Santiago Grisolía García

Biografia
Naixement	6 gener 1923 València
Mort	4 agost 2022 (99 anys) València
Formació	Universitat de Madrid Universitat de València Universitat de Nova York
Director de tesi	Severo Ochoa de Albornoz
Activitat
Camp de treball	Medicina, medicina interna, química clínica i bioquímica clínica
Ocupació	bioquímic, internista, professor d'universitat, metge, biòleg, escriptor
Ocupador	Universitat de Kansas Universitat de Chicago Universitat de Wisconsin-Madison
Membre de	Reial Acadèmia de Doctors d'Espanya Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles Col·legi Lliure d'Emèrits Acadèmia Europea de les Ciències i les Arts Reial Acadèmia Nacional de Farmàcia (membre corresponent)
Professors	Severo Ochoa de Albornoz
Participà en
9 abril 2003	Democràcia sense ira
Altres
Títol	Marquess of Grisolía (en) (2014–)
Premis
(2018)  Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica (2011)  doctor honoris causa per la Universitat Nacional d'Educació a Distància (2010)  Medalla al Mèrit en la Recerca i en l'Educació Universitària (2008)  doctor honoris causa per la Universitat de Valladolid (1996)  doctor honoris causa per la Universitat de Las Palmas de Gran Canaria (1992)  Gran Creu de l'Orde del Mèrit Civil (1990)  Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica (1987)  Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi (1984)  Gran Creu de l'Orde Civil de Sanitat (1973)  doctor honoris causa per la Universitat de València  doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona  doctor honoris causa per la Universitat de Salamanca  doctor honoris causa per la Universitat de Lleó  doctor honoris causa per la Universitat de Castilla-La Mancha  doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València  doctor honoris causa per la Universitat de Lisboa  doctor honoris causa per la Universitat Complutense de Madrid  doctor honoris causa per la Universitat del País Basc

Santiago Grisolía García (València, 6 de gener de 1923 - València, 4 d'agost de 2022)^[1] va ser un bioquímic valencià,^[2] nomenat Marqués de Grisolía en 2014.^[3]

Santiago Grisolía va llicenciar-se en Medicina per la Universitat de València el 1944. Després d'obtenir el doctorat a la Universitat de Madrid, en gener de 1946 va ampliar els estudis als Estats Units a la Universitat de Nova York, sota la supervisió de Severo Ochoa. En aquesta universitat inicià la seva recerca al voltant de la fixació del diòxid de carboni, tema que ja no abandonà mai.^[2]

Va publicar més de quatre-cents treballs científics i al voltant de trenta articles divulgatius. Desenvolupà, així mateix, una ingent labor docent i investigadora al llarg de molts anys en molt diversos països europeus i americans. Professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Chicago (1946), Wisconsin (1948) i Kansas (1954), on va esdevenir catedràtic i va ampliar les seves recerques sobre el cicle de la urea i demostrà que la citrulina és un intermediari d'aquest cicle.^[2]

President del Comité Científic de Coordinació del Projecte Genoma Humà per la UNESCO, va ser vicepresident del Patronat de la Fundació Valenciana d'Investigacions Biomèdiques i assessor del President de la Generalitat Valenciana per a Ciència i Tecnologia. Presideix el Consell Valencià de Cultura des de 1996 i els consells assessors de la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo a València i dels Museus de Ciències de Conca i València.^[2][4]

El 1990 fou guardonat, juntament amb Salvador Moncada, amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica "per la seva tasca científica en l'àrea de la Bioquímica en camps molt diversos, principalment en l'enzimologia del metabolisme del nitrogen relacionat amb el cicle de la urea i la degradació de les pirimidines".^[2]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Santiago Grisolía García

• (castellà) Fundació Príncep d'Astúries, Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica 1990 Arxivat 2010-05-05 a Wayback Machine.