Premi del Jurat Ecumènic
El Premi del Jurat Ecumènic (francès: Prix du Jury Œcuménique) és un premi de cinema independent per a llargmetratges projectats als principals festivals internacionals de cinema des de 1973. El guardó va ser creat per Cineastes cristians, crítics de cinema i altres professionals del cinema. L'objectiu del premi és honorar obres de qualitat artística que testimonien el poder del cinema per revelar les profunditats misterioses de l'ésser humà a través del que els preocupa, les seves ferides i defectes, així com les seves esperances.[1] El jurat ecumènic pot estar format per 8, 6, 5, 4 o 3 membres, que són nominats per Signis per als Catòlics i Interfilm per als Protestants.[2] SIGNIS i Interfilm nomenen jurats ecumènics a diversos festivals internacionals de cinema, inclòs el Festival Internacional de Cinema de Canes (on el Jury Œcuménique és un dels tres jurats del festival de cinema, juntament amb el jurat oficial i el jurat de la FIPRESCI), Festival Internacional de Cinema de Berlín, Festival Internacional de Cinema de Locarno, Festival Internacional de Cinema de Mont-real i el Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary.[1]
Primers premis
1973 (Locarno), 1974 (Canes), 1978 (Nyon), 1979 (Montréal), 1992 (Berlin), 1994 (Karlovy Vary), 1994 (Leipzig), 1995 (Mannheim-Heidelberg), 1998 (Fribourg), 1999 (Cottbus), 2000 (Oberhausen Kurzfilmtage), 2001 (Bratislava), 2001 (Zlín Children & Youth), 2007 (Yerevan), 2008 (Kyiv Molodist), 2010 (Varsòvia), 2011 (Miskolc), 2015 (Saarbrücken), 2016 (Chemnitz Schlingel), 2019 (Faludi).
Guanyadors
Pel·lícules de diversos països han guanyat el Premi del Jurat Ecumènic al Festival de Canes. La majoria de les pel·lícules que han guanyat el premi són de països europeus, principalment d'Itàlia, Alemanya i Polònia. Andrei Tarkovsky és l'únic director que ha guanyat tres vegades. Samira Makhmalbaf va ser la primera dona a guanyar el premi (seguida de Naomi Kawase i Nadine Labaki). El pare de Samira, Mohsen Makhmalbaf, va ser el primer director d'un país predominantment musulmà. Els països que no són predominantment cristians que han guanyat el premi són Japó i la República Popular de la Xina. El 1998 es va atorgar un premi especial a Ingmar Bergman al festival de cinema de Cannes per tota la seva trajectòria.[3][4]
Any
|
Títol
|
Director(s)
|
País de producció
|
1973
|
Iluminacja
|
Krzysztof Zanussi
|
Polònia
|
1974
|
Tüzolto Utca 25
|
István Szabó
|
Hongria
|
27 Down
|
Awtar Krishna Kaul
|
Índia
|
1975
|
Noua
|
Abdelaziz Tolbi
|
Algèria
|
1976
|
Mirt Sost Shi Amit ምርት ሦስት ሺህ ዓመት
|
Haile Gerima
|
Etiòpia
|
1977
|
The Guest: An episode in the Life of Eugène Marais
|
Ross Devenish
|
Sud-àfrica
|
1978
|
Baara
|
Souleymane Cissé
|
Mali
|
1979
|
Les petites fugues
|
Yves Yersin
|
Suïssa
|
1980
|
Opname
|
Marja Kok, Erik van Zuylen
|
Països Baixos
|
1981
|
Chakra चक्र
|
Rabindra Dharmaraj
|
Índia
|
1982
|
Parti sans laisser d'adresse
|
Jacqueline Veuve
|
França
|
1983
|
Planeta krawiec
|
Jerzy Domaradzki
|
Polònia
|
1984
|
The Terence Davies Trilogy
|
Terence Davies
|
Regne Unit
|
Tiznao
|
Salvador Bonet, Dominique Cassuto de Bonet
|
Veneçuela
|
1985
|
Höhenfeuer
|
Fredi M. Murer
|
Suïssa
|
1986
|
Lamb
|
Colin Gregg
|
Regne Unit
|
1987
|
With Love to the Person Next to Me
|
Brian McKenzie
|
Austràlia
|
1988
|
Family Viewing
|
Atom Egoyan
|
Canadà
|
1989
|
Dalmaga dongjjok-euro gan ggadakeun? 달마가 동쪽으로 간 까닭은?
|
Bae Yong-kyun
|
Corea del Sud
|
1990
|
Hush-a-Bye Baby
|
Margo Harkin
|
Regne Unit
|
1991
|
Oblako-rai Облако-рай
|
Nikolai Dostal
|
Unió Soviètica
|
1992
|
Family Portrait 四十不惑
|
Li Shaohong
|
R.P. de la Xina
|
1993
|
Bhaji on the Beach भाजी ऑन द बीच
|
Gurinder Chadha
|
Regne Unit
|
1994
|
Ermo 二嫫
|
Zhou Xiaowen
|
R.P. de la Xina
|
1995
|
Sept En Attente
|
Françoise Etchegaray
|
França
|
1996
|
Miel et cendres
|
Nadia Farès
|
Suïssa, Tunísia
|
1997
|
Gadjo dilo
|
Tony Gatlif
|
França
|
1998
|
Titanic Town
|
Roger Michell
|
Regne Unit
|
1999
|
La vie ne me fait pas peur
|
Noémie Lvovsky
|
França
|
2000
|
Wo shi ni ba ba 爸爸
|
Wang Shuo
|
R.P. de la Xina
|
2001
|
L'Afrance
|
Alain Gomis
|
França, Senegal
|
Promises (premi especial)
|
Carlos Bolado, B.Z. Goldberg, Justine Shapiro
|
Estats Units
|
2002
|
La cage
|
Alain Raoust
|
França
|
2003
|
Khamosh Pani خاموش پانی
|
Sabiha Sumar
|
Pakistan
|
2004
|
Yasmin
|
Kenneth Glenaan
|
Alemanya, Regne Unit
|
2005
|
La Neuvaine
|
Bernard Émond
|
Canadà
|
2006
|
Agua
|
Verónica Chen
|
Argentina, França
|
2007
|
La Maison jaune
|
Amor Hakkar
|
Algèria, França
|
2008
|
Mar nero
|
Federico Bondi
|
Itàlia
|
2009
|
Plato's Academy Ακαδημία Πλάτωνος
|
Filippos Tsitos
|
Grècia
|
2010
|
Morgen
|
Marian Crișan
|
Romania
|
2011
|
Vol spécial
|
Fernand Melgar
|
Suïssa
|
2012
|
Une Estonienne à Paris
|
Ilmar Raag
|
França, Bèlgica, Estònia
|
2013
|
Short Term 12
|
Destin Daniel Cretton
|
Estats Units
|
2014
|
Durak Дурак
|
Iuri Bokov
|
Rússia
|
2015
|
Paradise ما, در بهشت
|
Sina Ataeian Dena
|
Iran
|
2016
|
Bezbog Безбог
|
Ralitza Petrova
|
Bulgària
|
2017
|
Lucky
|
John Carroll Lynch
|
Estats Units
|
2018
|
Sibel
|
Çagla Zencirci, Guillaume Giovanetti
|
Turquia
|
2019
|
Hogar
|
Maura Delpero
|
Argentina
|
2021
|
Soul of a Beast
|
Lorenz Merz
|
Suïssa
|
2022
|
Tales of the Purple House حكايات البيت الأرجواني
|
Abbas Fahdel
|
Líban, Iraq, França
|
Any
|
Títol
|
Director(s)
|
País de producció
|
1994
|
Palms Ладони
|
Artour Aristakisian
|
Rússia
|
1995
|
Záhrada
|
Martin Sulík
|
Eslovàquia, França
|
1996
|
Kavkazskiy plennik Кавказский пленник
|
Serguei Bodrov
|
Rússia, Kazakhstan
|
1997
|
Zapomenuté světlo
|
Vladimír Michálek
|
Txèquia
|
1998
|
Comedian Harmonists
|
Joseph Vilsmaier
|
Alemanya
|
1999
|
A Reasonable Man
|
Gavin Hood
|
Sud-àfrica
|
2000
|
Duże zwierzę
|
Jerzy Stuhr
|
Polònia
|
2001
|
Chico
|
Eduardo Rózsa Flores
|
Hongria
|
2002
|
Cisza
|
Michał Rosa
|
Polònia
|
2003
|
Babusya Бабуся
|
Lidia Bobrova
|
Rússia
|
2004
|
Cavedweller
|
Lisa Cholodenko
|
Estats Units
|
2005
|
Kinamand 中国先生
|
Henrik Ruben Genz
|
Dinamarca, R.P. de la Xina
|
2006
|
El destino
|
Miguel Pereira
|
Argentina
|
2007
|
Simple Things Простые вещи
|
Aleksei Popogrebski
|
Rússia
|
2008
|
The Photograph
|
Nan Achnas
|
Indonèsia
|
2009
|
Twenty بیست
|
Abdolreza Kahani
|
Iran
|
2010
|
Another Sky Другое небо
|
Dmitri Mamulia
|
Rússia
|
2011
|
Die Unsichtbare
|
Christian Schwochow
|
Alemanya
|
2012
|
Camion
|
Rafaël Ouellet
|
Canadà
|
2013
|
Bluebird
|
Lance Edmands
|
Estats Units
|
2014
|
Corn Island სიმინდის კუნძული
|
Giorgi Ovashvili
|
Geòrgia
|
2015
|
Bob and the Trees
|
Diego Ongaro
|
Estats Units
|
2016
|
Le confessioni
|
Roberto Andò
|
Itàlia
|
2017
|
El pastisser de Berlín האופה מברלין
|
Ofir Raul Graizer
|
Israel, Alemanya
|
2018
|
Redemption גאולה
|
Joseph Madmony, Boaz Jonathan Yacov
|
Israel
|
2019
|
Lara
|
Jan-Ole Gerster
|
Alemanya
|
2021
|
Strahinja Banović
|
Stefan Arsenijević
|
Sèrbia, França, Luxemburg, Bulgària, Lituània
|
2022
|
Edna provintsalna bolnitsa
|
Ilian Metev, Ivan Chertov, Zlatina Teneva
|
Bulgària, Alemanya
|
Referències
Enllaços externs
|
---|
Premis | | |
---|
Premis donats per entitats independents | |
---|
Per any | |
---|
|
|
---|
Premis | |
---|
Premis independents | |
---|
Premis retirats | |
---|
per any | |
---|
|
|
|