Hejtmanita |
---|
|
Fórmula química | Ba₂(Mn2+,Fe2+)₄Ti₂(Si₂O₇)₂O₂(OH)₂F₂ |
---|
Epònim | Bohuslav Hejtman (en) |
---|
Localitat tipus | Mont Mbolwe, Àrea del riu Mkushi, Mkushi, Província Central, Zàmbia |
---|
|
Categoria | silicats |
---|
Nickel-Strunz 10a ed. | 9.BE.55 |
---|
Nickel-Strunz 9a ed. | 9.BE.55 |
---|
Dana | 56.2.6b.2 |
---|
Heys | 14.9.18 |
---|
|
Sistema cristal·lí | triclínic |
---|
Estructura cristal·lina | a = 10,716(2) Å; b = 13,795(3) Å; c = 11,778(2) Å; α = 90,07(3)°; β = 112,24(3)°; γ = 90,03(3)° |
---|
Grup puntual | 1 - pinacoide |
---|
Grup espacial | grup espacial 8 |
---|
Color | marronós a groc daurat |
---|
Duresa (Mohs) | 4,5 |
---|
Lluïssor | vítria |
---|
Color de la ratlla | groc, marró |
---|
Propietats òptiques | biaxial (-) |
---|
Índex de refracció | nα = 1,814 nβ = 1,846 nγ = 1,867 |
---|
Birefringència | δ = 0,053 |
---|
Angle 2V | mesurat: 76° a 76,8°, calculat: 76° |
---|
Dispersió òptica | r > v |
---|
Impureses comunes | Fe, Nb, K, (Al, Mg, Na, Cl, Sr, Zr) |
---|
|
Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
---|
Codi IMA | IMA1989-038 |
---|
Any d'aprovació | 1989 |
---|
Símbol | Hej |
---|
Referències | [1] |
---|
La hejtmanita és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup de la bafertisita. Rep el nom en honor del professor RNDr. Bohuslav Hejtman (12 d'agost de 1911 - 18 de setembre de 2000), professor de petrologia a la Universitat Charles de Praga, a la República Txeca.
Característiques
La hejtmanita és un silicat de fórmula química Ba₂(Mn2+,Fe2+)₄Ti₂(Si₂O₇)₂O₂(OH)₂F₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1989. Cristal·litza en el sistema triclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hejtmanita pertany a «09.BE - Estructures de sorosilicats, amb grups Si₂O₇, amb anions addicionals; cations en coordinació octaèdrica [6] i major coordinació» juntament amb els següents minerals: wadsleyita, hennomartinita, lawsonita, noelbensonita, itoigawaïta, ilvaïta, manganilvaïta, suolunita, jaffeïta, fresnoïta, baghdadita, burpalita, cuspidina, hiortdahlita, janhaugita, låvenita, niocalita, normandita, wöhlerita, hiortdahlita I, marianoïta, mosandrita, nacareniobsita-(Ce), götzenita, hainita, rosenbuschita, kochita, dovyrenita, baritolamprofil·lita, ericssonita, lamprofil·lita, ericssonita-2O, seidozerita, nabalamprofil·lita, grenmarita, schüllerita, lileyita, murmanita, epistolita, lomonossovita, vuonnemita, sobolevita, innelita, fosfoinnelita, yoshimuraïta, quadrufita, polifita, bornemanita, xkatulkalita, bafertisita, bykovaïta, nechelyustovita, delindeïta, bussenita, jinshajiangita, perraultita, surkhobita, karnasurtita-(Ce), perrierita-(Ce), estronciochevkinita, chevkinita-(Ce), poliakovita-(Ce), rengeïta, matsubaraïta, dingdaohengita-(Ce), maoniupingita-(Ce), perrierita-(La), hezuolinita, fersmanita, belkovita, nasonita, kentrolita, melanotekita, til·leyita, kil·lalaïta, stavelotita-(La), biraïta-(Ce), cervandonita-(Ce) i batisivita.
Va ser descoberta al mont Mbolwe, dins l'àrea del riu Mkushi, a la província Central de Zàmbia. També ha estat descrita a Sud-àfrica, França, Ucraïna, Rússia, el Tadjikistan, el Kirguizstan i el Japó.
Referències
- ↑ «Hejtmanite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 29 desembre 2019].