Santiago Grisolía García (València, 6 de gener de 1923 - València, 4 d'agost de 2022)[1] va ser un bioquímic valencià,[2] nomenat Marqués de Grisolía en 2014.[3]
Biografia
Santiago Grisolía va llicenciar-se en Medicina per la Universitat de València el 1944. Després d'obtenir el doctorat a la Universitat de Madrid, en gener de 1946 va ampliar els estudis als Estats Units a la Universitat de Nova York, sota la supervisió de Severo Ochoa. En aquesta universitat inicià la seva recerca al voltant de la fixació del diòxid de carboni, tema que ja no abandonà mai.[2]
Va publicar més de quatre-cents treballs científics i al voltant de trenta articles divulgatius. Desenvolupà, així mateix, una ingent labor docent i investigadora al llarg de molts anys en molt diversos països europeus i americans. Professor de bioquímica i biologia a la Universitat de Chicago (1946), Wisconsin (1948) i Kansas (1954), on va esdevenir catedràtic i va ampliar les seves recerques sobre el cicle de la urea i demostrà que la citrulina és un intermediari d'aquest cicle.[2]
President del Comité Científic de Coordinació del Projecte Genoma Humà per la UNESCO, va ser vicepresident del Patronat de la Fundació Valenciana d'Investigacions Biomèdiques i assessor del President de la Generalitat Valenciana per a Ciència i Tecnologia. Presideix el Consell Valencià de Cultura des de 1996 i els consells assessors de la Universitat Internacional Menéndez i Pelayo a València i dels Museus de Ciències de Conca i València.[2][4]
El 1990 fou guardonat, juntament amb Salvador Moncada, amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica "per la seva tasca científica en l'àrea de la Bioquímica en camps molt diversos, principalment en l'enzimologia del metabolisme del nitrogen relacionat amb el cicle de la urea i la degradació de les pirimidines".[2]
Referències
- ↑ «S'ha mort Santiago Grisolía, el bioquímic que va dirigir el projecte del genoma humà». [Consulta: 4 agost 2022].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Santiago Grisolía |». [Consulta: 17 març 2019].
- ↑ Real Decreto 353/2014, de 13 de mayo, publicado en el «BOE» núm. 117, de 14 de mayo de 2014, páginas 37785.
- ↑ Levante-EMV. «Les Corts renoven el Consell Valencià de Cultura en triar a 14 nous consellers» (en castellà). [Consulta: 17 març 2019].
Enllaços externs
|
---|
1981: Alberto Sols · 1982: Manuel Ballester · 1983: Lluís Santaló · 1984: Antonio García Bellido · 1985: David Vázquez Martínez i Emilio Rosenblueth · 1986: Antonio González · 1987: Pablo Rudomín Zevnovaty i Jacinto Convit · 1988: Manuel Cardona i Castro i Marcos Moshinsky · 1989: Guido Münch · 1990: Salvador Moncada i Santiago Grisolía · 1991: Francisco Bolívar · 1992: Federico García Moliner · 1993: Amable Liñán · 1994: Manuel Elkin Patarroyo · 1995: Instituto Nacional de Biodiversidad de Costa Rica i Manuel Losada Villasante · 1996: Valentí Fuster · 1997: Equip Investigador del Jaciment arqueològic d'Atapuerca · 1998: Pedro Etxenike i Emilio Méndez · 1999: Ricardo Miledi i Enrique Moreno · 2000: Luc Montagnier i Robert Gallo · 2001: Jean Weissenbach, John Craig Venter, John Edward Sulston, Francis Collins i Hamilton Smith · 2002: Lawrence Roberts, Robert Kahn, Vinton Cerf i Tim Berners-Lee · 2003: Jane Goodall · 2004: Judah Folkman, Tony Hunter, Joan Massagué, Bert Vogelstein i Robert Weinberg · 2005: António Damásio · 2006: Juan Ignacio Cirac · 2007: Ginés Morata i Peter Lawrence · 2008: Sumio Iijima, Shūji Nakamura, Robert Langer, George Whitesides i Tobin Marks · 2009: Martin Cooper i Raymond Tomlinson · 2010: David Julius, Linda Watkins i Baruch Minke · 2011: Joseph Altman, Arturo Álvarez-Buylla i Giacomo Rizzolatti · 2012: Gregory Winter i Richard A. Lerner · 2013: Peter Higgs, François Englert i CERN · 2014: Avelino Corma, Mark E. Davis i Galen D. Stucky · 2015: Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna · 2016: Hugh Herr · 2017: Rainer Weiss, Kip Thorne, Barry Barish i Observatori LIGO · 2018: Svante Pääbo · 2019: Joanne Chory i Sandra M. Díaz · 2020: Yves Meyer, Ingrid Daubeches, Terence Tao i Emmanuel Candès |