El Tour de França és una cursa ciclista que se celebra anualment durant 23 dies (21 etapes) de l'estiu -generalment el juliol. Instaurada el 1903 pel diari L'Auto, el tour és la "Gran Volta" més reconeguda i prestigiosa de les tres, essent les altres dues el Giro d'Italia i la Vuelta a España. El recorregut habitual sol oscil·lar al voltant dels 3.500 km i, a més de França, sol visitar alguns països veïns. La prova es divideix en etapes diàries, a la fi de les quals es computa el temps individual de cada ciclista per crear la classificació general que determinarà el vencedor final. Tot i que el recorregut canvia a cada edició, sempre havia acabat a París fins que el 2024 ho va fer a Niça.[1] Per aquest motiu, es va perdre la tradició començada el 1975 de finalitzar la prova als Camps Elisis.
A continuació, es mostren diversos rècords i estadístiques del Tour de França. Els ciclistes en negreta a les taules són encara en actiu.
Victòries a la classificació general final
Més victòries a la classificació general
Jacques Anquetil, Eddy Merckx, Bernard Hinault i Miguel Indurain han guanyat el Tour cinc cops cadascú, essent Indurain l'únic que els ha aconseguit de manera consecutiva. Tadej Pogačar ostenta la millor ràtio entre participacions i victòries (100%) davant d'Eddy Merckx (71%) i Fausto Coppi (67%).
Lance Armstrong va ser expulsat de la llista quan va ser considerat culpable de dopar-se i, per tant, se li van retirar les set victòries.[2][3] Per això, les edicions entre el 1999 i 2005 van quedar sense guanyador en reconeixement al problema de dopatge generalitzat a l'esport durant aquella època.. Si aquests triomfs s'haguessin concedit al segon classificat -tal com foren les de Floyd Landis i d'Alberto Contador-, Jan Ullrich, qui també fou trobat culpable de dopar-se, s'hagués unit a la llista amb 4 triomfs.
Eddy Merckx (71%) ostenta la millor ràtio entre participations i victòries, seguit per Fausto Coppi i Jonas Vingegaard (67%).
Victòries a la classificació general final per nacionalitat
França és el país que ha tingut més ciclistes vencedors (21 ciclistes i 36 Tours), tot i que cap ciclista d'aqusta nacionalitat no el guanya des que Bernard Hinault ho fes per cinquena i última vegada el 1985. Els belgues han aconseguit 18 victòries i els espanyols, 12. El darrer vencedor fou Tadej Pogačar, el primer ciclista eslovè que ho aconseguí.
Set d'aquests vuit ciclistes han aconseguit la seva única victòria (o les dues en el cas de Lambot) després de complir els 33 anys. Només Bartali ja havia guanyat un Tour de França prèviament.
Quatre ciclistes foren vencedors en la seva primera participació:
Tadej Pogačar, vencedor del Tour de 2020, és el darrer ciclista que ha guanyat la prova en la seva primera participació. A més, també va esdevenir el primer ciclista que guanya els mallots de la general, de la muntanya i dels joves en la mateixa edició;[6] el primer que ho fa dos cops i el primer ciclista que guanya dues etapes de muntanya consecutives amb el mallot groc de líder.[7]
Des que es va implementar el mallot groc per a distingir el líder de la classificació general, en dues ocasions, el guanyador del Tour no l'ha vestit fins al podi final. El 1947, el francès Jean Robic va recuperar un dèficit de tres minuts durant l'etapa final cap a París, de 257 km. El 1968, el neerlandès Jan Janssen va situar-se primer durant la contrarellotge individual de la darrera etapa.
En quatre ocasions, el guanyador del Tour fou un ciclista que es mantingué al capdavant de la classificació general des de la primera etapa fins a la fi de la prova. El francès Maurice Garin ho aconseguí en la primera edició del Tour (1903) i ho va repetir en l'edició següent; però els resultats van ser anul·lats a causa de la generalització de trampes al pilot. L'italià Ottavio Bottecchia va aconseguir mantenir el liderat des del principi a la fi del Tour de 1924. El 1928, el luxemburguès Nicolas Frantz també ho va aconseguir i, a més, els seus companys de podi eren companys del seu equip (Alcyon–Dunlop). El belga Romain Maes també assolí aquesta fita el 1935. Finalment, el francès Jacques Anquetil va esdevenir el líder de la prova de 1961 després de guanyar la contrarellotge individual del segon sector de la primera etapa i ja no va perdre el liderat fins a la fi del Tour. D'altra banda, quatre ciclistes van prendre el liderat del Tour a la segona etapa i ja no el van perdre mai fins a la fi de la cursa.
Només hi ha hagut un ciclista que guanyés el mallot de la muntanya, la classificació combinada, el premi de la combativitat, el premi de la regularitat -actual mallot verd- i el Tour el mateix any. Fou Eddy Merckx, en la seva primera participació (1969). Si la classificació de joves ja hagués existit, també l'haguera guanyada.
Mark Cavendish és el ciclista amb més victòries a l'esprint (35, tots els seus triomfs) seguit per André Darrigade i André Leducq (22), François Faber (19) i Eddy Merckx (18).[9][10]
Més victòries d'etapa
34 ciclistes han guanyat 10 etapes o més (incloent sectors d'etapa i excloent contrarellotges per equip). Els corredors encara en actiu es marquen en negreta. Quan hi ha diversos ciclistes amb el mateix número de victòries, s'ordenen alfabèticament (per cognom).
A. abcAlberto Contador fou el vencedor durant la cerimònia del podi de l'última etapa del Tour de França de 2010 a París; però, posteriorment, es va identificar un positiu seu de Clenbuterol en un test fet durant un dia de descans. El Tribunal d'Arbitratge de l'Esport el va considerar culpable d'utilitzar clenbuterol durant la cursa i el va desposseir del títol el 6 de febrer de 2012.[18]
