Actualment, és el número 1 a l'UCI World Ranking.[2] Ha estat a la primera posició durant un nombre rècord de setmanes i un nombre rècord de setmanes consecutives. Les temporades 2021, 2022, 2023 i 2024 ha acabat com el primer en el rànquing.[3][4]
Trajectòria
Inicis
Pogačar va seguir al seu germà gran, Tilen, i es va unir al club ciclista Rog Ljubljana quan tenia nou anys.[5] El 2011, quatre anys més tard, va cridar l'atenció de l'exciclista eslovè Andrej Hauptman, qui es va fixar en ell mentre perseguia un grup d'adolescents més grans en una cursa. Pensant que Pogačar patia per no despenjar-se del pilot, va dir als organitzadors de la cursa que l'haurien d'ajudar; però aquests li van respondre que, de fet, Pogačar era a punt de doblar aquell grup.[6]
Llavors, Hauptman va començar a entrenar-lo al Rog-Ljubljana en la categoria sub-23, equip amb qui aconseguiria, entre d'altres èxits, imposar-se a la classificació de joves de la Volta a Eslovènia de 2017 i 2018, competint contra ciclistes força més grans que ell. A mitjans de 2018, just abans que s'imposés al Tour de l'Avenir, Pogačar va fitxar per l'UAE Team Emirates, equip al qual també s'unia Hauptman com a director esportiu.[5]
UAE Team Emirates (2019 – actualment)
2019
Tadej Pogačar a la Volta a Califòrnia
Va fer el seu debut professional al Tour Down Under, on va quedar tretzè[5] i, amb només vint anys, va esclatar a nivell internacional: durant la temporada, va guanya la classificació general i una etapa tant a la Volta a l'Algarve com a la Volta a Califòrnia -esdevenint el campió més jove (20 anys) d'una prova de l'UCI World Tour,[7] el campionat nacional eslovè en contrarellotge i, sobretot, tres etapes a la Volta a Espanya, competició on, a més, va quedar segon de la general i va guanyar la classificació dels joves.[8] A més, va aconseguir imposar-se en la classificació dels joves a la Volta a l'Algarve, l'Itzulia, la Volta a Califòrnia i el Tour d'Eslovènia.
Un cop represa la temporada, va quedar segon a la prova en línia dels campionats eslovens i primer de la prova contrarellotge. Posteriorment, va guanyar el Tour de França de 2020 gràcies a una exhibició en la contrarellotge individual del penúltim dia, que li va servir per recuperar els 57 segons de temps perdut respecte al seu compatriota Primož Roglič i imposar-se per quasi un minut a la general.[10] Amb aquest triomf es convertí en el segon ciclista més jove en guanyar el Tour, amb 21 anys, 11 mesos i 30 dies, només superat per Henri Cornet en l'edició de 1904, que ho va fer amb 19 anys 11 mesos i 20 dies. També fou el primer ciclista que guanyarel Tour en la seva primera participació des del 1983, quan ho va fer Laurent Fignon, i el primer ciclista en guanyar els mallots de la general, de la muntanya i dels joves.[11] A més, també va guanyar tres etapes.
2021
El 2021 també fou un any victoriós per a l'eslovè, qui va tornar a ser entrenat per Hauptman. Va guanyar la classificació general i la de joves i una etapa de l'UAE Tour; la classificació general, de la muntanya i de joves i l'etapa reina de la Tirrena-Adriàtica; va quedar tercer de la Itzulia, on va guanyar una etapa; es va imposar a la Lieja-Bastogne-Lieja; va guanyar el Volta a Eslovènia, la seva classificació de la muntanya i una etapa. Menció a part mereix la seva participació al Tour de França, on es va imposar a la classificació general, a la de la muntanya i la de joves per segon any consecutiu, essent l'únic ciclista que assoleix aquesta fita dos cops i el primer que guanya el Tour dues vegades amb 22 anys[12] i el primer que aconsegueix dos triomfs a la classificació de la muntanya amb menys de 23 anys. A més, va aconseguir tres victòries d'etapa, entre les quals dues consecutives de muntanya quan ja duia el mallot groc, fet que encara no havia succeït mai.[13] Una altra efemèride en el seu haver és la victòria a la Lieja-Bastogne-Lieja i al Tour de França en la mateixa temporada, ja que no succeïa des del 1980, quan ho va aconseguir Bernard Hinault. Prèviament, només ho havien aconseguit Ferdi Kübler (1951) i Eddy Merckx, en quatre temporades diferents.[13] Tot just sis dies després de la fi del Tour, va participar a la prova de ciclisme en ruta dels Jocs Olímpics de Tòquio, on va quedar tercer, de manera que va esdevenir el primer ciclista que guanya una medalla olímpica el mateix any que s'imposa al Tour.[14] Va acabar la temporada imposant-se a la Volta a Llombardia.
2022
Pogačar també va començar el 2022 en plena forma. En efecte, es va imposar a l'UAE Tour, on també va guanyar les dues etapes de muntanya i la classificació dels joves. La setmana següent, es va imposar a la Strade Bianche després d'atacar en solitari a falta de 50 quilòmetres per l'arribada durant un tram d'sterrato.[15] Més endavant, també es va imposar a la Tirrena-Adriàtica (general, joves i regularitat) i a la Volta a Eslovènia (general i regularitat), competicions on va guanyar dues etapes. Durant la temporada de clàssiques primaverals, també va aconseguir bons resultats a la Milà - San Remo (cinquè), a l'A través de Flandes (desè), el Tour de Flandes (quart) i la Fletxa Valona (dotzè). Durant la seva tercera participació al Tour de França, es va imposar en tres etapes i va dur el mallot groc durant 5 etapes, abans que Jonas Vingegaard li prengués després de l'onzena etapa. Finalment, va acabar segon de la classificació general i va revalidar la victòria a la classificació dels joves per tercer any consecutiu, fet que l'empata en primera posició amb Jan Ullrich i Andy Schleck amb tres triomfs cadascú.[16] Després de participar en els mundials de Wollongong, encara va triomfar al Gran Premi Ciclista de Montreal, al Tre Valli Varesine i a la Volta a Llombardia, a més de quedar segon al Giro dell'Emilia.[17][18]
Un any més, Pogačar va començar la temporada en plenitud de condicions. Tant és així que es va imposar en les tres primeres curses que va disputar: la clàssica Jaén Paraiso Interior, després d'atacar en solitari a 42km de l'arribada,[19] i les dues primeres etapes de la Vuelta a Andalucía, competició on acabaria guanyant una altra etapa i la general.[20] Posteriorment, es va imposar a la París-Niça, prova on també va guanyar tres etapes, la classificació de punts i la de joves.[21] Durant les clàssiques de primavera, va quedar quart a la Milà-San Remo,[22] tercer a l'E3 Saxo Classic i es va imposar al Tour de Flandes,[23] a l'Amstel Gold Race[24] i a la Fletxa Valona.[25] D'aquesta manera, fou el tercer ciclista capaç de guanyar el Tour de França i el Tour de Flandes, fita només aconseguida fins llavors per Louison Bobet i Eddy Merckx.[26]
El 23 d'abril, quan intentava completar el Tríptic de les Ardenes, va patir una caiguda durant la Lieja-Bastogne-Lieja i es va fracturar el canell,[27] fet que va dificultar la seva preparació per al Tour de França, on va arribar-hi només havent fet un bloc d'entrenament (enlloc dels dos habituals)[28] i només havent competit (i guanyat) als campionats nacionals eslovens de ruta i de contrarellotge.[29] La seva participació al Tour de França es preveia com una lluita contra Jonas Vingegaard, el vencedor de l'edició anterior, i així fou. Tot i que Pogačar va aconseguir guanyar la sisena etapa,[30] no va aconseguir superar el danès a la classificació general, i, de fet, va veure com Vingegaard s'imposava clarament a l'única contrarellotge individual[31] i, encara més, li treia quasi cinc minuts a l'etapa següent, de manera que quedava a més de set minuts del líder.[32] Malgrat aquesta gran distància, l'eslovè fou capaç de vèncer també la penúltima etapa i d'acabar segon a la classificació general.[33]
Abans de començar una temporada que incloïa els Jocs Olímpics, Pogačar va decidir adoptar un enfocament diferent a l'habitual: participaria en dues grans voltes (Giro i Tour) i endarreriria l'inici competitiu fins al març.[38] Davant de tots els reptes competitus de la temporada, l'eslovè indicava que la seva prioritat era el Mundial, tot i que també va reconèixer que volia guanyar les tres grans voltes i que, per això, debutaria al Giro.[38] El resultat del canvi no hagués pogut ser millor ja que l'eslovè va aconseguir 25 victòries en la temporada, només escapant-se-li la Milà-Sanremo, on quedà tercer, i el Gran Premi Ciclista del Quebec, on quedà setè, en el que fou la seva pitjor classificació de la temporada. A més, en 23 d'aquestes victòries va arribar sol a meta, normalment després d'haver fet desenes de quilòmetres escapat.[39] Per tot plegat, es considera que Pogačar podria haver superat la temporada de 1972 d'Eddy Merckx que, fins llavors, es considerava la millor temporada de la història.[40][41][42][43][39] En aquest sentit, fins i tot el belga va reconèixer que l'eslovè l'havia superat;[44] tot i que, l'endemà va retractar-se'n.[45]
En efecte, Pogačar no va començar la temporada fins a la Strade Bianche, cursa que va guanyar després de rodar més de 80 km escapat.[46] Pocs dies més tard, Pogačar va córrer el seu primer monument de la temporada, la Milà-Sanremo, on, després d'un esprint final reduït, aconseguí la tercera posició darrera el belga Jasper Philipsen i l'australià Michael Matthews.[47] Dos dies més tard feia el seu debut a la Volta a Catalunya, prova que s'enduia amb autoritat: no només hi guanyà la classificació general, sinó que també s'imposà a quatre etapes i a les classificacions de punts i de la muntanya.[48] A més, la seva victòria fou la que tingué la diferència més gran de temps sobre el segon classificat des del 1983.[49]
A l'abril, Pogačar competí a la Lieja-Bastogne-Lieja on, després d'un atac a la Cota de La Redoute, s'emportà la victòria en solitari i, amb ella, el seu sisè monument.[50]
A principis de maig, Pogačar s'estrenà al Giro d'Itàlia i, des d'un inici, fou el favorit per guanyar-lo.[51] Després de veure's superat en l'esprint de l'etapa inaugural, a la segona etapa llançà un atac a tres quilòmetres de l'arribada i guanyà la seva primera etapa en solitari, a més d'aconseguir el mallot rosa de la classificació general i el blau del Gran Premi de la muntanya.[52] Pogačar guanyà la primera contrarellotge després de superar l'italià Filippo Ganna, qui també era favorit per guanyar l'etapa, per 17 segons, ampliant així la diferència de temps respecte Daniel Felipe Martínez, el segon classificat de la general.[53] En la següent etapa, tornà a emportar-se la victòria al guanyar l'esprint final en alt.[54] La següent setmana, Pogačar es tornà a emportar dues victòries d'etapa seguides: l'etapa 15 (l'etapa reina)[55] i la setzena, que fou escurçada per la meteorologia i que acabà en alt.[56] Amb aquestes victòries, Pogačar tingué una diferència de gairebé vuit minuts respecte a Martínez, el segon de la general. Tot i així, encara guanyà la penúltima etapa arribant a meta novament en solitari després de llançar un atac a 36 quilòmetres de l'arribada.[57] Pogačar arribà a Roma com el líder de la general i també de la muntanya. A la classificació general, a Pogačar i Martínez els separaren 9' 56", una diferència de temps no vista des del 1984.[58] A més, el triomf al Giro suposà que l'eslovè fos el tercer corredor de la història, després de Felice Gimondi i Bernard Hinault, que acaba al podi en la seva primera participació en cadascuna de les tres Grans Voltes.[1]
Pogačar després de proclamar-se campió del món de ciclisme en ruta.
Pogačar participà al Tour de França, on era un dels principals favorits a la victòria. Aconseguí el mallot groc durant la quarta etapa i el vestí fins al final del Tour a Niça, on es coronà campió per tercera vegada vencent el danès Jonas Vingegaard, el vigent campió, i el belga Remco Evenepoel. D'aquesta manera, es convertí en el cilista més jove que aconseguia el tercer triomf a la prova francesa.[59] També guanyà sis etapes (4a, 14a, 15a, 19a, 21a i 22a (CRI)),[60] entre elles l'última etapa, una contrarellotge individual, on s'imposà per més d'un minut respecte el segon classificat.[61] Gràcies al seu doblet Giro-Tour, Pogačar vestí un total de 39 dies un mallot de líder d'una Gran Volta (20 dies al Giro i 19 al Tour), convertint-se així, en el ciclista que més dies fou líder d'una Gran Volta en una mateixa temporada.[59] Després d'acabar el Tour, estava previst que Pogačar participés a la prova en ruta dels Jocs Olímpics de 2024, però decidí no participar-hi a causa de "fatiga extrema."[62] Tot i així, el mateix ciclista digué que la seva decisió també es veié influenciada pel fet que el Comitè Olímpic Eslovè no seleccionà la seva parella, Urška Žigart, també ciclista, per participar als Jocs.[63]
Per a preparar-se de cara als campionats del món, el seu gran objectiu de la temporada, es va desplaçar a Canadà, on va córrer el Gran Premi Ciclista del Quèbec i el de Montreal, quedant el setè en el primer (la seva pitjor classificació de la temporada)[64] i aconseguint la victòria al segon.[65]
Als Campionats del Món de 2024, disputats a Zúric (Suïssa), Pogačar aconseguí la victòria en la prova en ruta, imposant-se per davant de l'australià Ben O'Connor i el neerlandès i vigent campió Mathieu van der Poel. Pogačar llançà un atac des del pilot a 100 quilòmetres de l'arribada i, després d'atrapar el grup d'escapats, marxà en solitari quan encara quedaven 51 quilòmetres per acabar.[66] Amb aquesta victòria, es convertí en el tercer ciclista masculí de la història, després d'Eddy Merckx (1974) i Stephen Roche (1987), que guanya el Giro, el Tour i el mundial (la Triple Corona) en un mateix any.[67]
Una setmana més tard, Pogačar s'imposà al Giro de l'Emília després d'un altre atac a distància i, la setmana següent, aconseguí el segon monument de la temporada, la Volta a Llombardia, tornant a atacar a 48 km de l'arribada.[68] Amb aquesta victòria l'eslovè aconseguia la vint-i-cinquena victòria de la temporada, igualava Fausto Coppi com l'únic corredor que havia aconseguit quatre cops consecutius la prova i també esdevenia l'únic corredor que guanyava en una mateixa temporada dues Grans Voltes, dos monuments i el Campionat del Món.[39]
Air Ceylon IATA ICAO Kode panggil AE Didirikan1947Berhenti beroperasi1978PenghubungBandar Udara Ratmalana (1947-1967)Bandar Udara Internasional Bandaranaike (1967-1978)Kantor pusatKolombo, Sailan Air Ceylon adalah nama maskapai penerbangan nasional di Sri Lanka (dikenal sebagai Ceylon hingga tahun 1972) yang didirikan pada tahun 1947 sebagai perusahaan milik negara. Sampai tahun 1978, Air Ceylon ditutup oleh pemerintah Sri Lanka karena kebangkrutan, dan maskapai ini digantikan oleh Air Lanka ...
Asam manis adalah istilah umum yang mencakup banyak gaya saus, masakan, dan metode memasak. Ini umumnya digunakan di Asia Timur dan Asia Tenggara dan telah digunakan di Inggris sejak Abad Pertengahan . Saus asam manis tetap populer di masakan Asia dan Barat. Berdasarkan wilayah Asia Timur Masakan Cina Bola-bola goreng saus celup asam manis ( ikan Balusu ). Hidangan asam manis, saus, dan metode memasak memiliki sejarah panjang di Tiongkok. Salah satu catatan paling awal tentang rasa manis dan ...
Usha MehtaUsha Mehta (1996)Lahir(1920-03-25)25 Maret 1920Gujarat, IndiaMeninggal11 Agustus 2000(2000-08-11) (umur 80)PekerjaanAktivisDikenal atasGandhian dan pejuang kemerdekaan IndiaPenghargaanPadma Vibhushan Usha Mehta (25 Maret 1920 – 11 Agustus 2000) adalah seorang Gandhian dan pejuang kemerdekaan asal India. Ia dikenal karena menghimpun Congress Radio, juga disebut Secret Congress Radio, sebuah stasiun radio bawah tanah, yang berfungsi selama beberapa bulan pada Ger...
Australian politician For other people named Thomas Waddell, see Thomas Waddell (disambiguation). The HonourableThomas Waddell15th Premier of New South WalesIn office15 June 1904 – 29 August 1904Preceded bySir John SeeSucceeded byJoseph CarruthersConstituencyCowra Personal detailsBorn(1854-01-01)1 January 1854County Monaghan, IrelandDied25 October 1940(1940-10-25) (aged 86)Ashfield, New South Wales, AustraliaPolitical partyProgressive PartySpouseElizabeth JamesChildren3(m)...
War of 1812 battle Battle of LongwoodsPart of the War of 1812Date4 March 1814LocationNear London in present-day Southwest Middlesex, Ontario42°41′39″N 81°42′18″W / 42.69417°N 81.70500°W / 42.69417; -81.70500Result American victoryBelligerents United Kingdom Upper CanadaNative Americans United StatesCommanders and leaders James Lewis Basden Andrew HolmesStrength 240[1] 164[2]Casualties and losses 14 killed52 wounded (includin...
English writer, historian and mythographer (born 1946) DameMarina WarnerCH DBE FRSL FBAWarner in 2017BornMarina Sarah Warner (1946-11-09) 9 November 1946 (age 77)Paddington, Middlesex, EnglandOccupationHistorian, mythographer, novelist, lecturer, professorAlma materLady Margaret Hall, OxfordNotable awardsMythopoeic AwardRose Mary Crawshay PrizeNational Book Critics Circle Award (Criticism)Holberg PrizeBritish Academy MedalSpouse William Shawcross (...
Roue tourangelle 2014GénéralitésCourse 13e Roue tourangelleCompétition UCI Europe Tour 2014Date 27 avril 2014Distance 200 kmPays traversé(s) FranceLieu de départ Noyant-de-TouraineLieu d'arrivée ToursPartants 128Coureurs au départ 128Coureurs à l'arrivée 55Vitesse moyenne 42,768 km/hRésultatsVainqueur Angélo TulikDeuxième Yauheni HutarovitchTroisième Adrien PetitMeilleur jeune Christophe LaporteMeilleure équipe CofidisRoue tourangelle 2013Roue tourangelle 2015modifier...
Державний комітет телебачення і радіомовлення України (Держкомтелерадіо) Приміщення комітетуЗагальна інформаціяКраїна УкраїнаДата створення 2003Керівне відомство Кабінет Міністрів УкраїниРічний бюджет 1 964 898 500 ₴[1]Голова Олег НаливайкоПідвідомчі ор...
بلوكتون الإحداثيات 40°36′57″N 94°28′36″W / 40.615852777778°N 94.476652777778°W / 40.615852777778; -94.476652777778 [1] تقسيم إداري البلد الولايات المتحدة[2] التقسيم الأعلى مقاطعة تايلور خصائص جغرافية المساحة 1.683582 كيلومتر مربع1.683581 كيلومتر مربع (1 أبريل 2010) ارتفاع 342...
This article is about the musician. For the actor, see Mark Hart (actor). American musician (born 1953) Mark HartMark Hart on guitar with Crowded House, Boston, August 2007Background informationBorn (1953-07-02) July 2, 1953 (age 70)Fort Scott, Kansas, U.S.GenresRock, pop, film scoreOccupationsMusician, composer, producerInstrumentsVocals, guitar, keyboards, bass guitar, lap steel guitarYears active1982–presentLabelsCapitol, A&MWebsitemarkhartmusic.comMusical artist Mark Hart (born...
American railroad company Fort Worth and Denver RailwayThe Fort Worth and Denver City's Colorado Special rolls through the Texas Panhandle, 1929.OverviewHeadquartersFort Worth, TexasReporting markFWDLocaleTexasDates of operation1881–1982SuccessorBurlington Northern RailroadTechnicalTrack gauge4 ft 8+1⁄2 in (1,435 mm) standard gauge The Fort Worth and Denver Railway (reporting mark FWD), nicknamed the Denver Road, was a class I American railroad company that ope...
Windfarm construction in Lowestoft harbour The Port of Lowestoft is a harbour and commercial port in Lowestoft in the English county of Suffolk owned by Associated British Ports. It is the most easterly harbour in the United Kingdom and has direct sea access to the North Sea. The harbour is made up of two sections divided by a bascule bridge. The inner harbour is formed by Lake Lothing whilst the outer harbour is constructed from breakwaters. Lowestoft handles around 30,000 tonnes of cargo p...
Artikel ini bukan mengenai The Reform Institute. Reform InstituteTanggal pendirian9 September 2003Status30 Juli 2005TipeLembaga IndependenTujuanPendidikan & PelatihanKantor pusatJakarta, IndonesiaLokasiJakartaSitus webhttp://www.reform-institute.org.id Reform Institute didirikan pada tanggal 9 September 2003 di Jakarta dan telah berbadan hukum sejak 30 Juli 2005 adalah lembaga independen yang didedikasikan untuk memperbaharui upaya-upaya pemenuhan hak-hak sipil dan politik; ekonomi, sosia...
List of Irish costal landforms Ireland is an island surrounded by water,[1] with a 7,500 kilometres (4,700 mi) coastline.[2] This list catalogues about 400 of the coastal landforms of the island including bays, estuaries, harbours, headlands, and many others.[3][4][5] Most offshore features such as islands, stags (stacks), and rocks are omitted but are presented at List of islands of Ireland. A list of beaches is available at List of beaches in Ire...
Musical by Cole Porter and Bella and Samuel Spewack For other uses, see Kiss Me Kate (disambiguation). Kiss Me, KateMusicCole PorterLyricsCole PorterBookBella and Samuel SpewackBasisThe Taming of the Shrew by William ShakespeareProductions1948 Broadway1951 West End1999 Broadway revival2001 West End revival 2019 Broadway revival Awards1949 Tony Award for Best Musical 1949 Tony Award for Composer and Lyricist 1949 Tony Award for Best Author 1999 Tony Award for Best Revival Kiss Me, Kate is a mu...
Illustration used to comment on current events and personalities Political cartoonComicsSpeech balloon Comics studies Education Glossary History Methods Cartooning Photo comics Media formats Comic book Comic strip Digital comic Gag cartoon Trade paperback Graphic novel Political cartoon Webcomic Webtoon Comics by country and culture American comics Argentine comics Australian comics Bandes dessinées (Belgium / Quebec) Brazilian comics British comics (Welsh-language) Canadian comics Croatian ...
Nottingham Challenger 2003Sport Tennis Data27 ottobre - 2 novembre CampioniSingolare Joachim Johansson Doppio Amir Hadad / Harel Levy 2002 2004 Il Nottingham Challenger 2003 è stato un torneo di tennis facente parte della categoria ATP Challenger Series nell'ambito dell'ATP Challenger Series 2003. Il torneo si è giocato a Nottingham in Gran Bretagna dal 27 ottobre al 2 novembre 2003 su campi in cemento indoor. Indice 1 Vincitori 1.1 Singolare 1.2 Doppio 2 Collegamenti esterni Vincitori Sing...
Pembagi bilangan 10 diilustrasikan dengan Cuisenaire rods: 1, 2, 5, dan 10 Pembagi (bahasa Inggris: divisor) suatu bilangan bulat n {\displaystyle n} dalam matematika, juga disebut suatu faktor n {\displaystyle n} , adalah suatu bilangan bulat yang dapat dikalikan oleh sejumlah bilangan bulat untuk menghasilkan n {\displaystyle n} . Definisi Ada dua versi umum definisi pembagi: Bagi bilangan bulat m {\displaystyle m} dan n {\displaystyle n} , dikatakan bahwa m {\displaystyle m} membagi n ...
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
_pictogram.svg){kind=small}
