La província de Barcelona té el seu precedent en les quatre prefectures catalanes creades el 1810 pel governador general de Catalunya, el mariscal Pierre François Charles Augereau. La prefectura de Barcelona incloïa el Solsonès. El 1812, integrada Catalunya a l'imperi francès de Napoleó I, la prefectura va passar a ser el departament de Montserrat.
En la proposta de les Corts de Cadis del 1813, que no va entrar en vigor, la província de Barcelona limitava amb el riu Llobregat i incloïa la regió de Girona.
El 1822 es va aprovar una nova divisió territorial. La província amb capital a Barcelona rebia el nom restringit de província de Catalunya. Excloïa el Penedès i incloïa la Cerdanya.
El 30 de novembre de 1833, a proposta de Javier de Burgos, s'aprovava l'actual divisió provincial que ha estat en vigor excepte en el període del 1913 al 1925 de la Mancomunitat de Catalunya, i del 1931 al 1939 substituïda per la Generalitat republicana, en que la Diputació va ser-ne el punt de partida de la nova institució.[4][5]
↑Burgueño, Jesús. De la vegueria a la província. La formació de la divisió territorial contemporània als Països Catalans (1790-1850). Barcelona: Rafael Dalmau, Editor, 1995. ISBN 84-232-0487-1.
.svg)
.svg&lang=ca)
.svg)
