualment està presidida per Elías Fereres Castiel.
Història
Creada en 1994, per Reial decret 859/1994, de 29 d'abril, a proposta del Ministre d'Educació i Ciència, Gustavo Suárez Pertierra. Seguint la tradició de les reials acadèmies, la Reial Acadèmia d'Enginyeria té a gala haver estat la primera d'àmbit nacional creada durant el regnat del rei Joan Carles I.[2]
El Ministeri d'Educació designa als seus primers 36 membres per ordre ministerial de l'1 de desembre de 1994, a proposta de l'Institut d'Enginyeria d'Espanya (18 acadèmics), les universitats (7), l'Institut d'Espanya (6) i la Secretaria d'Estat d'Universitats i Recerca (5).
De 1994 a 1998 l'Acadèmia depèn del Ministeri d'Educació, i la Secretaria d'Estat d'Universitats i Recerca n'ostenta en un primer moment la presidència. Per delegació, aquesta recau en l'acadèmic Elías Fereres, amb una junta de govern provisional integrada per Emilio Llorente, José Antonio Garrido, Antonio Luque, José Ramón Irisarri, César Dopazo, Manuel Elices Calafat i Andrés Ripoll.
Els acadèmics constituents elaboren el Reglament de Règim Interior que regula el procediment d'elecció de nous acadèmics. En successives convocatòries es van cobrint les 60 places d'acadèmic numerari que estableixen els estatuts.[3]
La primera junta de govern autònoma és triada el 19 de gener de 1999, donant-se per acabada l'etapa de protectorat. La presidència recau de nou en Elías Fereres.
La següent junta de govern és nomenada el 30 de gener de 2003, presidida per Enrique Alarcón. El 14 de juliol d'aquest mateix any Joan Carles I concedeix el títol de “Reial” a l'Acadèmia, la junta de la qual de govern prossegueix la cerca d'una seu d'acord amb els seus objectius.
L'11 de desembre de 2003 el rei inaugura amb la seva signatura el Llibre d'honor de l'Acadèmia i presideix una sessió pública en la qual Leopoldo Calvo-Sotelo Bustelo, president del govern durant l'època de la transició, pren possessió com a acadèmic d'honor.
El 23 de gener de 2007 es tria la tercera junta de govern, presidida per Aníbal Figueiras, període durant el qual continuen i finalitzen les obres de rehabilitació i condicionament del Palau del Marquès de Villafranca.
Seu
Interior del palau del marquès de Villafranca.
El palau del marquès de Villafranca, és l'actual seu de la Reial Acadèmia d'Enginyeria. Va ser construït per encàrrec de Pedro Álvarez de Toledo, V marquès de Villafranca, a l'arquitecte Francisco Ruiz. L'obra va començar a l'abril de 1717 i va acabar el 1734.
Ja al segle xix els propietaris del palau, el matrimoni format per la marquesa de Pinohermoso i el comte de Velle, decideixen redecorar les sales principals del palau i l'hi encarreguen a l'arquitecte, pintor i escultor, Arturo Mélida.
El 2005, Patrimoni de l'Estat va destinar el palau del Marquès de Villafranca com a seu de l'Acadèmia, amb el compromís per part de l'Acadèmia de rehabilitar-lo. Per Ordre Ministerial de 31 de maig de 2005 del Ministeri d'Educació i Ciència es va cedir l'ús de la part pública del palau a la Reial Acadèmia d'Enginyeria.[cal citació]
Organització
L'òrgan de gestió de la Reial Acadèmia d'Enginyeria és la Junta de Govern, responsable de la direcció general i del desenvolupament de les activitats que realitza la Corporació.
Una vegada al mes els acadèmics es reuneixen en sessió plenària, per analitzar, debatre i organitzar tots els temes relacionats amb la Reial Acadèmia d'Enginyeria.
L'actiu principal de la Reial Acadèmia d'Enginyeria ve constituït pels acadèmics: seixanta destacats professionals de les diferents disciplines de l'Enginyeria i l'Arquitectura, provinents dels àmbits acadèmic i empresarial, que desenvolupen la seva comesa de fomentar la qualitat i la competència de l'Enginyeria espanyola.
La Fundació Pro Rebus Academiae, de la qual formen part destacades universitats, organitzacions professionals i empreses del país sostenen les activitats de l'Acadèmia.[5] Per aquesta via, la Reial Acadèmia d'Enginyeria comparteix les experiències empresarials, docents i investigadores i les posa al servei de la societat castellana i de l'avenç tecnològic del país.[6]
Presidents
El 19 de gener de 1999, l'Acadèmia d'Enginyeria va iniciar la seva nova trajectòria amb l'elecció d'una primera junta de govern autònoma, presidida per l'acadèmic Elías Fereres Castiel.
El 30 de gener de 2003, va ser escollida la segona junta de govern presidida per l'acadèmic Enrique Alarcón Álvarez.
El 27 de gener de 2007 es va escollir la tercera junta de govern presidida per l'acadèmic D. Aníbal R. Figueiras Vidal.
El 12 d'abril de 2011 va ser escollida l'actual junta de govern presidida per D. Elías Fereres Castiel.
Publicacions
La Reial Acadèmia d'Enginyeria ha editat diverses publicacions, algunes de forma periòdica com les memòries anuals d'activitats de l'Acadèmia, els discursos de les sessions inaugurals de l'any acadèmic i els discursos d'inauguració dels nous acadèmics. Igualment les publicacions que amb motiu dels homenatges que, en compliment de les finalitats estatutàries, distingeix, cada dos anys, una obra d'enginyeria o arquitectura, anònima, personal o col·lectiva, que representa una aportació històricament transcendental a Espanya. També es dedica part de l'activitat editorial de l'Acadèmia a la publicació d'estudis de temes d'actualitat.
Igualment, es concedeixen els premis Academiae Dilecta, dirigits a empreses que hagin fonamentat de manera continuada una estratègia empresarial en l'enginyeria,pel desenvolupament i l'adoptció de tecnologies innovatives.[8]
Fundació Pro Rebus Academiae
La Reial Acadèmia d'Enginyeria va impulsar la creació d'un lloc de trobada de la corporació amb les administracions, els col·legis professionals, les universitats i el món empresarial, en el qual aspira a realitzar activitats d'especial i comú interès per la Fundació Pro Rebus Academiae, una entitat sense finalitat lucrativa creada el 2005.[cal citació] La Fundació està dirigida per un patronat. En formen part, al costat de membres de l'Acadèmia, representants de la universitat, de les organitzacions professionals i del món empresarial.[9]
Relacions internacionals
La Reial Acadèmia d'Enginyeria és membre d'Euro-CASE (European Council of Academies of Applied Sciences, Technologies and Engineering), una organització independent que reuneix a Acadèmies nacionals de ciències aplicades, tecnologia i enginyeria pertanyents a 21 països europeus.[10]
La Reial Acadèmia d'Enginyeria s'integra també, en l' International Council of Academies of Engineering and Technological Sciences, CAETS, que agrupa a les 21 Acadèmies d'Enginyeria i Tecnologia més representatives de tot el món.[cal citació]
Les arrels culturals comunes faciliten la cooperació molt estreta amb les Acadèmies Iberoamericanes d'Enginyeria amb les quals es formalitzen intercanvis d'idees i experiències sobre els diferents àmbits de l'Enginyeria i la seva incorporació a la societat.
_01.jpg)
