 Rosenbuschita |
|---|
![]()
 |
| Fórmula química | Na₆Ca₆Zr₃Ti(Si₂O₇)₄O₂F₆ |
|---|
| Epònim | Karl Heinrich Rosenbusch |
|---|
| Localitat tipus | Skutesundskjær, Àrea de Barkevik, Langesundsfjorden, Larvik, Vestfold, Noruega |
|---|
|
| Categoria | silicats |
|---|
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.22 |
|---|
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.22 |
|---|
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/B.10 |
|---|
| Dana | 56.2.4.8 |
|---|
| Heys | 17.1.28 |
|---|
|
| Sistema cristal·lí | triclínic |
|---|
| Estructura cristal·lina | a = 10,12 Å; b = 11,37 Å; c = 7,35 Å; α = 90,63°; β = 100,75°; γ = 112,01° |
|---|
| Grup puntual | 1 - pinacoide |
|---|
| Grup espacial | p1 |
|---|
| Color | amarronat, marró grisós |
|---|
| Exfoliació | perfecta en {010}, i també {100} |
|---|
| Fractura | irregular, desigual, desagregable |
|---|
| Tenacitat | fràgil |
|---|
| Duresa (Mohs) | 5 a 6 |
|---|
| Lluïssor | subvítria, cerosa, grassa |
|---|
| Color de la ratlla | blanc |
|---|
| Densitat | 3,30 g/cm³ (mesurada); 3,27 g/cm³ (calculada) |
|---|
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
|---|
| Índex de refracció | nα = 1,678 nβ = 1,687 nγ = 1,705 |
|---|
| Birefringència | δ = 0,027 |
|---|
| Pleocroisme | feble |
|---|
| Angle 2V | mesurat: 78° a 80° |
|---|
| Dispersió òptica | r >> v forta |
|---|
| Impureses comunes | Ce, Fe, Mn |
|---|
|
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i mineral heretat (G) |
|---|
| Símbol | Rbs |
|---|
| Referències | [1] |
|---|
La rosenbuschita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la rinkita. Rep el nom per Karl Harry Ferdinand Rosenbusch (24 de juny de 1836 - 20 de gener de 1914), mineralogista i petròleg de la Universitat Heidelberg.
Característiques
La rosenbuschita és un silicat de fórmula química Na₆Ca₆Zr₃Ti(Si₂O₇)₄O₂F₆. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la rosenbuschita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Va ser descoberta a Skutesundskjær, a l'àrea de Barkevik, al municipi de Larvik (Vestfold, Noruega). També ha estat descrita en altres indrets de Noruega, així com a Suècia, Romania, el Marroc, Angola, Líbia, Malawi, Namíbia, Guinea, Rússia, els Estats Units, el Canadà, Groenlàndia, Brasil i el Paraguai.
Referències
