Hennomartinita
Fórmula química	SrMn3+₂(Si₂O₇)(OH)₂·H₂O
Epònim	Henno Martin
Localitat tipus	Mina Wessels, Hotazel, Camp de manganès del Kalahari, Cap Septentrional, Sud-àfrica
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.BE.05
Nickel-Strunz 9a ed.	9.BE.05
Dana	56.2.3.2
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 6,25 Å; b = 9,03 Å; c = 13,39 Å;
Grup espacial	grup espacial 33
Color	groc-marró
Duresa (Mohs)	4
Propietats òptiques	biaxial (+/-)
Índex de refracció	nα = 1,820
Birefringència	δ = 1,820
Angle 2V	mesurat: 63°
Dispersió òptica	petita
Impureses comunes	Fe, Ca, Ba
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1992-033
Símbol	Hma
Referències	[1]

La hennomartinita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la lawsonita. Rep el nom en honor de Henno Martin (15 de març de 1910 - 7 de gener de 1998), geòleg, qui va estudiar la geologia precambriana de la zona que inclou la localitat tipus.

La hennomartinita és un silicat de fórmula química SrMn³⁺₂(Si₂O₇)(OH)₂·H₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hennomartinita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, hejtmanita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Va ser descoberta a la mina Wessels, a Hotazel, dins el camp de manganès del Kalahari (Cap Septentrional, Sud-àfrica). També ha estat descrita a la mina Tone, a Kinkai-Tone-machi (Nagasaki, Japó). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.