Hejtmanita

Infotaula de mineralHejtmanita

Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaBa₂(Mn2+,Fe2+)₄Ti₂(Si₂O₇)₂O₂(OH)₂F₂
EpònimBohuslav Hejtman (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Localitat tipusMont Mbolwe, Àrea del riu Mkushi, Mkushi, Província Central, Zàmbia
Classificació
Categoriasilicats
Nickel-Strunz 10a ed.9.BE.55
Nickel-Strunz 9a ed.9.BE.55 Modifica el valor a Wikidata
Dana56.2.6b.2
Heys14.9.18
Propietats
Sistema cristal·lítriclínic
Estructura cristal·linaa = 10,716(2) Å; b = 13,795(3) Å; c = 11,778(2) Å; α = 90,07(3)°; β = 112,24(3)°; γ = 90,03(3)°
Grup puntual1 - pinacoide
Grup espacialgrup espacial 8 Modifica el valor a Wikidata
Colormarronós a groc daurat
Duresa (Mohs)4,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllagroc, marró
Propietats òptiquesbiaxial (-)
Índex de refracciónα = 1,814 nβ = 1,846 nγ = 1,867
Birefringènciaδ = 0,053
Angle 2Vmesurat: 76° a 76,8°, calculat: 76°
Dispersió òpticar > v
Impureses comunesFe, Nb, K, (Al, Mg, Na, Cl, Sr, Zr)
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) i aprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA1989-038
Any d'aprovació1989
SímbolHej Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La hejtmanita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la bafertisita. Rep el nom en honor del professor RNDr. Bohuslav Hejtman (12 d'agost de 1911 - 18 de setembre de 2000), professor de petrologia a la Universitat Charles de Praga, a la República Txeca.

Característiques

La hejtmanita és un silicat de fórmula química Ba₂(Mn2+,Fe2+)₄Ti₂(Si₂O₇)₂O₂(OH)₂F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hejtmanita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al mont Mbolwe, dins l'àrea del riu Mkushi, a la província Central de Zàmbia. També ha estat descrita a Sud-àfrica, França, Ucraïna, Rússia, el Tadjikistan, el Kirguizstan i el Japó.

Referències

  1. «Hejtmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].