Carlos Sastre durant la disputa d'una contrarellotge del Tour de França 2005
Carlos Sastre Candil (Leganés, 22 d'abril de 1975) és un ciclista espanyol que fou professional entre 1997 i 2011. Es va formar com a ciclista a El Barraco (Àvila), a l'escola de ciclisme de son pare, Víctor Sastre. En el seu palmarès destaca, per damunt de tot, la victòria al Tour de França de 2008. Al mateix temps també pujà sis vegades al podi a les tres grans voltes i quinze vegades entre els deu primers. El 15 de setembre de 2011 va donar per finalitzada la trajectòria com a professional, acomiadant-se en una roda de premsa, dies després d'acabar la seva darrera Volta a Espanya.[1]
Biografia
Carlos Sastre passà a professional el 1997 de la mà de l'equip ONCE, en el qual continuà fins que el 2002 passà al Team CSC. Considerat un bon gregari, ajudà a Laurent Jalabert, Joseba Beloki i Ivan Basso a aconseguir bons resultats. Bon escalador, s'ha distingit per fer bons papers en les curses per etapes, com el Tour de França o la Volta a Espanya.
El 2000 disputa per primera vegada la Volta a Espanya, on destaca com a vencedor de la classificació de la muntanya i vuitè de la classificació general.
El 2002, en la seva primera temporada en l'equip de danès, disputa per primera vegada dues grans voltes, en participar en el Giro d'Itàlia i el Tour de França finalitzant, respectivament, trenta-vuitè i desè.
El 2003 disputa el Tour de França i la Volta a Espanya. El 19 de juliol de 2003 va aconseguir la primera gran victòria de la seva carrera en guanyar l'etapa del Tour de França que finalitzava a Ax 3 Domaines, finalitzant el novè en la classificació final.
El 2004 torna a disputar les mateixes dues grans voltes, finalitzant entre els deu primers en ambdues. El 2005 disputa el Tour al servei del seu cap de files, l'italiàIvan Basso, acabant el 21è de la general. A la Volta a Espanya acaba per primera vegada una gran volta al podi, sent segon per darrere el rusDenís Ménxov (després de la desqualificació de Roberto Heras, guanyador en un primer moment).
El 2006 participa en el Giro d'Itàlia com a ajudant principal d'Ivan Basso. En estar l'italià involucrat en l'Operació Port, Carlos Sastre es converteix en el líder del seu equip en el Tour de França, acabant el tercer de la general.[4] Tot seguit acaba quart a la Volta a Espanya, sent el 26è ciclista en completar tres voltes en el mateix any.[5]
La seva millor temporada fou el 2008, quan aconseguí la victòria final al Tour de França. En aquesta edició guanyà l'etapa entre Ambrun i l'Aup d'Uès, després d'una escapada en solitari durant tota l'ascensió final, que el va dur a obtenir el mallot groc, amb 1' 24" sobre el seu immediat perseguidor Fränk Schleck. Aquesta diferència fou suficient per aconseguir el triomf final a París, tot i una dura contrarellotge final en què el seu rival més perillós, Cadel Evans, aconseguí reduir la diferència.
Acabà el 2008 acabant tercer a la Volta a Espanya, sent aquesta la primera vegada des que la Vuelta es disputa el setembre en què el vencedor del Tour la corre i a més puja al podi.
Després d'una llarga absència, marcada per molt pocs dies de cursa, torna a la competició al Giro d'Itàlia de 2010, en què acaba el vuitè, tot i algunes caigudes i que mai es trobà bé del tot. Tot i els problemes d'esquena derivats d'aquestes caigudes pren part al Tour de França. Se'l veurà en algunes atacs en els darrers dies de cursa, tot i que finalment acabarà el vintè de la general. Després de finalitzar tercer a la Clàssica de Sant Sebastià, prengué part a la Volta a Espanya, compartint el liderat de l'equip amb Xavier Tondo, i en què acabà el vuitè. Amb aquesta classificació es convertí en el primer ciclista, després d'Eduardo Chozas el 1991, en acabar les tres grans voltes entre els vint primers en el mateix any.[5]
2011. Al Team Geox
El 16 de d'agost de 2010 anuncià el seu fitxatge per l'equip Geox TMC,[7] davant la sorpresa general per haver estat cap de files de l'equip Cervélo. Al maig acabà el trentè al Giro d'Itàlia i al setembre el vintè a la Volta a Espanya. Quatre dies més tard, i després d'haver disputat la seva vint-i-sisena gran volta, anuncià la seva retirada del ciclisme professional.[1]
