Amable Liñán Martínez |
|
Naixement | 27 novembre 1934 (90 anys) Noceda de Cabrera (província de Lleó) (en) |
---|
Formació | Institut Tecnològic de Califòrnia Universitat Politècnica de Madrid - doctorat |
---|
Director de tesi | Frank E. Marble i Gregorio Millán Barbany |
---|
|
Ocupació | enginyer aeroespacial, professor d'universitat, escriptor |
---|
Ocupador | Universitat de Califòrnia Universitat Yale Universitat d'Ais-Marsella Universitat de Princeton Universitat de Michigan Universitat Politècnica de Madrid |
---|
Membre de | |
---|
|
Estudiant doctoral | Eduardo Fernández Tarrazo (en) , Mario Sanchez-Sanz (en) , Antonio Revuelta (en) , Jorge Arrieta-Sanagustín (en) , Manuel Rodríguez Fernández (en) , Rodrigo Martínez-Val Peñalosa (en) , Antonio B. Lecuona Neumann (en) , Ignacio Esteban Parra Fabián (en) , Alberto Zaragoza Hernánz (en) , Pablo de Assas y Martínez de Morentin (en) , Jesús Peláez Álvarez (en) , Francisco J. Higuera Antón (en) , Emilio Pérez Cobo (en) , Carlos Vázquez Espí (en) , Fernando Fachini Filho (en) , Juan Esteban García Schafer (en) , Marcos Vera Coello (en) , Miguel Hermanns Navarro (en) , José Graña Otero (en) i Daniel Martínez-Ruiz (en) |
---|
|
|
Amable Liñán Martínez (Noceda, Castrillo de Cabrera, León Castella i Lleó, Espanya 1934) és un enginyer espanyol, una autoritat mundial en el camp de la combustió.
Biografia
Nascut el mes de novembre de 1934 a la població lleonesa de Noceda,[1] va doctorar-se en enginyeria aeronàutica.
Actualment és catedràtic de mecànica de fluids a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Aeronàutics de Madrid, de la Universitat Politècnica de Madrid (adscrit al departament de Motorpropulsió i Termofluidodinàmica d'aquesta escola). Ha estat professor a les universitats de Califòrnia, Michigan i Princeton als Estats Units i en la de Marsella a França, entre altres. Des de 1997 és professor adjunt en la Universitat Yale.[2]
Ha centrat els seus estudis de recerca al voltant dels problemes bàsics de la combustió, tant de reactors com de dinàmica de sondes planetàries, en aquest últim cas treballant directament per la NASA i l'Agència Espacial Europea. Així mateix, els seus treballs d'aplicació de les matemàtiques als problemes de la combustió han estat considerats pioners en el món, fins al punt que les cartes de presentació i suport de la seva candidatura, arribades d'universitats i centres d'investigació de diversos països, no dubten en considerar-lo com el màxim teòric mundial.
Autor de diversos llibres i treballs científics divulgatius el 1993 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica.
El 1989 va ser escollit acadèmic de la Reial Acadèmia de Ciències Exactes, Físiques i Naturals.[3] També és membre de la Reial Acadèmia d'Enginyeria d'Espanya, França i Mèxic. A més, és membre del consell científic de l'institut IMDEA Energia. En 2007 va rebre el Premi d'Investigació "Miguel Catalán" de la Comunitat de Madrid.
Obres
- Fundamental Aspects of Combustion (Oxford University Press, 1993).
Referències
Enllaços externs
|
---|
1981: Alberto Sols · 1982: Manuel Ballester · 1983: Lluís Santaló · 1984: Antonio García Bellido · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth · 1986: Antonio González · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky · 1989: Guido Münch · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía · 1991: Francisco Bolívar · 1992: Federico García Moliner · 1993: Amable Liñán · 1994: Manuel Elkin Patarroyo · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante · 1996: Valentí Fuster · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee · 2003: Jane Goodall · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg · 2005: António Damásio · 2006: Juan Ignacio Cirac · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna · 2016: Hugh Herr · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO · 2018: Svante Pääbo · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès |